La ubicació en terrenys d’alt valor agroecològic, l’extracció intensiva de liti, l’ús de productes “contaminants” durant la fabricació de piles o la manca d’un sistema eficient de reciclatge dels residus, a la base de les greus afeccions que expertes i activistes ecologistes adverteixen davant la futura fàbrica de bateries elèctriques al País Valencià
Hi ha un mantra sobre la futura fàbrica de bateries de liti de Volkswagenen el polígon Parc Sagunt II que s’ha reproduït per institucions i mitjans de comunicació: “contribuirà a la mobilitat sostenible i a la lluita contra el canvi climàtic”. En contraposició, però, expertes i activistes de la Plataforma en Defensa del Territori del Camp de Morvedre, que aglutina més d’una vintena d’organitzacions veïnals i ecologistes, posen en dubte el relat hegemònic de la gigafactoria com a iniciativa puntera en la transició ecològica al País Valencià per diversos motius: la seua ubicació i les afeccions a terrenys d’alt valor agroecològic, els riscos de contaminació per al medi ambient i la salut durant el procés d’extracció del liti i fabricació i reciclatge de les bateries, i la seua aprovació sense plantejar prèviament un canvi del model de producció i mobilitat.
“Nosaltres no estem en contra de la gigafactoria, sinó del relat edulcorat que se li ha donat i d’una falsa transició energètica”, es lamenta José Antonio López, membre de la comissió tècnica de la plataforma del Camp de Morvedre. Amb una inversió publicoprivada de 4.500 milions d’euros, dels quals el Govern espanyol ja ha adjudicat 397,37 —un 137% del que estava previst inicialment—; Volkswagen espera posar-la en marxa en 2026. Estima un Valor Afegit Industrial (VAB) per al País Valencià d’uns 650 milions d’euros, així com la creació de 4.200 llocs de treball directes durant la producció de bateries, i 27.000 indirectes.
Des del punt de vista ambiental, l’empresa remarca que l’ús de bateries elèctriques “permetrà reduir els contaminants atmosfèrics”. Amb aquestes previsions sobre el paper, l’anterior president de la Generalitat, Ximo Puig (PSOE), es referia a la gigafactoria com a un “impuls determinant per un nou model productiu”, “un punt d’inflexió” cap a la descarbonització, sostenibilitat i energies renovables, i un “nou paradigma amb la voluntat de facilitar el treball”.
L’ambientòleg Andreu Escrivà, expert en canvi climàtic, considera les declaracions de Ximo Puig i d’altres representants polítics que han defensat a capa i espasa la fàbrica, un “exemple de greenwashing institucional”. “Hi ha una part indubtable: dins d’un marc capitalista i creixentista, és un èxit econòmic, de creació de llocs de treball. Però, si ho volen vendre com un èxit de la transició ecològica, anem errats”, afirma.
Un dels motius pels quals es qüestiona la sostenibilitat de la gigafactoria és l’ocupació de terrenys de gran valor ambiental. Acció Ecologista-Agró Camp de Morvedre, integrada en la plataforma, ja va redactar unes al·legacions on alertava que l’àrea logística de Parc Sagunt II (5,6 milions de metres quadrats) “sacrifica tota la plana litoral” i “amenaça la serra Calderona i la marjal dels Moros”, espais ubicats entre els corredors fluvials de les conques dels rius Túria i Palància.
És per això que exigeixen la protecció de les muntanyes situades en l’entorn del Palància i dels terrenys entre l’horta i la marjal. “Una forma de garantir el futur del territori és amb un corredor biològic i hidrològic entre la Calderona i la serra d’Espadà, la marjal d’Almenara i la dels Moros i el Palància”, reivindica Maria Ángeles Soriano, portaveu d’Agró a la comarca.
