Conferència del nostre company Víctor Navarro
El passat mes de març, dins del cicle de conferències “Pensament ambiental i acció sobre el territori”, iniciativa impulsada pel Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València (CIG-UV), el nostre company Víctor Navarro va impartir una xarrada sobre l’evolució de la Marjal de Pego-Oliva i els reptes futurs que s’han d’abordar per aconseguir la seua preservació.
Analitzar la situació actual de la Marjal de Pego-Oliva i fer un repàs històric de les intervencions humanes que han anat modelant este espai natural, era l’objectiu d’esta conferència. Per això, Víctor Navarro, històric membre d’Acció Ecologista Agró que durant molts anys va ser el representant de la nostra associació en la Junta Rectora d’este parc natural, ens va parlar d’esdeveniments claus com són el cultiu de l’arròs, els intents de dessecació o la declaració com a Parc Natural i les seues conseqüències.
Per començar, el cultiu de l’arròs que ara és tot una senya d’identitat per als valencians, va ser introduir en la zona a principis del segle XVIII i tingué el seu màxim esplendor en 1950. Durant este període s’ha entreteixit tot un sistema de séquies i goles, per canalitzar els rius Bullent i Racons que no sols alimenten la marjal, sinó que funcionen també com un mecanisme de drenatge de les seues aigües cap a la mar.
Com apunta Víctor Navarro, este control sobre les entrades i eixides d’aigua ha modificat el règim hidrològic natural de la marjal que, cap als anys 70, es va veure compromés pels intents de dessecació, amb la declaració d’utilitat pública per transformar la marjal en una zona de cultiu hortícola mitjançant la concentració parcel·laria.
No obstant, en les últimes dècades ha despertat una major consciència mediambiental en la societat que ha donat lloc a canvis en l’ús i la gestió dels aiguamolls en general. De fet, per tal de protegir la Marjal de Pego-Oliva l’any 1994 es va incloure dins del Conveni Ramsar i també es va declarar com Parc Natural per la Generalitat Valenciana.
Però els esforços no han estat suficients i prova d’això és que esta zona humida, 17 anys després de l’aprovació del seu Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN), mitjançant el Decret 280/2004, encara no compta amb un Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG), contravenint allò que estableix la Llei 11/1994 d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, en l’article 41.4.
Situació que ha dificultat la resolució dels conflictes existents per tal de millorar la conservació i restauració de la marjal de cara al futur. I, en este sentit, d’acord amb el nostre company Víctor Navarro, per avançar en la preservació d’este espai és necessari, per una banda, controlar els volums d’aigua subterrània que s’extrauen i, per l’altra, que hi haja una major coordinació entre la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Conselleria de Mediambient, per tal d’estudiar, avaluar i informar sobre els aspectes relacionats amb la gestió de l’aigua.
