El consistori no compleix amb les diferents normatives establertes per millorar la gestió de residus a nivell municipal
La gestió dels residus és una de les despeses més altes del pressupost municipal de qualsevol ajuntament i una de les responsabilitats més important, ambientalment parlant, pel seu impacte. L’augment de la generació de residus de manera generalitzada i la complexitat per fer-los desaparéixer ha creat un rosari de normatives que des del Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana de 2019 fins a la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular han posat el punt de mira en la gestió municipal.
Per descomptat, no podem oblidar, i més des de la visió ecologista la necessitat d’implicació i resposta ciutadana. De fet, la ciutadania té l’obligació de separar correctament les diferents fraccions de residus i depositar-los als contenidors corresponents de manera adequada. Això sí, les entitats locals han de facilitar i assegurar que la ciutadania puga fer esta separació i portar els residus degudament separats a les instal·lacions pel seu tractament i valorització (Llei 22/2011).

En este context ens trobem que a Sagunt, per exemple, ja que no és l’únic municipi de la comarca, no existeix servei de contenidors per a la fracció orgànica per a tota la població. Segons la normativa, per assegurar una correcta separació de la fracció orgànica per la ciutadania cal que hi haja un contenidor de FORM (fracció orgànica de residus municipals) per cada contenidor de fracció resta. A Sagunt no sols no hi ha esta proporció. Sinó que hi ha zones del municipi on no existeixen estos contenidors de manera que les veïnes no podem fer eixa separació de residus.
Les restes de menjar són un recurs, no un residu
La importància de la correcta separació de la fracció orgànica s’ha deixat veure a la legislació en diferents aspectes. Cal recordar que les restes de menjar són material compostable, per la qual cosa ben separades no es consideren un residu, sinó un recurs. I així ho recull la Llei estatal 7/2022, considerant la gestió d’esta fracció com un mètode de prevenció i no de tractament de residus.
Esta realitat té una traducció a l’àmbit econòmic. El cost de la gestió de residus a les plantes de tractament, en este cas la d’Algímia, penalitzarà la fracció resta en benefici de l’orgànica. És a dir, si no reduïm la quantitat de residus mesclats que portem a la Planta d’Algímia, el rebut del fem serà més car.

Per aconseguir reduir-lo, a més de possibilitar la separació de la fracció orgànica de manera generalitzada i amb sistemes eficients, cal planificació municipal en residus. També esta qüestió ve determinada a la legislació que l’Ajuntament de Sagunt està infringint des de 2021. Els Plans Locals de Gestió de Residus són l’instrument de planificació municipal per aconseguir els objectius de separació i reducció de residus que marca Europa i que s’han transposat a la legislació estatal i autonòmica de l’any 2022.
Estes normes diuen que no és suficient en establir recollides de fraccions de residus separades. S’han de complir els objectius marcats, i si amb els sistemes de recollida actual no s’aconsegueix s’hauran d’establir sistemes més eficients com el porta a porta o els contenidors intel·ligents per evitar sancions.
Qui contamina i genera més residus, siga un municipi o una empresa, ha de pagar més per la seua gestió i tractament
Entre moltes altres accions que faciliten la reducció de residus en l’àmbit municipal, trobem una altra qüestió clau que també afecta les nostres butxaques. A partir de 2025 la taxa de gestió de residus; és a dir, el rebut del fem, ha de ser específica, diferenciada i no deficitària. I ha de permetre implantar sistemes de pagament per generació. Pagarem per la quantitat de residus que generem i com els separem.
La ciutadania haurem d’assumir el cost global del servei i cada rebut haurà d’estar relacionat amb la quantitat i separació dels residus generats. Per tant, necessitem els recursos necessaris per a poder fer una correcta separació i que no augmente el cost. Entre estos recursos, a més d’un servei de recollida separada eficient, s’inclou l’educació ambiental i la sensibilització. Açò significa un gran esforç de gestió per a qualsevol ajuntament, però per als ajuntaments que fa anys que no fan els deures, molt més.

En definitiva, a més dels efectes ambientals, la manca de gestió dels residus municipals ens costarà diners a la ciutadania. Sense comptar en què ens arriben sancions per no complir els objectius establerts a la legislació europea. Per això exigim a la regidoria de medi ambient i a l’alcalde del municipi que assumisquen les seues responsabilitats i que no les deixen caure en la ciutadania, perquè no volem pagar esta deixadesa.