Article d’opinió del nostre company Antonio Goytre i d’altres persones de la Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública
La manca de regulació i l’escàs control que exerceix l’Administració sobre les companyies subministradores d’aigua anima l’especulació i deixa en entredit el compliment dels principis que estableix Nacions Unides per a garantir el dret humà a l’aigua. La insuficient supervisió a què són sotmeses les empreses que gestionen el cicle urbà de l’aigua permet un lucratiu negoci que és aprofitat per les empreses del sector i els fons d’inversió per obtenir rendibilitats i plusvàlues que serien impensables en qualsevol altra activitat o negoci.
Tenim com a exemple dels grans beneficis que s’obtenen quasi sense riscos per a l’inversor, l’empresa Aigües de València, el major operador privat d’aigua a la Comunitat Valenciana. En 2019, els beneficis de la companyia, que opera sense competència al mercat captiu integrat pels abonats, van ser de 35.800.000 d’euros. Una xifra que, analitzada en relació al volum de negoci, situa a l’empresa sensiblement per damunt de la mitjana de les empreses cotitzades. Segons es desprén de diverses informacions publicades, entre 2016 i 2021, en només cinc anys, el valor de les accions s’ha multiplicat per cinc. Davant d’este panorama resulta fàcil entendre l’interés d’Incus Capital, un gestor de fons d’inversió, que ha desemborsat 100 milions d’euros amb l’adquisició a la família Calabuig del 10% del capital d’Aigües de València.
Beneficis desorbitats amb tarifes desproporcionades, concessions amb terminis ‘eterns’ i una laxa supervisió administrativa. Un clar exemple seria Emivasa. Empresa mixta encarregada de l’abastiment a la ciutat de València, participada al 80% pel grup Aigües de València, que és considerada, no sense motius, la ‘joia de la corona’, ja que d’ella depèn el 70% del negoci de la venda de l’aigua del grup i que ha reportat al grup al voltant de 8 milions d’euros, segons els últims comptes presentats corresponents a l’exercici 2019.
Per explicar estos ‘excel·lents’ resultats caldria fixar-se en algunes qüestions que poden ser considerades clau, entre elles la tarifa que es paga en el rebut de l’aigua. La ciutat de València, segons l’informe publicat este estiu per Facua, ocupa el tercer lloc amb l’aigua més cara d’Espanya. El sobrecost que es paga, si ho comparem amb el d’altres ciutats, és difícil de justificar si ens fixem només en els aspectes de tipus tècnic que condicionen el cost del servei, com la tipologia urbana, l’orografia o la procedència de l’aigua dels rius Túria i Xúquer, i no de costoses dessaladores o bombaments d’aigua subterrània.
Aspectes als quals cal afegir que en el procés de la licitació per a seleccionar un soci privat per a l’empresa mixta d’abastament de València, només es va presentar una empresa al concurs, Aigües de València, la qual es va fer amb la concessió durant 50 anys i que, a més, es fa càrrec del servei de l’execució de les obres sense cap tipus de competència. La relació creuada amb altres empreses del mateix grup empresarial (EMIMET, empresa mixta que gestiona a alta l’aigua de l’àrea metropolitana de València, està participada al 70% per Aigües de València).
O la baixa o nul·la transparència informativa de com es presta o controla l’activitat. No hi ha més que mirar la pàgina web per comprovar l’absència d’informació sobre els aspectes clau de l’explotació, com les anàlisis que condueixen a la fixació de les tarifes, l’impacte sobre els col·lectius vulnerables, el compliment dels objectius contractuals, la participació, la fixació i seguiment d’objectius…
Davant la mercantilització i financiarització d’un servei públic vital per al ciutadà que afecta drets humans fonamentals, la Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública exigeix a la Generalitat Valenciana que acomplisca a l’Acord del Botànic de creació del Centre Valencià del Cicle Urbà de l’Aigua i pose en marxa ja, sense més dilació, l’Observatori Ciutadà de l’Aigua de la Comunitat Valenciana; i a l’Ajuntament de València que exercisca el control que li confereix la llei per realitzar auditories sobre el compliment dels compromisos contractuals, la fixació de les tarifes i l’acompliment de la prestació de servei, i publique a la pàgina web tots els controls, acords i auditories a què ha estat sotmesa l’empresa mixta Emivasa durant el període concessional.
Antonio Goytre, d’Acció Ecologista-Agró, Francesc La-Roca de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua, Daniel Patiño de CCOO, Ester Rincón de Intersindical Valenciana, Irene Sanroque de Ecologistes en Acció, Paco Sanz de Xúquer Viu y Enrique Lapuente.
La Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública, està formada per Acció Ecologista-Agró, Confederació d’Associacions de Veïns CAVE-COVA, CCOO, Ecologistes en Acció, Enginyeria Sense Fronteres, Fundació Nova Cultura de l’Aigua, H2O Paterna, Heterodòxia Castelló, No als Tractats Desiguals, Iniciativa Ciutadana per la Gestió Pública de l’Aigua d’Alcoi, Intersindical Valenciana, La Ribera en Bici, Unió de Llauradors i Ramaders i Xúquer Viu.
*Este article va ser publicat originalment el 21 d’octubre de 2021 en valenciaplaza.com.
