T’has adonat que algunes plantes obren les seues flors com a reacció a la llum del Sol?
Totes les persones que visiten La Casa Penya durant la primavera i l’estiu queden fascinades amb l’exuberant i variadaflora que plena de vida i color el centre d’educació mediambiental de la Marjal d’Almardà-Almenara. A banda de les espècies més representatives de les zones humides (senill, bova, lliri groc, mansega, lliri blau…), també és possible trobar altres pròpies dels ecosistemes litorals i de muntanya adjacents. Amb les seues formes, contrastos i rareses, totes elles mostren un grau de desenvolupament i adaptació a les condicions ambientals que admirem i, potser, hauríem de prendre com a exemple.
Atesa la imperiosa necessitat que tenim en la Comissió d’Educació Ambiental d’Acció Ecologista-Agró de donar a conéixer els tresors naturals de la nostra comarca, esta vegada volem presentar-vos una planta molt especial: l’estepa d’arenal (Halimium halimifolium). Este arbust, que habita a les platges i espais dunars, i també a La Casa Penya, concretament en el jardí de vegetació que representa estos ecosistemes, ens ha despertat sempre molta curiositat.
Parlem de la reacció física que experimenten algunes angiospermes o plantes amb flors, d’acord amb un estímul determinat, com és en este cas la llum. Encara que si bé és cert pot veure’s desencadenada per altres agents com la gravetat, la temperatura, els gradients de potencial hídric, els components químics o el contacte. Esta classe de moviments, independentment de la causa, són coneguts com a nàsties i es caracteritzen per la seua temporalitat; això és, pel fet que la planta torna al seu estat original una vegada cessa l’estímul.
Si parem l’atenció en les fotonàsties, estos moviments com a resposta a la presència o l’absència de llum solar, poden tindre lloc tant en plantes diürnes com nocturnes. És a dir, trobem casos en què l’obertura de pètals coincideix amb la claredat del dia i el seu tancament amb la posta del Sol, i altres en els quals succeeix tot el contrari. De manera que, la fotonàstia, pot ser positiva o negativa, respectivament.
Amb l’estepa d’arenal nosaltres som testimonis de com els exemplars que tenim a La Casa Penya floreixen durant el dia i es pleguen en arribar el migdia. El mateix succeeix amb altres plantes que coneixem i desenvolupen una fotonàstia positiva, com la corretjola (Convolvulus cantabrica) que, present en la Reserva de Fauna Silvestre de la Finca de Penya custodiada per AE-Agró, plega la seua corol·la quan, a la vesprada, disminueix la intensitat lumínica.
Allunyant-nos de la marjal i considerant altres ambients, trobem el que al nostre judici és l’exemple de fotonàstia positiva més popular de tots: el gira-sol (Helianthus annuus). El també anomenat, mira-sol, és una planta molt coneguda que destaca pels moviments que realitza d’acord amb el ritme circadiari (cada 24 hores) a la recerca de llum solar, inclosa la caiguda cap avall dels seus pètals en arribar la nit. No obstant això, la peculiaritat d’estos moviments també ha donat molta fama a la flor de nit (Mirabilis jalapa), un exemple de planta amb fotonàstia negativa, perquè floreix amb la posta de Sol.
En qualsevol cas, l’objectiu de l’obertura i tancament de les flors és doble. D’una banda, pretenen maximitzar el seu atractiu, per a així afavorir el procés de pol·linització que, bé siga durant el dia o durant la nit, acaba sent molt més eficient. I d’altra, protegir les parts internes de la planta enfront de possibles condicions adverses, com poden ser les gelades d’hivern.
La realitat és que, efectivament, l’Halimium halimifolium aconsegueix acaparar les atencions i mirades de tot aquell, humà o insecte, que passa pel centre mediambiental de la Marjal d’Almardà. Pel que, a jutjar, la seua estratègia sembla funcionar correctament.
Este fenomen evidencia la intel·ligència i la capacitat que tenen algunes plantes per a maximitzar els processos biològics d’acord amb l’entorn en què es desenvolupen i, també, per a adaptar-se a les pertorbacions a les quals estan sotmeses. Encara que no és l’únic. La fotonàstia és la nàstia més coneguda, però hi existeixen d’altres, com els citats anteriorment, que resulten igualment sorprenents.
Andrea Márquez.
