Acció Ecologista-Agró presenta un recurs contra la resolució judicial que denega la suspensió cautelar dels treballs en el qual al·leguen que s’estan imposant els interessos econòmics als ambientals i consideren que fomenta la política de fets consumats
“Fer prevaler coste el que coste l’econòmic té clares conseqüències negatives sobre el medi ambient. Insistir en la doctrina de la força normativa del fàctic és com imposar el principi que l’incompliment de la Llei no té conseqüències per a qui ha infringit la norma europea sobre avaluació ambiental”. El recurs presentat en el jutjat per Acció Ecologista-Agró es pronuncia en estos termes per a exigir que es paralitzen les obres de l’ampliació del Port de València fins que hi haja una sentència ferma sobre el fons de l’assumpte, en concret, sobre si la declaració d’impacte ambiental (DIA) de l’any 2007 és vàlida per al nou projecte.
L’entitat, integrada en la Comissió Ciutat-Port, plataforma veïnal i ecologista opositora a la infraestructura, ha elevat recurs de reposició davant la secció quatre de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) contra l’auto del passat 5 de març que va rebutjar les mesures cautelars sol·licitades. En concret, van demanar la paralització de les obres que van arrencar el mes d’octubre passat esgrimint l’informe tècnic del perit independent encarregat pel propi magistrat que conclou que l’ampliació requereix d’una nova DIA pel calat dels canvis implementats sobre el projecte original.
Malgrat tot, els jutges van rebutjar les pretensions d’Acció Ecologista-Agró en considerar que en un estadi de mesures cautelars no es pot prendre en consideració l’esmentat informe perquè suposaria entrar en el fons de la qüestió. A més, destaquen les conseqüències econòmiques que comportaria una eventual suspensió cautelar del projecte, entre elles una indemnització de 28 milions d’euros a les contractes encarregades d’executar les obres, així com una compensació de 367.360 euros al dia en concepte de costos de manteniment de maquinària marítima i terrestre, instal·lacions i equips.
En el seu recurs, l’organització ecologista al·lega que s’estan imposant els interessos econòmics als ambientals i que d’avançar el projecte fins que hi haja sentència definitiva s’avalaria una política de fets consumats. Tot això contravenint normativa europea i estatal.
Segons el recurs, “la decisió de l’acte recorregut infringeix l’article 24 de la Constitució Espanyola perquè no suspén l’executivitat d’un acte administratiu que no s’ha sotmés al requisit essencial d’Avaluació d’Impacte Ambiental prèvia, del que resulta que, donat el conegut retard de l’Administració de Justícia, una obra executada conforme a un pla o projecte invàlid, no pot ser afectada per la seua declaració judicial d’invalidesa i queda perversament consolidada per aplicació de l’anomenada ‘força normativa del fàctic’, en última instància. Es vulnera el dret a la tutela judicial efectiva. S’ha fet perdre la seua finalitat al recurs”.
El document afig que “sense mesura cautelar no serà possible una sentència eficaç en els termes del Conveni Aarhus de la Comissió Econòmica per a Europa de Nacions Unides sobre accés a la informació, la participació del públic en la presa de decisions i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient, fet en Aarhus el 25 de juny de 1998”.
A més, posa com a exemple la sentència del Suprem que legalitza les obres de la Zona Activitats Logístiques (ZAL), malgrat que està sustentada en un pla urbanístic irregular esgrimint “força normativa del fàctic”, és a dir, amb fonament “en la concurrència de circumstàncies molt especials”, el temps i la inmodificabilidad de les obres executades, per raons especials d’interés públic, es regularitza una obra tramitada sense la corresponent Avaluació d’Impacte Ambiental: “Esta doctrina és inacceptable i ens retrotrau a altres èpoques. No és admissible que a un Tribunal reconvertisca el fàctic en norma sense que s’haja produït una invasió del poder Legislatiu. A més, s’observa un clar benefici per al promotor dels plans i projectes que, en absència d’avaluació ambiental, s’estalvia les mesures de mitigació d’impactes i les compensatòries dels danys inevitables que s’hagueren avaluat”.
Este article va ser publicat originalment en castellà el 13 de març de 2025 en eldiario.es
