El gran llac de València, que mai ha deixat d’estar en emergència, s’enfronta al repte de sobreviure al desastre ambiental derivat de la barrancada
Ha passat ja un mes i mig de la DANA que va arrasar diferents municipis de l’Horta Sud i pedanies de la ciutat de València, deixant un rastre de destrucció humana, social, econòmica i mediambiental. Totes les mirades estan posades en les persones afectades i en el govern de la Generalitat; les víctimes apunten a Mazón com a negligent per no haver gestionat l’emergència i li fan culpable dels més de 220 morts. A tot això, cal sumar-li el greu mal ecològic en barrancs, rius, marjals i zones de valor natural. De tots ells el més afectat, tant per la DANA, com per la seua anterior situació mediambiental, fràgil, és el parc natural de l’Albufera.
Ecologistes, ambientalistes i experts de les universitats estan monitorant els danys observables i preparant-se per als quals venen a llarg termini. En este article connectem les problemàtiques ambientals que arrossegava l’Albufera per la seua mala gestió i augmentades a nivell crític per la DANA, fruit d’un canvi climàtic innegable, el mal ocasionat i els possibles escenaris a futur.
L’Albufera: el gran llac de València que mai ha deixat d’estar en emergència
L’Albufera és el gran llac que rega els arrossars i crea una estampa icònica, inseparable de la identitat de la ciutat de València i de l’Horta Sud. El parc natural ha servit d’inspiració per a novel·les d’escriptors valencians com Vicente Blasco Ibáñez, i és on milers de famílies han passat estones d’oci en la naturalesa, estret llaços socials.
Ara és un dels punts de gran afectació ambiental per la DANA. Però no és la primera vegada que està amenaçat, més aviat, i per a ser correctes, sempre ha estat així. En la dècada dels 70 el llac va col·lapsar i no s’ha recuperat encara.
El parc natural de l’Albufera està compost pel mateix llac, els camps d’arròs, les marjals, el bosc de la Devesa i les dunes que l’envolten. Té al voltant de 20.000 hectàrees i la conca hidrogràfica que ho rega és de més de 160.000 hectàrees, dels seus afluents, el més important és el barranc del Poio.
En la dècada dels 70, en qüestió de dies el llac va col·lapsar i pas de tindre una aigua cristal·lina al que ara es coneix com a sopa verda, el color actual de l’aigua
És a dir, en la dècada dels 70, en qüestió de dies el llac va col·lapsar i pas de tindre una aigua cristal·lina al que ara es coneix com a sopa verda, el color actual de l’aigua. La gran quantitat d’aigües residuals urbanes industrials abocades en els anys 50, 60 i 70 desembocaven a través de séquies i barrancs aportant una gran càrrega orgànica a la qual calia afegir la procedent dels camps, fitosanitaris i productes químics relacionats amb l’agricultura.
D’este procés prové l’actual erosió de sediments del llac, com afirma Eva Tudela, ambientòloga de l’organització social ecologista Agró: “Amb esta contaminació orgànica i amb la desaparició de la vegetació que la protegeix, tenim un procés d’erosió, les illes i les mates han retrocedit el 70% des dels anys 70 i ja no tenen la seua funció d’acumular sediments”.
Les aigües tenen un nivell de nitrògens i fòsfors molt per damunt del que es consideraria com un llac sa, accelerant el procés de creixement de l’alga verda que impedeix que les seues aigües siguen transparents.
Al no haver-hi plantes aquàtiques que puguen realitzar la fotosíntesi en una aigua que ja no és transparent, s’ha trencat la cadena tròfica i amb això la vegetació que envolta el llac permetent la sedimentació. A més, les aigües tenen un nivell de nitrògen i fòsfor molt per damunt del que es consideraria com un llac sa, accelerant el procés de creixement de l’alga verda que impedeix que les seues aigües siguen transparents.
Finalment, el llac no necessita més sediments, perquè al contrari del que es podria pensar, enterboleixen més l’aigua i provoquen més erosió. A canvi, ambientalistes i ecologistes porten molt temps exigint l’augment de l’aportació d’aigua sana i de qualitat que li arribe al llac per a evitar que la càrrega orgànica es concentre, la qual cosa permetria que tornen les plantes aquàtiques, es restaure la cadena tròfica i es regeneren els sediments. Per a les organitzacions ecologistes hauria d’haver-hi una quantitat d’aigua assignada com a aportació ecològica per a la bona salut de l’ecosistema, però això mai ha succeït.
