Analitzem per sisé any consecutiu la salut d’este tresor submarí
Enguany, el col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró Camp de Morvedre i el Club de Buzos també han realitzat el seguiment anual de la praderia de posidònia (Posidonia oceanica) del litoral d’Almardà, al terme municipal de Sagunt. Gràcies a les dades obtingudes en este estudi, que va arrancar en 2016 i que s’emmarca dins del programa POSIMED, podem afirmar que este alguer es manté estable. Fins i tot, s’aprecia una tendència positiva en la seua cobertura, tal com indica l’anàlisi de dades dels últims sis anys realitzada per l’Institut d’Ecologia Litoral.
Fins a la dècada dels anys 70 del segle passat, una espectacular praderia marina de posidònia (Posidonia oceanica) s’estenia des de Canet d’en Berenguer (Camp de Morvedre, València) fins a la localitat d’Almenara (La Plana Baixa, Castelló). Però, a causa de l’ús de fertilitzants químics en l’agricultura, de la pesca d’arrossegament, de la contaminació de l’emissari submarí de Canet i de les modificacions de la dinàmica litoral per ports i espigons, ara només ens queda un xicotet vestigi de la gran praderia de posidònia del Camp de Morvedre. Concretament, davant de la platja d’Almardà, al terme municipal de Sagunt.
Per a assegurar la correcta conservació d’este tresor mediambiental que amaga la nostra mar, el col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró Camp de Morvedre va posar en marxa l’any 2016 un projecte de voluntariat submarí que compta amb la col·laboració del Club Buzos i l’assessorament de l’Institut d’Ecologia Litoral. Es tracta d’una iniciativa de ciència ciutadana emmarcada dins del programa POSIMED, que consisteix a realitzar anualment un voluntariat submarí de seguiment i control de P. oceanica.
Després de sis anys d’estudi podem afirmar que, malgrat l’índex de conservació desfavorable, la praderia d’Almardà es manté estable, tant pel que respecta a la densitat de feixos de posidònia com a la cobertura del fons marí. Així es desprén de l’anàlisi realitzada per l’Institut d’Ecologia Litoral amb les dades arreplegades per AE-Agró i el Club Buzos entre 2016 i 2021. Fins i tot s’aprecia una tendència positiva en la cobertura del fons marí que caldrà verificar durant els pròxims anys.
En este sentit, l’abandonament agrícola, i la consegüent reducció de les aportacions d’aigües carregades de fertilitzants químics a la mar, la millora en la depuració d’aigües urbanes i industrials, el control i reducció de la pesca d’arrossegament i, per últim, la millora en la gestió i qualitat de les aigües de la marjal d’Almenara, després 30 anys de lluita que l’han fet passar de la desaparició a l’excel·lència internacional, són factors que han afavorit que esta praderia de posidònia es mantinga estable.
Però, per a millorar i garantir la correcta conservació de l’alguer d’Almardà, que com la resta de praderies de posidònia es troba amenaçat pels efectes del Canvi Climàtic, això no és suficient. Caldria invertir més en sanejament, ja que com veiem tots els estius encara hi ha fecals que arriben a les platges valencianes. També faria falta promocionar l’agricultura ecològica i l’estalvi d’aigua, controlar i establir més punts de fondeig per evitar possibles impactes d’embarcacions recreatives. I de forma integradora, recuperar els aiguamolls litorals i els seus cicles hídrics i biològics, perquè actuen com a filtres verds, les marjals vessen a la mar aigua de qualitat i la natura puga aportar-nos els seus valuosos serveis ecosistèmics.
