Les administracions han de potenciar la reconversió de l’agricultura convencional cap a estes pràctiques més sostenibles
La intensificació de la producció agrària durant la segona meitat del passat segle va transformar significativament les zones humides, arribant fins i tot a suposar una important pèrdua d’hàbitats i biodiversitat. En l’actual context d’emergència climàtica cal cercar pràctiques agrícoles més respectuoses amb els nostres aiguamolls i que impliquen la seua recuperació i manteniment. Per tal de debatre sobre les possibilitats de l’agroecologia i l’agricultura de proximitat com a ferramentes per a conservar les nostres marjals, el passat dissabte 12 de novembre vam convocar un col·loqui a La Casa Penya.
L’acte, organitzat per la Comissió d’Educació Ambiental d’Acció Ecologista-Agró Camp de Morvedre amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sagunt, va comptar com a ponents amb Lucía Moreno, representant d’AE-Agró en la Junta Rectora del Parc Natural de l’Albufera i en el Consell de l’Horta de València; Isabel Badenes, agricultora ecològica del Camp de Morvedre; i Manolo Bacas, membre d’Ecograu, empresa familiar que va nàixer l’any 2012 amb l’objectiu de produir agricultura ecològica al Grau de Castelló.
També van participar com a ponents en el col·loqui Ana Maria Quesada, presidenta del Consell Agrari Municipal de Sagunt i regidora de Comerç i Mercats, Patrimoni i Participació Ciutadana de la capital del Camp de Morvedre; i Álvaro Jordán, enginyer agrícola i tècnic del Consell Agrari. A més a més, va assistir a l’acte Pepe Gil, regidor de Noves Tecnologies, Manteniment i Aigües, delegat de l’Àrea d’Economia i Organització Municipal i tinent d’Alcaldia d’Almardà.
Durant la jornada, a la qual van assistir una bona representació d’agricultors locals de la Marjal d’Almardà-Almenara, les expertes convidades intercanviaren experiències, coneixements i perspectives de futur amb el públic assistent. Les reflexions compartides posaven en relleu la simbiosi existent entre l’agricultura i els aiguamolls valencians, considerant que l’activitat històricament ha modelat el seu paisatge i el funcionament.
Però, com van coincidir totes les ponents, en l’actualitat, en lloc de continuar amb l’agricultura convencional, cal apostar per pràctiques agrícoles més respectuoses amb el territori, la conservació de les marjals i la salut de les persones.
De fet, durant el col·loqui es va desprendre el convenciment de què combatre el canvi climàtic i treballar per a garantir la sobirania i seguretat alimentària dels nostres territoris passa també perquè des de les administracions es potencie la reconversió de l’agricultura industrialitzada, altament contaminant i depredadora de recursos com l’aigua i el sòl, a l’anomenada ecològica i de proximitat.
És més, des d’AE-Agró considerem que esta hauria de ser una qüestió prioritària dins dels compromisos de sostenibilitat dels nostres governants, tenint en compte que accedir a una alimentació digna i adequada és un dret bàsic de supervivència emparat per les legislacions vigents, que està greument amenaçat i vulnerat per l’actual sistema de producció-consum.
No hi ha excuses per a vetlar per la nostra salut i la del nostre medi ambient. Si es destinen centenars de milions d’euros per a potenciar un bé privat que no és de primera necessitat, com l’automòbil elèctric (inversió per a la gigafactoria de la Volkswagen), les arques públiques haurien de contemplar també la previsió econòmica requerida per a la dinamització del nostre territori des d’una perspectiva agroecològica. Per a quan una reconversió agrícola?
