Les alternatives a la crema són moltes i cal aprofitar-les
L’arròs del Parc Natural de l’Albufera de València ja està segat i de camí als sequers i molins, des d’on es prepararà per a arribar a les botigues. No obstant això, el treball en els tancats i arrossars de l’Albufera no ha acabat del tot. Les gegantesques màquines recol·lectores que es van engolir el gra d’arròs durant la collita en este parc natural van escopir al seu pas una part important de la planta: les fulles i la tija picades, que s’assequen sobre el rostoll restant en els camps. Parlem, evidentment, de la palla de l’arròs, la gestió de la qual en l’Albufera continua generant problemes sanitaris i mediambientals.
El que podria semblar a primera vista un “residu sense futur” en un camp a punt de ser cobert d’aigua durant els pròxims mesos de Perellonà, nom que rep la inundació hivernal dels arrossars en el Parc Natural de l’Albufera de València, era fins fa ben poc una important matèria primera. Fins ben entrat el segle XX, la palla de l’arròs era considerada un recurs valuós, amb el qual feien negoci els “palleters”. Eren els temps en els quals la sega, manual, recollia tota la planta que era transportada en barques o carros a les trilladores, en les quals se separava el gra de la palla.
Entre altres molts usos, la palla, ja fora de la marjal, s’utilitzava per a produir paper, com a encoixinat agrícola o com material per a protegir mercaderies fràgils durant el seu transport, com l’actual plàstic de bambolles que tant s’usa. En l’actualitat, la modernització dels processos agrícoles, en els quals la segadora ja separa la palla del gra, la qual queda en els camps dificultant molt la logística, afegit a l’aparició de nous materials derivats del petroli, han convertit este producte en un residu de poca rendibilitat econòmica.
Però, la palla no es pot quedar en els arrossars, ja que any rere any genera problemes d’acumulació de matèria orgànica que pot perjudicar el cultiu, així com problemes de putrefacció de l’aigua. La solució més evident i barata és cremar-la, una opció que ha sigut generalitzada durant les últimes dècades. Esta pràctica tradicional genera problemes per a la salut de les persones que habiten prop de l’Albufera, així com de contaminació atmosfèrica, ja que emet tones de CO2 i d’altres components tòxics a l’atmosfera.
Deixar la palla en els camps durant tot l’hivern, coberta d’aigua, també genera problemes de contaminació que poden conduir a l’asfíxia de la vida aquàtica, així com emissions de gasos d’efecte hivernacle, com el metà. En el context d’Emergència Climàtica en el qual vivim, hem de buscar solucions per a la gestió de la palla de l’arròs que generen el menor impacte ambiental possible i que fomenten l’economia circular, minimitzant la producció de residus.
Cal recordar que, pel seu impacte mediambiental i sanitari, la Unió Europea (UE) atorgava una subvenció als arrossers per a fanguejar o realitzar qualsevol altra gestió de la palla alternativa a la crema. Però, des de 2016, el Govern de la Generalitat Valenciana torna a permetre la crema per, teòricament, motius excepcionals de sanitat vegetal. Fa tres anys que es realitzen cremes alternades en l’Albufera per secors (A i B), amb la justificació de la proliferació de “males herbes” com la Leersia oryzoides i altres fisiopaties com ara fongs o anòxia als camps.
Malgrat les peticions realitzades per Acció Ecologista-Agró, la Generalitat continua sense exposar públicament els resultats de l’eficiència de les cremes per a controlar esta problemàtica de sanitat vegetal. Tampoc sabem el grau d’implementació d’altres mesures que ajuden a minimitzar la proliferació d’estes plagues, com ara la reducció dels adobs químics, la utilització de llavor certificada o la neteja de la maquinària entre camps.
Durant els darrers anys anys, s’ha fomentat la recollida de la palla amb diners públics, circumstància que hem aprofitat per als i les usuàries del Banc de Palla d’Arròs de l’Albufera de València. Però, trobem a faltar una coordinació real entre les diferents administracions per a fomentar la recollida eficient de la palla, per a facilitar així el seu ús com a matèria primera.
Des d’AE-Agró continuem treballant també perquè les administracions fomenten l’emmagatzematge de la palla, per tal de poder disposar d’ella durant tot l’any en diferents formats i així promoure el seu ús. Com? Doncs, mitjançant la distribució en horts urbans i escolars, facilitant la construcció de falles amb palla (reduint així l’enorme impacte dels productes químics que s’emeten cada any en la Cremà), promovent l’ús d’encoixinat agrícola, amb la bioconstrucció d’edificis públics amb palla… En definitiva, volem que les administracions donen suport i facilitats a totes les iniciatives que vulguen fer servir la palla com a recurs.
Com a resultat de tot açò, estos dies es cremen hectàrees i hectàrees de tancats de la zona B del parc natural (sud de l’Albufera). Afortunadament, en altres zones s’han iniciat els treballs de recollida i empacat de la palla, com és el cas concret de la Marjal de Catarroja, en la zona A (nord de l’Albufera). Es tracta d’una palla que, ja empacada i fàcil de transportar, serà utilitzada per molts ramaders locals com a llit per als seus animals i per llauradors com a encoixinat en l’Horta i camps de cultiu.
Esta palla també serà utilitzada per arquitectes com a material de bioconstrucció per a alçar edificis, així com per molts altres usuaris del Banc de Palla d’Arròs de l’Albufera, que desenvolupen projectes interessants i que donen una altra vida a este recurs, evitant així l’ús de materials d’un sol ús com és el plàstic.
Amb la finalitat de donar a conéixer el procés de l’empacat, així com la problemàtica de la palla d’arròs i els múltiples usos que es pot donar a este recurs, des del Tancat de la Pipa vam convocar el passat divendres 16 d’octubre un Capvespre a la Marjal. Esta activitat va comptar amb la participació de José Luis Pecino, empacador del Banc de Palla, i d’Elisa Gimeno, regidora de l’Ajuntament de Catarroja, municipi que ha fet una ferma aposta per reduir l’impacte de la palla en els arrossars del seu terme.
A més a més, ens van acompanyar diversos usuaris i usuàries del Banc de Palla, que ens van explicar els usos que li donen com a encoixinat agrícola, material de bioconstrucció o recurs didàctic en horts urbans. Des de l’equip d’AE-Agró del Tancat de la Pipa volem agrair-vos a totes i tots la vostra participació en este Capvespre, on va quedar clar que les alternatives a la crema són moltes i que cal aprofitar-les gestionant de la millor manera possible els recursos que ens dóna la Terra.
*El Tancat de la Pipa és una àrea de reserva del Parc Natural de l’Albufera que pertany a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i que custodiem AE-Agró i SEO/BirdLife amb el suport de la CHX i la col·laboració de l’Ajuntament de València.