Als terrenys ocupats pel parc industrial se sumen les 364 hectàrees de sòl d’alt valor agroecològic sobre les quals es volen instal·lar tres plantes fotovoltaiques que subministraran d’energia a la gigafactoria. “Estem sacrificant molt per una transició que no suposa canviar el model i decréixer”, insisteix Soriano. Cal recordar que Parc Sagunt II forma part del Pla Especial de l’Àrea Logística de Sagunt, un projecte amb una extensió de 10 milions de metres quadrats que es remunta a l’any 2002. La portaveu d’Agró assenyala que convé una mirada global del conjunt industrial: “s’hauria d’haver analitzat què ha passat amb Parc Sagunt I, amb el qual es va ocupar una extensió gran de terra fèrtil i, hui dia, moltes parcel·les estan encara en desús. Si no s’ha activat tota la primera zona, per què cal una nova? Tot indica que per especular”.
Un altre argument que s’argüeix és la continuïtat d’un model de mobilitat fonamentat en el cotxe com a element central de la planificació urbanística i industrial. “Per parlar de transició ecològica —manifesta Escrivà— s’hauria de canviar el model i les necessitats: ens hem de moure menys, tenir-ho tot més a prop i desplaçar-nos a peu, amb bicicleta o transport públic”. “I ara mateix —continua— només es planteja un canvi d’endoll, d’energia fòssil a renovable. S’està fent una transició que només posa el focus en les emissions d’un moment determinat, descuidant la resta del procés”. I és que l’ús de vehicles elèctrics contribueix a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en comparació amb els vehicles propulsats per combustibles fòssils, però no són sinònim de zero emissions.
Per a fabricar panells solars o bateries elèctriques es necessiten metalls que es troben en situació crítica, com el liti, el níquel o el cobalt. En el cas del primer, a l’Estat espanyol els principals jaciments es troben a Castella i Lleó, Galícia i Extremadura, on s’han aprovat mesures per a afavorir l’activitat. Fins ara, l’extracció principal de liti es concentra en Austràlia, Xina o l’anomenat “triangle del liti”: Argentina, Bolívia i Xile. Segons l’informe “Extracció i industrialització del liti. Oportunitats i desafiaments per a Amèrica Llatina i el Carib”, elaborat per la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL), la seua demanda es multiplicarà per 42 en 2040, a causa de la seua importància en “la producció de bateries elèctriques, la descarbonització del transport i l’emmagatzematge d’energia renovable”.
L’increment previst preocupa als moviments ecologistes i observatoris internacionals de l’energia i el medi ambient, ja que l’extracció intensiva del liti contribueix a l’escalfament global i arrasa territoris. En concret, segons un informe de l’associació internacional Amics de la Terra, l’extracció del liti “té importants impactes ambientals i socials, especialment a causa de la contaminació i l’esgotament de l’aigua”; o per la pèrdua de la biodiversitat i de les activitats econòmiques tradicionals de la població dels voltants dels salars d’on s’obté.
Alhora, “per a processar-lo es necessiten productes químics tòxics, les emissions dels quals poden danyar les comunitats, els ecosistemes i la producció d’aliments”. L’organització civil Bienaventuradores de Pobres (BePe), a l’estudi Mineria Transnacional de liti a les Llacunes Altoandinas de Catamarca: Cas Liex SA, assenyalava també els riscos d’empobriment i contaminació d’aqüífers i, fins i tot, insta a tancar el jaciment de Catamarca per vulnerar la Llei General d’Ambient.
“És evident que els projectes de mineria tenen un impacte brutal en el medi ambient i que no hi ha volum suficient, els materials són finits, per tant, és impossible fer així una transició”, etziba Carlos Arribas, portaveu d’Ecologistes en Acció-País Valencià i coordinador estatal de l’àrea de residus de l’organització. Qüestiona també d’on s’obtindrà el liti que abastirà la gigafactoria: “per ara no sabem si vindrà d’Espanya o de Xile, Argentina… Però, si ha de recórrer milers de quilòmetres, a l’impacte de l’extracció se sumarà el del transport a llarga distància”.