El sistema de depuració d’aigua de tota la zona afectada per la DANA i que és confrontant a l’Albufera no tenen una depuradora pròpia, sinó que a través de bombes, canonades i col·lectors envien l’aigua a la de Pinedo
Un altre dels problemes que té el llac és respecte a les aigües residuals que li arriben dels municipis confrontants i del polígon industrial conegut com la Pista de Silla. El sistema de depuració d’aigua de tota la zona afectada per la DANA i que és confrontant a l’Albufera no tenen una depuradora pròpia, sinó que a través de bombes, canonades i col·lectors envien l’aigua a la de Pinedo, que també depura les aigües de la ciutat.
El principal conducte contaminador és l’actual col·lector Oest que és per on es recondueixen les aigües residuals dels municipis cap a la depuradora de Pinedo, que a més passa pel barranc del Poio fins a la depuradora de Pinedo, però este col·lector presenta problemàtiques arreplegades en informes de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana i s’han escomés diferents reformes. Però així i tot el seu traçat travessa diferents barrancs, i en almenys 5 trams fa com un sifó que baixa i puja. Quan hi ha pluges torrencials, encara que no tan grans com la DANA, el conducte es desborda, s’ajunten aigües residuals amb les de la pluja i acaben en el llac.
La solució davant l’excés d’aigua que entra en la depuradora de Pinedo era fer una altra a Alcàsser. Ja des del primer moment va ser rebutjada pels municipis pròxims i al final el Partit Popular la va bloquejar.
Una altra de les solucions que estava en marxa era crear tancs de tempestes per a acumular l’aigua de pluja i després anar passant-la a la depuradora de Pinedo. El que els ecologistes pensen que seria una bona eina per a l’aportació d’aigua en l’Albufera, així ho afirmen des d’Acció Ecologista AGRÓ: “L’aigua de la primera hora de pluges torrencials no és bona perquè té molts components tòxics, olis etc., però les següents hores l’aigua té qualitat suficient per a ser aprofitada”.
Finalment, quedaria l’altra depuradora que impedeix que arriben més aigües residuals d’altres municipis al parc, és la de Quart-Benàger, que està construïda en zona inundable i és susceptible de col·lapsar amb una gran riuada com l’última.
El dia després de la DANA en el fràgil parc natural
Tots els científics que treballen en l’Albufera afirmen que encara és molt prompte per a saber l’afectació a futur del mal ocasionat, ja que s’han de continuar realitzant estudis que permeten saber quines substàncies han contaminat i en quin nivell afecten tant la terra dels arrossars, l’aigua del llac, de la mar o si han passat a la cadena tròfica arribant a la pròpia fauna, calculant que obtindran resultats més precisos a sis mesos vista. Falten alguns dels estudis com la batimetría, per a saber la situació del sòl del llac, que hauria de fer-se cada dos o tres anys i l’última es va fer en 2004.
Però també tots afirmen que a simple vista sí que és possible identificar algunes de les afectacions directes després que el barranc del Poio es desbordara entre els camps d’arròs de Massanassa i Catarroja, prop del Port.
El dia de la catàstrofe en el llac van entrar en poques hores més de 120 hm³ d’aigua, que és el que li entraria en un any i mig. En una primera interpretació, a pesar que no era el millor que podia succeir, l’aigua complia amb el que sol·licitaven tant ecologistes com pescadors respecte a l’aportació per al llac.
Però esta situació va durar poc, davant la urgent necessitat de cerca de desapareguts per la barrancada, es va haver de buidar el llac a mínims ecològics, per a facilitar les tasques de cerca, deixant-lo en una situació pitjor que abans del desastre.
L’impacte que més es pot apreciar a simple vista és la quantitat de microplàstics, bidons de dissolvents, productes químics, medicaments, bales de plàstic i fins i tot un cotxe que es va extraure dels arrossars pròxims al barranc del Poio
Segons Miguel Martín, enginyer de la Universitat Politècnica de València, “el llac té una profunditat mitjana d’un metre. Llavors, per poc que s’aporten sòlids, van generant sediments i estos van llevant espai per als peixos, de fet, en alguns punts han arribat al metre i mig. Tampoc sabem quina és la contaminació dels sediments i com poden afectar”, això implicaria un perill de rebliment del sòl reduint la seua capacitat.
