Acció Ecologista–Agró considera que les crítiques del sector de les energies renovables a la lentitud de la tramitació no responen a la realitat, sinó que tenen per objecte relaxar els criteris de defensa del territori
Acció Ecologista–Agró ha estat estudiant la potència instal·lada i la potència en tramitació a la Comunitat Valenciana. Constatem que la potència d’energia fotovoltaica que s’està tramitant, és el doble de la potència instal·lada fins a l’actualitat. D’una banda, dades del Laboratori d’Anàlisi de Polítiques (IvieLAB), assenyalen que la potència neta total instal·lada en la CV va ascendir en 2018 a 8.224 MW[1]. D’altra banda, d’acord amb les dades que hem rebut de l’Administració Autonòmica, a l’agost de 2023 s’havien aprovat o estaven en tramitació un total de 9.800,69 MW, només en energia fotovoltaica. Dels quals, 2.190 MW ja s’han aprovat i estan pendents de ser construïdes i 7.610 estan en tramitació.
És a dir, que els 8.224 Mw que s’havien autoritzat i lloc en funcionament al llarg de dècades, ara es duplicaran en uns pocs anys. De fet, el total d’expedients que s’estan tramitant supera els 400 projectes, molts d’ells confrontants amb espais naturals protegits.
<<Les previsions de potència a instal·lar en energia fotovoltaica, equivalents a 10 centrals nuclears>>
Cal recordar que els 2.190 Mw de projectes aprovats suposen una potència instal·lada equivalent a dues centrals nuclears com la de Cofrents. I el camí és instal·lar l’equivalent a 10 centrals nuclears. Això és un repte per a l’administració autonòmica. Principalment perquè ha de tramitar un nombre molt elevat d’expedients complexos d’avaluació ambiental, en els quals participen diverses administracions. Al que se suma la pressió d’empreses del sector que volen eludir tràmits i obtindre diligències accelerades i beneficioses per a poder abocar abans a la xarxa.
Acció Ecologista–Agró considera que la situació és contraproduent i creu que obeeix a una escassa planificació. L’any 2015 es va limitar la instal·lació de plantes fotovoltaiques a través de l’impost al sol, per a acabar sent derogat en 2018. Este succés va suposar la fallida de diferents empreses i una aturada en el seu desplegament i evolució. La reobertura al sector l’any 2018 es va realitzar en tromba i quatre han sigut els factors que han condicionat la situació actual.
Factors que han espentat i accelerat la instal·lació d’energia fotovoltaica
D’una banda es va facilitar la tramitació d’expedients limitant tràmits i terminis. Per un altre, Xarxa Elèctrica va fomentar la instal·lació de nombroses plantes, concedint un elevat nombre de drets d’enganxament. A més, l’Administració Estatal va establir un sistema de fites, amb els seus terminis, que volien evitar l’especulació que s’havia produït fins llavors. Però, que ha generat una excessiva urgència a realitzar les tramitacions, a fi d’evitar la caducitat dels expedients. I, finalment, l’administració va delegar en empreses mercantils la implantació. Obviant així una sèrie de criteris que garantiren la protecció de territoris, tal com es recull en l’article 35 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.
Quines conseqüències es deriven d’esta situació?
Tot això ha ocasionat un embut en la tramitació d’expedients, que, segons el nostre parer, no es poden resoldre relaxant les garanties ambientals i socials, com proposa la patronal del sector AVAESEN. L’error de l’administració ha sigut voler fer el treball de dècades en pocs anys i això suposa efectes indesitjats.
Un primer problema és que, en delegar el procés en empreses mercantils, no s’està duent a terme una transició justa i sostenible. Les plantes s’estàn instal·lant en determinades comarques rurals, pel fet de tindre terrenys més extensos i barats de cultiu. Esta situació est generant problemes ambientals i socials en restar ocupació a l’agricultura. A més diverses plantes tindran problemes per a executar els treballs de construcció. En este sentit, les empreses constructores estan havent de portar a treballadors d’altres països per a realitzar les instal·lacions en condicions poc recomanables. Finalment, la rendibilitat de les plantes comença a estar en dubte, perquè s’està instal·lant més potència de la que pot absorbir el mercat.
<<Estem entre les 7 comunitats autònomes de l’estat espanyol amb més potència instal·lada>>
Tampoc és cert que la Comunitat Valenciana vaja a la cua en la tramitació i implantació. Segons dades de Xarxa Elèctrica Espanyola (REE per les sigles en castellà), la Comunitat Valenciana, actualment té una potència instal·lada i en funcionament de 423 Mw. Al ranking està per davant de 10 de les 17 Comunitats Autònomes: Catalunya (296 MW), Canàries (212 MW), Balears (225 MW), Navarra (167 MW), La Rioja (99 MW), Madrid (64 MW) i País Basc, Cantàbria, Astúries o Galícia. Destacar que, les Comunitats amb major potència instal·lada són aquelles amb més superfície i amb terrenys de secà i latifundi, més atractius per al sector[2].
Per tot això, des d’Acció Ecologista-Agró considerem que les peticions de tramitacions més ràpides i amb relaxació de tràmits i de procediment d’avaluació ambiental al qual haurà de sotmetre’s cada instal·lació, obeeix a interessos de les empreses de salvar projectes de difícil justificació. Mentrestant, la tramitació de les instal·lacions fotovoltaiques de particulars en cobertes, molt més senzilles, s’allarguen de manera injustificada, obstaculitzant la implantació d’un model energètic de proximitat i descentralitzat més respectuós i sostenible per al desenvolupament econòmic i social del territori.
[1] Informe IVIELab: La transformació energètica de la Comunitat Valenciana. Accedir ací.
[2] https://www.ree.es/es/datos/generacion/potencia-instalada