Materials “perillosos”
La producció de bateries requereix una gran quantitat d’energia. En el cas de la fàbrica de Volkswagen serà d’origen fotovoltaic i, per tant, la petjada de carboni serà menor que si provingués de fonts fòssils. Però, el procés d’elaboració no queda exempt d’afeccions al medi ambient. El repte es troba en el reciclatge dels materials i residus que s’hi generaran. Segons es llegeix en la resolució de la Generalitat Valenciana sobre la declaració de la gigafactoria com a projecte estratègic, tres són les qüestions “més complexes” en l’economia circular d’aquests productes.
La primera és la generació i reciclatge de dissolvents del tipus NMP (N-Metil-2-pirrolidona), emprats habitualment en diversos sectors industrials. L’NMP està classificada com a substància “perillosa”per l’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques. Els motius: perjudicar la reproducció (pot danyar el fetus) i causar irritació respiratòria, ocular i cutània. Un estudi publicat a la revista de la Societat Espanyola de Nefrologia, sobre l’impacte de la substància durant la fabricació de membranes d’hemodiàlisi, explica que l’NMP “pot ingressar al medi ambient en forma d’emissions a l’atmosfera o alliberar-se a l’aigua com a component de les aigües residuals municipals o industrials”; i assegura que pot tenir efectes cancerígens, danyar el sistema nerviós i el fetge o alterar la informació genètica.
El risc s’accentua en el cas de treballadors exposats a l’NMP de manera crònica, “tot i que siguen concentracions molt reduïdes i durant un període curt (30 minuts)”. Els pot provocar “irritació ocular greu, mal de cap i dermatitis”, s’afirma en l’estudi. A les mateixes conclusions arriba l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA), que estima que 62.000 treballadors i dos milions de consumidors estan exposats a l’NMP.
Tot i les advertències d’aquests organismes, Joan Grimalt, investigador del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) en l’àrea de Recursos Naturals, Ciència i Tecnologies Químiques, manifesta que és un producte que “té cert risc per a treballadores o usuàries que s’hi exposen, però no hauria de suposar un perill greu, ja que té poca persistència i bioacumulació en el medi ambient”. “No hauria de ser un problema sempre que la fàbrica treballi bé”, postil·la. Per ara, Volkswagen s’ha compromès a instal·lar una unitat de recuperació i reciclatge dels dissolvents de tipus NMP amb una eficiència del 90%.
Les altres qüestions estan relacionades amb el reciclatge de les bateries i els residus. Sobre les piles i acumuladors, Volkswagen confessa que, “donat que són difícils de reciclar, els esforços […] se centren en la recuperació de components procedents de minerals estranys, d’elevat preu de mercat i escassetat”; mentre que sobre els residus, en la resolució de la Generalitat, només s’apunta que es produirà “una quantitat significativa de ferralla, […] el reciclatge de la qual és costós i complex”. Per això, l’empresa “té la intenció d’implantar un procés innovador de reciclatge, amb certa incertesa tecnològica, perquè la ferralla puga ser reutilitzada”, es llegeix en el document.
“L’única certesa que ens donen les paraules de Volkswagen és que, hui dia, no tenen capacitat per reutilitzar o reciclar”, rebla amb rotunditat el membre de la comissió tècnica de la plataforma. O bé —insisteix— no saben com fer-ho i, si es pot, ho faran, o bé reciclaran fins al punt que els siga rendible”. Comparteix la mirada crítica Carlos Arribas: “respecte als panells solars, hi ha experiències de reciclatge, però sobre les bateries de liti no n’hi ha cap consolidada”, pel que, segons adverteix el portaveu d’Ecologistes en Acció-País Valencià, “l’escenari en què ens estem clavant és molt incert i amb uns impactes elevats”.
*Este article va ser publicat originalment el 2 de gener de 2024 per La Directa.
