Este document no respon amb la urgència i flexibilitat necessària per a afrontar els efectes de l’emergència climàtica que ja patim
Qualsevol iniciativa que, com l’avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, pretenga afrontar les conseqüències de l’actual emergència climàtica i no vulga acabar en fracàs ha de tindre en compte que no queda temps per a pensar. Cal actuar ja amb urgència en la reducció d’emissions i el control de l’augment de la temperatura global i dels oceans. I, donada la imprevisibilitat dels impactes que ens amenacen, les estratègies de mitigació i adaptació al Canvi Climàtic han de ser molt flexibles en els seus mitjans i objectius.
A més a més, estes estratègies han d’abordar el trànsit a un model de societat basat en el decreixement econòmic i en la reducció del consum. I per a fer-ho cal un gran pacte amb tota la societat, poder econòmic inclòs, perquè les mesures i actuacions basades en els principis de justícia social, protecció de la població i enfocament de gènere siguen acceptades i portades a la pràctica amb èxit.
Qualsevol iniciativa que pretenga afrontar les conseqüències del Canvi Climàtic ha de basar la seua actuació en regles clares de participació real dels ciutadans, de control democràtic de les decisions i de transparència. I necessitarà una enorme quantitat de recursos econòmics, així com aplicar amb totes les seues conseqüències el principi “qui contamina paga”.
Però, tal com ha exposat Acció Ecologista-Agró en les seues al·legacions a l’avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica redactat per la Generalitat Valenciana, esta ferramenta legal no complix amb estos objectius, malgrat reconéixer-los com a seus en l’exposició de motius del mateix document.
Des d’AE-Agró considerem que la promulgació d’una Llei sobre mesures per a afrontar els efectes del Canvi Climàtic és una condició necessària. Però, no suficient. Tant o més urgent que la mateixa Llei és començar a prendre mesures ja. I, en este sentit, no pot ser que esta Llei es convertisca en un obstacle per a començar a actuar fins a 2030.
De fet, eixe és l’horitzó d’aprovació i revisió dels plans d’esta Llei, fet que pot condicionar l’adopció de decisions i mesures clares fins a finals de la present dècada. Mentrestant, els impactes del Canvi Climàtic es continuaran succeint amb major freqüència i intensitat. I ho faran durant quasi una dècada d’incertesa legal, d’inseguretat jurídica i d’incerteses també polítiques.
Per desgràcia, l’afany de la Generalitat Valenciana de regular tot el que és relatiu al Canvi Climàtic, mitjançant una norma amb rang de Llei, crearà rigideses en el procés de la seua aplicació que impediran adaptar-se a una realitat canviant, com és la que se’ns presenta. I, com acabem d’explicar, dilatarà en el temps l’aplicació d’estes mesures.
Adaptació a la nova quotidianitat climàtica
Com ja va ocórrer amb l’Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia, esta Llei se centra en les mesures de mitigació i adaptació sense tindre en compte que els efectes del Canvi Climàtic són patits per un major nombre de ciutadans, béns i activitats econòmiques des de fa una dècada. De fet, l’impacte de l’actual emergència climàtica sobre la quotidianitat, sobre la vida diària de les persones, és un assumpte pràcticament oblidat per esta Llei.
Des d’AE-Agró, com li hem exposat a la Generalitat en les nostres al·legacions, considerem que la lluita contra el Canvi Climàtic no es pot limitar a reduir les emissions. Esta lluita ha d’incloure també com afrontar tots els riscos derivats del calfament global i que afectaran el nostre dia a dia a un ritme i intensitat desconeguts fins ara. Este és el cas, per exemple, de les sequeres i pluges torrencials, del desbordament de rius i mars, de la destrucció d’infraestructures i xarxes de serveis bàsics, de malalties noves i velles…
L’educació, la sanitat, la mobilitat o la producció i distribució d’aliments també es poden veure seriosament afectats en moments puntuals pels impactes del Canvi Climàtic. Per això, des d’AE-Agró apostem per incorporar un nou bloc de mesures, al costat de les de mitigació i adaptació, per a protegir a persones i béns en un marc de justícia social, protecció dels més vulnerables, enfocament de gènere i regeneració d’ecosistemes.
Però, tant este bloc de mesures com les de mitigació i adaptació haurien d’estar recollides i desenvolupades en l’Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic i no en la Llei per a poder aplicar-les amb urgència i flexibilitat. Entre les mesures d’aplicació immediata estan les relatives a reducció d’emissions, recuperació i ampliació d’embornals de carboni, normes d’edificació i urbanisme, mobilitat i transport, garanties d’accés als recursos bàsics d’energia elèctrica i aigua per a tota la població…
L’escenari climàtic actual
Per a facilitar la incorporació, implantació i eficàcia de les mesures de mitigació i adaptació al Canvi Climàtic seria molt útil que s’elaboraren escenaris climàtics, tal com preveu la Llei. Però, des de ja mateix, perquè necessitem saber quin és l’escenari climàtic actual per a reflectir la intensitat i freqüència dels impactes presents i futurs del Canvi Climàtic.