L’impacte que més es pot apreciar a simple vista és la quantitat de microplàstics, bidons de dissolvents, productes químics, medicaments, bales de plàstic i fins i tot un cotxe que es va extraure dels arrossars pròxims al barranc del Poio. Els residus van ser arrasats per la DANA i provenen sobretot dels polígons confrontants, com les bales de plàstic que procedeixen d’una planta de reciclatge pròxima o els medicaments procedents d’un magatzem de Massanasa. En total estan afectats 170.000 m² de sòl entre la Mata de l’Antina i la Mata de la Colomera, a més dels arrossars de Catarroja i Massanassa i el Port de Catarroja.
Estos residus comporten diferents problemes: com afectaran l’aigua, a nivell de toxicitat, el mateix amb el sòl, i si serviran per a cultivar en un futur. La quantitat de microplàstics abocada pot passar a la cadena tròfica a través dels peixos i les aus. Gran part de les aus es reprodueixen entre abril i maig, que és quan es podrà saber mitjançant estudis si estos residus els hauran afectat.
Un altre dels problemes que ara aflora ha sigut la destrucció de séquies, brins i clavegueram, a més dels col·lectors i la precària situació de les depuradores. La de Quart- Benàger és la més afectada amb tots els tancs inundats i part de la seua maquinària destruïda. Hui dia no està en funcionament i està abocant les aigües residuals al llit nou del Túria. De tot això se sap que totes les aigües residuals dels pobles pròxims han sigut abocats després de la DANA, al barranc del Poio i a l’Albufera, fins que s’han començat les obres d’un nou col·lector provisional en el barranc.
Fins que no es prenguen mostres dels sediments i s’analitze la seua composició no se sabrà si són nocius o no, i si els contaminants han passat al mitjà, fins i tot als peixos
A pesar que el temporal marítim també va erosionar l’arena de les platges, ha arribat molt de sediment, sobretot de residus i canyes abocades per l’arrase de la barrancada. En un principi estos sediments no haurien de ser una cosa nociva perquè les platges pateixen de falta d’ells, principalment pels danys causats pel port de la ciutat, però fins que no es prenguen mostres dels sediments i s’analitze la seua composició no se sabrà si són nocius o no, i si els contaminants han passat al mitjà, fins i tot als peixos de la mar, el mateix passa amb la quantitat de microplàstics que han arribat a les platges pròximes al llac.
L’afectació de la DANA a la pesca
El mal mediambiental també ha afectat arrossers de Catarroja, Silla i Massanassa, així com als pescadors del Palmar i del Port de Catarroja. Pepe Caballer de la Comunitat de pescadors del Palmar ens conta que fins al dijous passat no van poder tornar a pescar, un mes i mig després, i que ara el principal impediment és l’aigua roja producte del fang i dels contaminants.
Calculen que entre xarxes fixes que s’han destruït, sous, l’anguila que s’ha anat a la mar i no tornarà, i infraestructures danyades, la pèrdua ascendeix a un total de 170.000 euros
Encara que els primers estudis sobre l’aigua són bons els pescadors demanen “una nova aportació d’aigua de qualitat i quantitat del Xùquer” en sintonia amb els ecologistes, per a poder reprendre la pesca en condicions. Les previsions per a enguany eren molt bones abans de l’obertura de les comportes per a poder buscar desapareguts, tasca en la qual els pescadors han ajudat al costat de la UME i en la qual han sigut essencials pel seu coneixement del terreny. Calculen que entre xarxes fixes que s’han destruït, sous, l’anguila que s’ha anat a la mar i no tornarà, i infraestructures danyades, la pèrdua ascendeix a un total de 170.000 euros.
Pascual Alapont, de la Cooperativa Agrícola Sant Pere de Massanassa, ens explica que els camps afectats abasten un total de 70 hectàrees entre Silla, Massanassa i Catarroja, però que la pitjor part se l’ha emportada el magatzem de la cooperativa, on s’han banyat un milió de quilos d’arròs dels huit que tenien per a vendre, han aconseguit separar-ho, però no saben què fer amb la part mullada, ja que per a pinso d’animals no serveix i sembla que per a compostatge sí.
Ja han provat el seu transport amb un camió, però ara com ara no hi ha més solució i exigeixen que els ajuden a deslliurar-se d’este arròs danyat, a més d’una altra mena de suport com a part del municipi que són. Les pèrdues en total aconsegueixen més de 600.000 euros: “Ara estem parlant amb TRAGSA per a la neteja dels camps amb ajuda de les comunitats de regants per a no desbaratar-los, però ara com ara només està l’exèrcit i voluntaris, per a llevar el fang i la terra que en alguns punts aconsegueix els dos metres d’altura, a més de que per a netejar les séquies és necessària maquinària pesant”, assegura Alapont.
