L’Aliança per l’Emergència Climàtica demana un canvi de rumb
L’Aliança per l’Emergència Climàtica de València, entitat en la qual participa Acció Ecologista-Agró, considera que al País Valencià encara som a temps per a contribuir a mitigar el calfament climàtic i adaptar-nos a una transició ecològica planificada entre totes i tots, si volem tindre un futur just i sostenible. Però, malauradament, l’avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica plantejat per la Generalitat Valenciana és un document poc ambiciós en els seus objectius i, a més a més, manca de concreció en metes i indicadors que permeten el control i fiscalització per part de la ciutadania.
L’objectiu de la Llei valenciana de Canvi Climàtic i Transició Ecològica és reduir un 40% les emissions contaminants en 2030, aconseguir la neutralitat d’emissions de CO2 i que el 100% de l’energia provinga d’energies netes, a tot tardar en 2050. Esta Llei és una oportunitat per a donar resposta a les demandes socials davant l’Emergència Climàtica que la Generalitat Valenciana va declarar el 6 de setembre de 2019.
Però, com denuncia l’Aliança per l’Emergència Climàtica de València, entitat en la qual participa Acció Ecologista-Agró, l’avantprojecte de Llei plantejat per la Generalitat Valenciana és poc ambiciós en els seus objectius i manca de concreció en metes i indicadors que permeten el control i fiscalització per part de la ciutadania.
Este avantprojecte tampoc aprofundix en temes transcendents per al present i futur dels ciutadans del País Valencià, com per exemple en el sector turístic, que ha d’estar més present en la futura Llei, tenint en compte la seua rellevància per a la nostra economia i ocupació. Des de l’Aliança per l’Emergència Climàtica exigim que es replantege l’actual model de turisme de masses, depredador de recursos naturals i súper contaminant i que se substituïsca per un altre sostenible en termes ecològics, laborals i econòmics.
A més a més, demanem un canvi gradual de l’actual model productiu, substituint-lo per un altre més eficient, baix en l’emissió de carboni i uns altres contaminants, que estiga basat en energies no fòssils, en un ús sostenible dels recursos naturals i siga socialment just, tant per a les diferents generacions i gèneres com amb les societats del Sud global.
També apostem des de l’Aliança per l’Emergència Climàtica per adaptar els sectors agrícoles i ramaders valencians al Canvi Climàtic i a usos d’una aigua limitada i minvant i per una economia circular que reutilitze i recicle fins a aconseguir el residu zero.
L’avantprojecte de llei tampoc aprofundix en el futur de grans infraestructures, com l’ampliació de ports i aeroports, autopistes o polígons industrials, que quedaran ocioses en el futur per la reducció de l’activitat econòmica. I no té en compte l’economia de cures, prioritzant béns i serveis que s’han demostrat essencials, ni la reprimarització de l’economia, les finances i el mercat laboral, per a generar ocupacions verdes, de qualitat i avançades tecnològicament en l’àmbit rural.
Altres aspectes a millorar actualment de la Llei són la planificació del territori i els seus diversos usos (econòmic, habitacional, cultural, d’oci…) o el sector de les finances i la seua obligatorietat de desinvertir en empreses extractives i comercialitzadores d’energies fòssils.
L’educació mediambiental, la sensibilització dels ciutadans de totes les edats i la creació d’instruments per a fomentar la seua participació, corresponsabilització i control són, juntament amb la inspecció ambiental per part de les administracions, imprescindibles perquè la Llei s’aplique i no hi haja marxa arrere. I, per ara, açò no queda clar en l’avantprojecte.
La Llei, malauradament, no dona rellevància al públic, el comú. Però, ha de ser un instrument poderós amb el qual la Generalitat Valenciana lidere la defensa, protecció i desenvolupament del patrimoni de tots. Representa una oportunitat per a evolucionar cap a un model econòmic més diversificat, no tan dependent del turisme i del transport de mercaderies de llarga distància, que fomente la relocalització d’indústries i activitats econòmiques essencials i que genere llocs de treball verds, dignes i sostenibles.
La transició ecològica ha d’articular les polítiques i mesures de reconstrucció social i econòmica que les administracions valencianes posen en marxa arran de la crisi desencadenada per la COVID-19. Obri la porta a modificar estructuralment l’economia, les energies, el mercat laboral, les maneres de producció, consum i transport, tant de mercaderies com de persones, de llargues distàncies i a les ciutats i pobles valencians.
Fem d’esta necessitat l’oportunitat propícia per a evolucionar planificada i organitzadament cap a un model socioeconòmic més just, sostenible i respectuós amb el Planeta i els éssers vius. El concepte “decreixement” ha de ser el principi inspirador de la Llei i estar present en tots els capítols i articles. Els científics, els activistes i la nostra experiència individual ens alerten que no podem continuar creixent infinitament ni devastant els recursos naturals que sostenen la nostra vida en la Terra.
Enfront d’esta situació límit, l’avantprojecte de Llei es conforma amb fomentar, impulsar o promoure, quan ja és urgent actuar, exigir i prohibir. Sabem que hem depassat els límits biofísics del Planeta i els nostres dirigents polítics han d’assumir-ho i traduir-ho en Lleis, polítiques i plans d’actuació. Esta Llei és el moment per a fer-ho. No pot ser postergat més. Cal canviar de rumb. I cal fer-ho ja.
