Ens han deixat les obres però ens han furtat els serveis
La relació de La Costera amb les infraestructures ve de segles enrere. De l’antiga Via Heraclea es va passar a la redenominada a l’època romana com Via Augusta. El segle XVIII li va donar un nou nom, el Camí Reial, després N-430 i hui autovia A-7 o A-35. Des dels primers camins carreters, amb una amplària d’uns pocs metros, hem passat a una autovia amb una amplària de 65 metres amb els camins de servei, més una línia límit d’edificació de 100 metres als dos costats de la carretera i altres servituds en funció de la distància a la via. L’A-35 i A-7, entre ocupacions i limitacions, projecta el seu efecte en 250 metres.
El mateix passa amb el ferrocarril. Cada línia té dues limitacions als dos costats del ferrocarril. Una línia límit d’edificació de 50 metres i una zona de protecció de 70 metres a cada costat. El total de la superfície d’afecció d’una línia de ferrocarril és de 155 metres. A la comarca de La Costera en tenim dos.
El cas és que, des de l’època ibera, el nombre i tipus d’infraestructures ha augmentat. Per La Costera passen tres autovies (A-33, A-35 i A7) i tres línies de ferrocarril (La Encina-València, l’AVE i Xàtiva-Alcoi), un gasoducte, línies d’alta tensió, un transvasament en funcionament, altre que no es va estrenar (el primer tram del Xúquer-Vinalopó que passa per la Font de la Figuera) i, fins i tot i encara que només siga com anecdòtic, una primera pedra del transvasament de l’Ebre. Cadascuna d’estes infraestructures tenen les seues servituds i ocupen el seu espai.
La situació s’agreuja per la geografia de la nostra comarca. Som una vall entre dos sistemes muntanyosos on la superfície agrícola valuosa per a l’aprofitament és limitada. La distància entre la Serra Grossa i El Caroig pot anar des dels 2 quilòmetres als 7. És per este espai per on passen totes les infraestructures, que reduïxen l’aprofitament agrícola, el fraccionen i el limiten. Algunes poblacions estan especialment afectades. Este és el cas de La Font de la Figuera. En poc d’espai acumula dues autovies, dues línies de ferrocarril i dos transvasaments que rodegen la població. També Moixent. A l’altura d’esta població, la vall té una amplària de 2 km i dues vies de ferrocarril i una autovia, amb les seues corresponents limitacions. Entre totes, sumen uns 500 metres.
Ja des de 1999, l’actual col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró La Costera ha al·legat esta qüestió quan s’han previst noves infraestructures. Hui en dia, a la vista del resultat, estem més convençuts del fet que cal ficar més limitacions. El gasoducte o el transvasament podien haver anat a la vora o sota altres infraestructures. Però, malauradament, entre els criteris dels enginyers no ha estat mai el benefici de la nostra comarca.
L’impacte de les infraestructures és acumulatiu i sinèrgic. Els impactes són ambientals, però també socials i econòmics. La Costera és una comarca d’interior. Existix indústria, però també un sector agrícola i un incipient turisme, on els atractius són el patrimoni històric i la natura. Estos sectors productius i estos atractius són, a més a més, una raó perquè la població es mantinga ací, en compte d’optar per viure a la capital.
Si cal construir una universitat, entenem que siga a la ciutat, perquè allí hi ha més població. Però, alguns a la ciutat entenen que, si es projecta un abocador, ha d’estar lluny de la ciutat. Perquè ací ens molesta a menys gent. Esta argumentació no és correcta. Si fóra així, les infraestructures bones serien tan sols per a la ciutat i les molestes per als pobles. Els abocadors han d’estar prop dels punts de producció, no del lloc on hi han menys gent afectada i menys possibles votants inquiets. Ho diguem perquè després d’intentar instal·lar un abocador a Moixent i després altre a Llanera, ara volen posar un abocador provincial de residus industrials a Barxeta.
També podem parlar de l’AVE, de l’Alta Velocitat Espanyola. Qui s’atrevix a dir que l’AVE és perniciós per a les comarques? A part de nosaltres, poca gent. Fa temps, als 70 i 80, es podia anar des d’Irun a Moixent sense baixar del tren. Fins als 90, es podia anar a Madrid directe des de Moixent amb el “borreguer”. Però, als 90 el llarg recorregut es va passar a les capitals de comarca i el viatge ja era via Xàtiva. L’AVE també ha canviat esta situació. Abans de l’AVE Madrid-València hi havia quatre trens directes entre Xàtiva i Madrid. Hui tan sols un. Has d’anar a València per a tornar cap a Madrid.
Quan estiga en funcionament el Corredor Mediterrani, que pareix la màxima reivindicació d’infraestructura valenciana, quants trens directes hi haurà entre Xàtiva i Barcelona? Ara són quatre, després ja veurem… Ningú ens diu a les comarques d’interior estes dades. El tren de llarg recorregut ha sigut traslladat a la capital, encara que l’hem pagat entre tots. Ens han deixat les infraestructures, però ens han furtat els serveis.
Totes les administracions, des de la local a l’estatal, i tota la població de La Costera hem de pensar quin és el futur que volem per a la nostra comarca. Fer de corredor i abocador de residus de la província o, alternativament, la nostra llar, on poder viure amb qualitat de vida.