Hui dia, els pescadors i l’associació de Vela Llatina del Port de Catarroja no poden eixir perquè el nivell d’aigua en el fons del canal no és suficient per a la navegació. El port ha quedat arrasat tant el seu entorn com el restaurant que hi ha. Finalment, una de les zones més afectades és el Tancat de la Pipa, la joia mediambiental del parc gestionada per ecologistes i un exemple de filtració natural mitjançant un aiguamoll, conegut com a filtre verd i que existeix gràcies a les lluites per la conservació i el medi ambient del parc natural.
Han passat ja 15 anys des que començara a filtrar com un autèntic renyó verd obtenint les millors aigües en qualitat i la major concentració de fauna i flora, fruit d’estudis d’universitats de tot el món. Segons Marla Hernández, educadora ambiental del Tancat de la Pipa, “la barrancada ho ha deixat totalment negat, com si fora una llacuna i el volum que ha entrat ha superat la seua capacitat de filtració i segurament destruït les pròpies plantacions de vegetació, de fet, algunes zones estan impracticables i encara no s’ha pogut accedir”.
La conservació del parc natural de l’Albufera
Finalment, l’Albufera ha actuat com un filtre natural, d’una banda i per un altre com un dic de contenció davant un desastre lligat al canvi climàtic que part de l’actual govern del País Valencià nega. El primer, perquè ja és una funció que complia, amb els camps d’arròs, els aiguamolls i el bosc, però al no estar en condicions s’ha vist depassat. I el segon, perquè de no ser pel parc, localitats com El Saler, El Perelló o El Perellonet també hagueren quedat arrasades.
La gran majoria de veus que coneixen el llac i el parc urgeixen al fet que es faça un nou pla de regeneració ajustat a les necessitats mediambientals i socials, ja que, encara que este estava pendent, tampoc existia un pla lligat ni al canvi climàtic ni a una possible emergència, encara que no fora de dimensions tan grans com la succeïda. A més, en unanimitat totes deixen clar que no tindre en compte el canvi climàtic i els advertiments dels estudis científics cada vegada comportarà un risc major a tots els nivells, les tempestes explosives com la DANA tornaran a succeir i cal estar preparats.
Eva Tudela, ambientòloga d’Agró, afirma que “hi ha un greu perill que cadascun aplique el pla com vulga i això pot afectar el resultat final sobre el medi ambient. És important que compten amb tots els actors com els ecologistes i ambientalistes, els arrossers, els pescadors”
També afirmen respecte a la regeneració del destruït, que està prenent forma amb més de 8 milions d’euros de pressupost, que existeix una descoordinació total entre municipis i ens públics que gestionen el parc. Eva Tudela, ambientòloga d’Agró, afirma que “hi ha un greu perill que cadascun aplique el pla com vulga i això pot afectar el resultat final sobre el medi ambient: actualment la Conselleria, la Confederació del Xùquer, etc. És important que compten amb tots els actors com els ecologistes i ambientalistes, els arrossers, els pescadors”.
De fet i ara com ara, després de més d’un mes del desastre només hi ha voluntaris de les associacions ambientalistes i l’UME, ja que passades unes setmanes de la tragèdia i de no haver parat de netejar als pobles pròxims, Acció Ecologista-Agró i Fundació Assut van organitzar un voluntariat per a netejar en l’Albufera, que encara continua, i que ha arribat fins i tot a desbordar-se de la quantitat de persones que han acudit.
Les organitzacions es van coordinar amb altres associacions per a assegurar-se que els plàstics arreplegats foren gestionats conforme a les normatives de reciclatge, però, com afirmen des de les organitzacions ecologistes, és necessari tindre més recursos i ara com ara només estan els voluntaris i l’UME. Marla Hernández, ens explica que “en l’administració hi ha molt de personal d’educació ambiental que treballa en gestió de residus i per a qui s’ha gastat molts diners públics en formació, i en comptes de contractar-los ara estan venint voluntaris”.
L’estat actual del parc natural és un exemple vivent del que pot ocasionar negar el canvi climàtic i no prendre mesures sobre este tema, com confirma Hernández des del seu treball com a educadora ambiental: “Sempre hem explicat amb pedagogia la importància del canvi climàtic quan féiem les nostres excursions i guies en el Tancat de la Pipa o en l’Albufera, ara afegirem un capítol més com a exemple del que no s’ha de fer en prevenció i situació d’emergència d’un desastre natural lligat al canvi climàtic”.
Este article va ser publicat originalment en castellà el 21 de desembre de 2024 a El Salto.
