Article d’opinió de la nostra companya Laura Llopis
La Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat ha obert un procés de participació pública per a l’estudi paisatgístic del Pla Especial de l’Àrea Logística de Sagunt, d’acord amb la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (LOTUP). A través d’una enquesta virtual, es pretén recaptar l’opinió de la ciutadania sobre un projecte que, per a qui no el conega, suposarà la transformació irreversible de quasi 6 milions de metres quadrats de plana litoral en un parc industrial i logístic, amb perspectives de convertir-se en un node multimodal al servei de la cadena de subministrament.
És qüestionable, d’una banda, el vertader interés de l’administració en què hi haja participació de la ciutadania a través de sistemes que passen pràcticament inadvertits. De fet, l’enquesta es va publicar just el dia d’abans de la Nit de Nadal. I també resulta qüestionable la seua justificació d’esta classe de projectes faraònics.
Esta justificació es recolza en la presumpta necessitat, anunciada recentment pel mateix Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, de crear més polígons industrials, quan en realitat tenim encara una gran quantitat de sòl industrial disponible. De fet, segons un recent estudi de la Comissió de Territori d’Acció Ecologista-Agró, només a Sagunt (Camp de Morvedre, València) tenim un total de 46 naus en venda o lloguer, amb una superfície de 63.809 metres quadrats, i 7 solars amb 48.070 metres quadrats. Per no parlar del sòl encara disponible en Parc Sagunt, que ascendix a 147.760 metres quadrats en solars industrials.
Resulta ridícul escoltar a la Comissió Europea parlar del Pacte Verd Europeu i de com la indústria ha d’apostar per la innovació i l’economia circular, la qual cosa hauria de traduir-se en la rehabilitació i aprofitament d’estos espais i solars encara sense utilitzar, mentre en l’àmbit autonòmic es continua apostant per fer justament el contrari.
D’altra banda, la logística es ven ara com la gran activitat del futur per a justificar ampliacions portuàries i depredacions del territori com l’actual. Però, què significa l’activitat logística? Quin present i futur representa? No es tracta, al cap i a la fi, d’emmagatzemar productes fabricats en altres llocs? Que són transportats grans distàncies en enormes contenidors, provocant amb això un gran impacte ambiental? I sense tindre esta activitat, de fet, un gran valor afegit? És esta l’aposta, de nou, per la innovació i l’economia circular de la qual parla el Pacte Verd Europeu?
En províncies com Guadalajara, on és cert que s’ha creat ocupació en este sector en els últims anys, també és cert que les taxes de sinistralitat laboral i la precarietat en les contractacions són sistemàticament denunciades pels sindicats. Així mateix, este Nadal molts hem llegit o vist les notícies sobre els joves espanyols que han denunciat a grans empreses logístiques a Alemanya o Holanda pels seus abusos laborals.
Són estes les perspectives per les quals hem d’hipotecar el nostre territori? En definitiva, no existixen alternatives possibles? És esta la millor manera d’afrontar el Canvi Climàtic?
Laura Llopis, membre del col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró Camp de Morvedre.
*Este article va ser publicat pel diari Levante-EMV el 29 de gener de 2021.
