Article d’opinió de Juan Luís Nadal
“La dona de Cesar no sols ha de ser honrada; a més ha de semblar-ho”. Pot ser que “aparentar” siga un fenomen associat als temps que vivim actualment, però com bé apuntava el general romà Julio Cesar fa 2000 anys, el “postureo” ja era llavors una eina d’estatus i poder a tindre en compte.
I si oferir una imatge falsa o distorsionada del que som està a l’ordre del dia en l’àmbit social, quasi podríem concloure que on este recurs està clarament institucionalitzat és en aquelles àrees de la política relacionades amb la gestió mediambiental. Potser no estem en el moment de la història en què major desplegament informatiu existeix, més lleis promulgades i més recursos econòmics aportats, en pro de la sostenibilitat mediambiental i, al mateix temps, el moment de la història que a més velocitat s’estan deteriorant el conjunt d’ecosistemes del planeta?
Vam poder veure recentment a la comarca de la Marina Alta, com es llançava una campanya informativa en defensa de la Posidonia oceanica que costava uns pocs milers d’euros al mateix temps que es tramitava una regeneració del litoral – de conseqüències impredictibles per a la supervivència d’esta planta- valorada en 14 milions d’euros…tot això avalat pels organismes mediambientals pertinents.
Però si volem comprendre la magnitud exacta d’estes dinàmiques teatrals en matèria de conservació del patrimoni natural, res com la història de Joan.
Joan és el nom amb el qual van batejar a un arbre magnífic situat al pati del col·legi Els Vessanes. Este exemplar de xop apareix recollit com a arbre singular d’interés local en el “Catàleg d’arbres i arbredes monumentals i singulars d’interés local de Dénia”, amb un Coeficient de Monumentalitat Notable, i contemplant-se per tot això uns criteris de protecció. Dit senzillament, és un arbre protegit en sòl públic, per al qual s’estableix un perímetre de protecció de 27 metres al voltant del seu tronc.
En el moment en què Joan és declarat exemplar protegit, part de la superfície que alberga les seues arrels ja està formigonada i destinada a zona de jocs, així que en successives reunions mantingudes en el Consell Assessor del Arbrat -un altre espectacle teatral la finalitat bàsica del qual és justificar l’eliminació d’arbres- se suggereix, encara que no es recull en acta, que podria ser bo per a la salut de Joan foradar tota eixa superfície cimentada per a afavorir l’aportació d’humitat a eixa zona. Mai es va arribar a realitzar.
Temps després, i davant la necessitat d’un aulari d’infantil en el col·legi Pou de la Muntanya, es decideix que el lloc idoni per a la seua construcció és…a tot just 4 metres de Joan!!!, en lloc dels 27 metres que estableix la fitxa de protecció.
Amb tot això, es pot intuir una greu afecció d’eixes obres en el sistema radicular de l’arbre, però no contents amb això i llocs a complir tots i cadascun dels punts del decàleg “10 maneres d’acabar amb un arbre”, realitzen un farciment de la base del tronc de més de mig metre d’altura per a assegurar-se que la podridura en esta zona complisca la seua sinistra funció. Recordem que l’única part d’un arbre habilitada per a estar baix terra són les seues arrels i és difícil de comprendre, des del coneixement, que una premissa tan bàsica haja sigut vulnerada.
I ja finalitzant, recordar que Joan és un arbre de fulla caduca -ull amb el detall- i que una de les seues branques principals sobrevola àmpliament la coberta de l’aulari, la qual imagine dotada dels corresponents desguassos. M’aventure a pronosticar una futura intervenció en eixa branca per a pal·liar els problemes d’humitats i goteres derivades de les múltiples obstruccions…i això, al temps.
I com afectaria això a l’avenir immediat de Joan? Bé, a Joan se li protegeix perquè compleix uns dels requisits imprescindibles, que és superar els 25 metres de diàmetre en la copa (segons l’article 4 de la Llei 4/2006 del 19 de Maig, de la Generalitat, modificada per la llei 21/2017) i podria ser -dic, podria ser- que eliminar eixa branca en un futur podria deixar-lo fora del “Catàleg d’arbres i arbredes monumentals i singulars d’interés local de Dénia” aplanant així el camí a un possible adéu definitiu.
Joan és un arbre protegit en sòl públic, i no sols no s’ha implementat cap acció que repercutisca en la millora de les seues condicions sinò que, per contra, s’han dut a terme tota una sèrie d’intervencions dirigides a posar de debò en perill la seua vida. Dit la qual cosa es plantegen les següents interrogants: si se li està fent això a Joan impunement, a la vista de tot el món i amb el beneplàcit de totes les autoritats..quin futur els oferirà a la resta d’arbres del Catàleg? Què podem esperar que li ocórrega al ficus de la Mistelera o a la garrofera de la Venda de la Posa, per posar un exemple? Es contempla potser una partida pressupostària que cobrisca estes necessitats?….En definitiva de què serveix el Catàleg llavors?
*Este article va ser publicat originalment el 19 de maig de 2024 en La Marina Plaza.
