Analitzem al centre mediambiental de La Casa Penya la relació entre la qualitat de l’aigua de la Marjal d’Almenara i la de la mar
El passat dissabte, 27 de novembre, La Casa Penya va ser l’escenari d’una convocatòria especial per a viure la Marjal d’Almardà-Almenara d’una manera diferent. Concretament, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sagunt (Camp de Morvedre, València) la Comissió d’Educació Ambiental d’Acció Ecologista-Agró va organitzar en el centre mediambiental de la Marjal d’Almardà una jornada sota el títol “Des de la marjal a la mar: la qualitat de les aigües”. L’objectiu? Doncs, debatre i reflexionar sobre la relació entre l’aigua de la marjal i la de la mar i la taca marró que tant destorba els banyistes en estiu.
Esta jornada va arrancar amb les ponències de Maria Sahuquillo, cap de secció de projectes del Servei de Gestió d’Espais Protegits en la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat Valenciana i tècnica encarregada d’analitzar l’aigua de la Marjal d’Almenara, i de Marisa Bueno Ortega, cap del Servei de Planificació de Recursos Hídrics i Qualitat de les Aigües de la Direcció General de l’Aigua i tècnica responsable d’analitzar les mostres d’aigua de la platja d’Almardà.
Com van explicar estes dues expertes, la taca marró que apareix en l’època estival a les platges de la Marjal d’Almardà-Almenara és fruit d’un fenomen natural. I, malgrat que genera molta alarma social entre veïns i turistes, no té res a veure amb problemes de contaminació ni és perillosa per a la salut de les persones.
De fet, com van destacar les dues ponents, la qualitat de l’aigua del conjunt de la Marjal d’Almenara i de les platges d’Almardà ha millorat prou en els darrers anys segons es desprén de les dades de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica i del programa de control de zones de bany de la Generalitat.
Com van explicar Sahuquillo i Bueno, la taca marró que podem observar a la mar en estiu és una ploma, que en hidrodinàmica és el nom que rep qualsevol columna d’un fluid que es mou a través d’un altre. En este cas, aigua de la marjal que es mou a través d’aigua de la mar i que no té cap perill per a la salut humana ni per a la vida marina. Però, per què té eixe color marró l’aigua?
Doncs, per la senescència de la vegetació subaquàtica de la marjal, especialment de les algues. Quan inicien el seu envelliment natural al final del seu cicle vital, les algues conferixen eixe color marró o taronja a l’aigua de la marjal que, quan ix a la mar per la Gola de Quartell, contrasta tant amb el blau de la platja d’Almardà.
De fet, com van exposar Sahuquillo i Bueno, al llarg de l’any l’aigua de la marjal canvia de color en funció de diferents fenòmens naturals. Així, per exemple, en primavera pot predominar el color verd per la proliferació d’algues. I en hivern l’aigua de la marjal pot ser pràcticament cristal·lina en la coneguda com a fase clara, fruit de la presència depuradora de les puces d’aigua.
Després de les intervencions de Sahuquillo i Bueno es va obrir un interessant debat entre tots i totes les participants en esta jornada a La Casa Penya, que va comptar amb la presència de Roberto Rovira, regidor de Platges de l’Ajuntament de Sagunt, i Pepe Gil, regidor d’Aigües.
Entre altres assumptes es va parlar de la possibilitat d’amollar l’aigua de la marjal a la mar en estiu a la nit, per a no “alarmar” als banyistes, proposta que té com a contrapunt el soroll que ocasiona la turbina de la Gola de Quartell i les possibles molèsties que podria generar als veïns i les veïnes.
També es va analitzar la complexitat del cicle integral de l’aigua i de tota la problemàtica derivada de l’arreplegada de pluvials, la depuració d’aigües i l’excessiva impermeabilització del sòl per culpa dels excessos urbanístics i les infraestructures.
De fet, es va plantejar la necessitat d’impulsar els Sistemes urbans de Drenatge Sostenibles (SuDS) i, tal com havien destacat prèviament Sahuqillo i Bueno en les seues intervencions, es va recordar la importància de les zones humides no només pel seu valor natural, sinó també pels serveis ambientals que ens oferixen. Especialment, en este cas, la seua capacitat per a depurar aigües i previndre inundacions.
Al llarg del debat de la jornada “Des de la marjal a la mar: la qualitat de les aigües” també es va parlar de la relació entre vessaments d’aigua sense depurar a la mar i la conservació de la posidònia (Posidonia oceanica), de com l’agricultura ecològica reduïx l’impacte negatiu de l’activitat agrària en la qualitat de l’aigua, dels costos econòmics del cicle integral de l’aigua per als ajuntaments, de turisme sostenible, custòdia del territori i molts altres assumptes relacionats amb l’aigua a la Marjal d’Almardà.
La conclusió final de la jornada? Doncs, que necessitem un òrgan de gestió participativa de l’aigua, on estiguen presents les administracions competents (Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de Sagunt, el de Quartell i el de Benavites) i els agents implicats (veïns i veïnes, propietaris de terrenys, llauradors, caçadors, empreses de la zona i AE-Agró) en la Marjal d’Almardà-Almenara. Perquè necessitem escoltar-nos totes i tots per a arribar a solucions de consens que ens beneficien a tots i que respecten el nostre medi ambient.
Finalment, destacar que esta jornada va concloure amb una presentació del projecte Terrenae, la xarxa de productors i experiències rurals de Castelló, que va oferir un tast de productes locals i sostenibles de La Plana.