Article d’opinió del nostre company Carles Arnal
L’Administració valenciana ha decidit impulsar les energies renovables, però la ubicació de les instal·lacions industrials implicades pot suposar greus impactes socials, econòmics i ambientals. Esta situació condueix a la necessitat de rectificar i millorar la normativa establida.
Un decret del Consell d’agost de 2020 regula este impuls en el context de la transició energètica cap a un món més sostenible, amenaçat pel canvi climàtic. La bona intenció és impecable. Cal fer eixa transició quan abans i, a més de fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica, cal impulsar les energies renovables. Però el camí de la sostenibilitat no admet travesses ni passos en fals. La visió holística què ens ha aportat la ciència ecològica reclama tindre sempre una visió global dels problemes, fins i tot quan actuem localment. No podem sacrificar, ara, una part important per millorar-ne altra en el futur, sense considerar que les dues són parts del mateix conjunt a salvar.
Des que es va aprovar el decret, apareixen projectes d’instal·lacions industrials, especialment fotovoltaiques, de gran envergadura, majoritàriament en medi rural i forestal. En molts casos en zones agrícoles productives i espais de valor ambiental considerable. Han aparegut plataformes i col·lectius que s’oposen o que demanen correccions importants a Xiva, a Montroi, a la Vall d’Albaida, als Serrans…
En l’àmbit estatal s’ha presentat la plataforma Aliente, formada per destacats científics i experts que reclamen al ministeri responsable i als diferents governs autonòmics que modifiquen les normatives i regulen millor la seua aplicació. Cal que queden exclosos, amb major rotunditat i extensió, els espais agrícoles i forestals més valuosos i que les instal·lacions estiguen sotmeses a condicionants més exigents per disminuir els impactes negatius.
En el cas valencià, urgeix revisar i millorar el decret del 29 d’agost. Tal com està redactat, permet que la major part dels projectes vagen a les comarques de l’interior, on tenen impactes molt greus sobre el principal patrimoni d’estes comarques. No basta amb les bones intencions, calen millors actuacions.
No sols anem cap a un futur amb temperatures més elevades i amb més contaminació. També anem cap a un planeta amb més demandes alimentàries i més exigència d’espais naturals esmorteïdors dels impactes que la humanitat genera i que s’agreujaran. Necessitem cuidar les terres agrícoles que tenim i evitar la seua erosió, degradació i reducció.
Necessitem conservar i protegir els boscos que queden (i que van en ràpida regressió a escala global) i preservar les seues funcions ecològiques gratuïtes, indispensables per a tot el món. Resulta absurd que una norma que pretén lluitar contra la futura degradació ecològica global, provoque ara importants degradacions ambientals locals.
És contradictori que la majoria d’estes instal·lacions industrials vagen a les zones que conserven els millors ecosistemes forestals i on l’agricultura és un element important per al seu desenvolupament. En comptes d’anar a les àrees litorals on estan les grans poblacions, les indústries i els serveis que reclamen esta energia; i on hi ha moltes ubicacions possibles en un entorn antropitzat, on els impactes serien molt menors: teulats d’edificis, polígons industrials, àrees periurbanes degradades i infrautilitzades, ports, etcètera.
Per contra, en les zones d’interior ocuparan terrenys agrícoles amb potencialitat productiva i àrees forestals que són reservoris de biodiversitat, embornals de CO2, protectors del sòl, recarregadors d’aqüífers i reguladors atmosfèrics i climàtics; a més de constituir paisatges d’alt valor i el principal capital, no sols natural, sinó econòmic, per a estes comarques.
El trasllat de l’energia elèctrica d’estes zones al litoral on es concentra la demanda, implica grans pèrdues d’eficiència i multiplica els impactes, amb estacions transformadores i traçat de conduccions que també poden contribuir als incendis forestals. No pot ser que els interessos particulars d’un grapat d’empreses s’imposen a interessos més amplis del conjunt de la societat. No es pot avançar cap a la sostenibilitat per camins insostenibles. Estem encara a temps de millorar normatives i estímuls, abans que tinguen impactes greus.
La lluita contra el canvi climàtic pretén evitar que l’acció humana destruïsca les bases ecològiques que sostenen a tot el planeta, humanitat inclosa. No arribarem a aconseguir-ho si acurtem el camí destruint ara una part del capital natural que encara conservem. Una altra manera de fer les coses és possible.
Carles Arnal, Doctor en Biologia i membre de la Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró.
*Este article va ser publicat originalment el 8 d’abril de 2021 en el diari Levante-EMV.
