XVIII Carta del Carraixet de Macarella, Bòbila i Roll de l’Ametler
Enguany, pel coronavirus, no es podrà realitzar la XVIII Baixada del Carraixet, cita que cada primer diumenge de febrer convoquen l’Associació Cultural Macarella de Bonrepòs i Mirambell, el Col·lectiu Bòbila d’Alfara del Patriarca i l’Associació Cívica de Massarrojos Roll de l’Ametler (Horta Nord, València). Tant Macarella com Bòbila formen part de la plataforma Amigues del Carraixet, en la qual també participa Acció Ecologista-Agró i que té com a objectiu la recuperació mediambiental del barranc. A continuació compartim la carta que han redactat amb motiu de la baixada del Carraixet 2021.
Seguim, com cada any, la Baixada del Carraixet, que és un espai obert i ventilat. La fidelitat no és una carta lliure per no adoptar mesures de prevenció. Mai no hem perseguit fer una proposta de masses, sinó una trobada plaent de coneguts i gent nova. Enguany no podrem baixar units el primer diumenge de febrer. Però, sí que convidem a fer-ho, respectant totes les restriccions de la pandèmia, al llarg del mes de febrer. Tornem d’alguna manera als orígens: iniciatives personals en un itinerari que és comú i viscut.
Hem tingut un any amb novetats i contradiccions. Celebrem la conjunció de més d’una Baixada si ens coordinem. I la Mancomunitat del Carraixet ho sap, això. Celebrem així mateix que les iniciatives pel barranc siguen múltiples i diverses. Benvingudes siguen com aigua de maig les activitats d’Amigues del Carraixet, que van des de jornades de neteja a reivindicacions formals de caràcter legal.
Una altra bona notícia és la publicació Espai Carraixet, revista cultural de la comarca amb una clara sensibilitat mediambiental i abocada, com el seu nom diu, al Carraixet. El Pla Director del Carraixet de la Diputació de València sembla que va de bo. Alguns alcaldes riberencs ho saben i mouen fitxa, d’altres no es donen per assabentats. L’estat del barranc ha sigut notícia a la premsa escrita…
Difondre el Carraixet com un espai natural i recordar o recuperar activitats tradicionals un temps, són un risc que cal meditar en la societat de la comunicació. Qualsevol proposta plaent pot esdevindre una agressió social i mediambiental. Este estiu el Pont Sec va esdevindre un focus d’infecció en plena pandèmia i un abocador urbà d’usuaris del barranc, ben allunyats de la sensibilitat i fragilitat que demana un espai natural.
Acció Ecologista-Agró seguix amb el Projecte Emys per a recuperar les tortugues a les basses del Pont Sec. Però, ull! El barranc atrau també lladres i bandarres. Els ajuntaments riberencs tenen responsabilitat en evitar els abocaments al barranc, però també per a evitar que rode per allà gent indesitjable.
Un any més, insistim a manifestar que és interessant que les diverses administracions comencen a entendre que l’estat del Carraixet és també cosa seua: tenen mitjans. Fer el barranc accessible no es pot reduir a fer una ruta del colesterol o una fita turística. Per això, demanem que qualsevol actuació positiva, que celebrem, ha d’implicar la gent en el disseny, les possibilitats d’ús i el manteniment.
