Arranca el projecte per a reintroduir la Pandion haliaetus
Després d’anys de treball del col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró La Marina, per fi, arranca el projecte de reintroducció de l’àguila pescadora (Pandion haliaetus) al País Valencià. El passat divendres, 14 de juny, van arribar les primeres quatre cries. Concretament ho van fer al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, on este estiu la Conselleria de Medi Ambient desenvoluparà un hacking experimental a la Muntanyeta Verda. I, si funciona correctament, el pròxim any també es realitzarà al Parc Natural del Montgó. El projecte compta amb la col·laboració dels ajuntaments de Pego, Oliva, Dénia i Xàbia.
El col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró La Marina porta treballant des de 2012 per a aconseguir el retorn de l’àguila pescadora (Pandion haliaetus) al País Valencià, un somni que cada vegada està més prop de ser una realitat. De fet, el passat divendres, 14 de juny, van arribar al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva les primeres quatre cries. Es tracta de dos exemplars nascuts a les Illes Balears i altres dos a Cadis, amb els quals arranca ara el projecte experimental de hacking per a reintroduir esta espècie al nostre territori.
La tècnica del hacking consistix a col·locar un determinat nombre de pollets, en este cas quatre, en un niu artificial, on se’ls alimenta sense que tinguen contacte directe amb els seus cuidadors i fins que puguen valdre’s per ells mateixos. L’objectiu d’esta tècnica, que és la mateixa que el CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) va emprar a Andalusia per a reintroduir l’àguila pescadora, és “enganyar” a les cries i que pensen que han nascut on s’ha realitzat el hacking.
Quan tinguen tres anys, edat a partir de la qual els individus d’esta espècie ja són reproductors, s’espera que estes quatre àguiles pescadores tornen a la Marjal de Pego-Oliva per a criar. En este cas, el niu artificial s’ha instal·lat en una gàbia de grans dimensions a la Muntanyeta Verda de Pego, on romandran les cries fins que comencen a fer les seues primeres pràctiques de vol. Llavors, se’ls obrirà la porta de la gàbia perquè volen lliures pel cel d’este parc natural.
Per a facilitar l’adaptació de la Pandion haliaetus a la seua nova llar, la Conselleria de Medi Ambient, administració responsable d’este projecte, ha impulsat diferents actuacions. Per exemple, s’han corregit i eliminat torres i línies elèctriques, s’ha millorat el seu hàbitat amb la creació de llacunes lliures de vegetació palustre i s’han instal·lat suports elevats per al seu ús com a plataformes de nidificació.
A més a més de recuperar esta espècie com a nidificant al País Valencià, amb este projecte també es pretén facilitar la connexió entre l’aïllada població d’àguila pescadora de les Illes Balears i la incipient d’Andalusia. I, així, possibilitar la consolidació de la Pandion haliaetus com a au reproductora a l’Estat espanyol. Cal recordar que al territori valencià l’àguila pescadora va deixar de nidificar a la dècada dels 70 del segle passat, quan va abandonar els seus últims nius als penya-segats de La Marina.
Este projecte compta amb l’assessorament científic i tècnic de la Fundació Migres i amb el suport dels ajuntaments de Pego i Oliva. I també amb el dels ajuntaments de Dénia i Xàbia. El motiu? Doncs, perquè si funciona correctament esta primera experiència de hacking amb àguiles pescadores a terres valencianes, el pròxim any també es desenvoluparà al Parc Natural del Montgó.
Finalment, destacar que les quatre cries de Pandion haliaetus han sigut marcades amb emissors per a conéixer en tot moment els seus moviments i circumstàncies de risc. La informació que aporten els emissors serà analitzada per a millorar este projecte, que preveu la reintroducció de més exemplars amb la tècnica del hacking durant els pròxims cinc anys. El repte paga la pena: aconseguir que l’àguila pescadora torne a reproduir-se al País Valencià.