També necessitem este escenari climàtic per a calcular l’afecció a sectors de població, activitats productives i serveis públics; les repercussions sobre l’activitat econòmica, l’ocupació i les vulnerabilitats de la població; I sobre l’habitatge i formes de vida, prestant especial atenció a l’enfocament de gènere, el funcionament dels serveis, equipaments i infraestructures públiques necessàries per a afrontar l’efecte dels impactes climàtics.
Una reducció d’emissions condicionada
Des d’AE-Agró denunciem que hi ha una sèrie de condicionants que poden impedir i desvirtuar la consecució d’objectius d’esta Llei, especialment pel que respecta a la reducció i mitigació d’emissions. Per exemple, l’Article 16 establix uns objectius de reducció d’emissions del 40% per a 2030 i la neutralitat per a 2050. Però l’Article 15, al mateix temps, establix indirectament, a través dels pressupostos de carboni, un conjunt de condicionants que poden dificultar la consecució d’estos objectius de reducció d’emissions.
L’Article 28 de la Llei, referent a les emissions difuses, també va en la mateixa línia que l’Article 15, al condicionar la reducció d’emissions a la mida de les empreses i les particularitats de cada sector, les millores tècniques i tecnològiques disponibles i la seua viabilitat tècnica i econòmica. De fet, l’Article 29 preveu fins i tot un sistema de compensació d’emissions difuses, la qual cosa ve a consolidar el fet de no reduir emissions com a requisit previ a qualsevol altra mesura.
A l’espera d’un gran pacte social pel clima
Qualsevol iniciativa que pretenga afrontar les conseqüències del Canvi Climàtic, com ja hem explicat anteriorment, ha de construir-se sobre un consens social el més ampli possible per la necessitat d’escometre esta empresa i d’acceptar els sacrificis que comportarà a canvi de garantir la justícia social, la protecció de la població, la democratització de les decisions, la informació, la participació amb capacitat decisòria, la transparència i el respecte de tots els interessos per igual.
Este gran pacte social pel clima ha de ser signat pels poders econòmics, pels treballadors i sindicats, per les organitzacions polítiques, per les organitzacions socials no governamentals i pels ciutadans i ciutadanes. Sense este gran acord el camí cap a una societat descarbonitzada, basada en un model nou de relacions econòmiques i socials, trobarà molts entrebancs. Per això, cal començar com més prompte millor a gestar-lo, mitjançant iniciatives d’informació i conscienciació en tots els àmbits de la societat.
Malauradament, l’avantprojecte d’esta Llei no fa cap referència a este gran pacte, cosa que tampoc és d’estranyar. De fet, si hem arribat a 2020 sense pràcticament haver mogut un dit per a abordar el Canvi Climàtic, ha sigut per la inhibició de la classe política i l’oposició dels poders econòmics.
Pel que respecta al programa de conscienciació social i capacitació socioeconòmica per a la transició ecològica de la Llei, dir que té un contingut molt complet. Però, com tantes altres ferramentes d’esta Llei, la seua entrada en vigor es retardarà fins a 2023, sent prou optimistes. De nou, el retard en la seua posada en marxa no té justificació i no és necessària. L’administració hauria de procedir a la seua elaboració de manera immediata.
En matèria de gènere la perspectiva encara és pitjor. Esta Llei, com alerta AE-Agró en les seues al·legacions, incomplix de manera flagrant el compromís adoptat en la COP25 de Madrid per a incorporar a les normes d’acció climàtica plans d’acció de gènere, que reforcen el protagonisme de les dones i la presa en consideració de les seues necessitats com a persones i ciutadanes.
Un enfocament econòmic insuficient
En l’exposició de motius d’esta Llei es reconeix que per a minimitzar les conseqüències del Canvi Climàtic és necessària una transformació profunda del model productiu i apostar per un altre model basat en el decreixement, que ha d’anar acompanyat d’una altra transformació profunda, la dels hàbits de consum.
Esta Llei es proposa garantir una transició ordenada cap a una economia baixa en carboni, competitiva, innovadora, eficient i resilient al clima. De fet, aspira a generar un nou model productiu valencià que siga respectuós amb el medi ambient, cree molts llocs de treball en nous sectors i millore la competitivitat, democratitzant l’economia mitjançant la participació dels ciutadans.
El problema és que en cap lloc d’esta Llei s’explica o s’indica com assolir este repte. O com convéncer els poders econòmics perquè deixen d’actuar com si el Canvi Climàtic no anara amb ells i s’avinguen a modificar la seua manera de fer negoci i obtindre beneficis.
D’altra banda, excepte referències a què les conselleries destinaran part del seu pressupost a finançar les necessitats econòmiques derivades de les mesures que s’adopten, juntament amb un fons integrat per part de la recaptació dels nous instruments fiscals, res més es diu de com s’atendran els costos econòmics dels canvis que s’aveïnen.
