Distintes organitzacions ambientals demanen amb la presentació d’al·legacions una reconsideració del projecte
L’Estratègia Valenciana de Regadius 2020-2040, que prepara la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, llança més ombres que llums sobre la seua idoneïtat per fer front als problemes reals que pateix l’agricultura a la Comunitat Valenciana. A més a més, planteja seriosos dubtes per la falta de rigor amb què són justificades les mesures que en ella es pretenen adoptar. Per tot això, la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer, entitat en la qual participa Acció Ecologista-Agró, demana en les al·legacions que ha presentat a esta Estratègia, entre altres coses, una rigorosa avaluació ambiental de la modernització dels regadius contemplada en el projecte.
Des del punt de vista hídric, l’Estratègia consolida un model insostenible que ignora la menor disponibilitat d’aigua a la qual s’enfronten les conques mediterrànies, com a conseqüència de l’efecte del canvi climàtic. En esta línia, totes les previsions apunten a reduccions del 25% en el cabal circulant i a un augment considerablede l’evapotranspiració dels cultius, la qual cosa implicarà una significativa reducció de la superfície de regadiu. Però este escenari, d’entrada, xoca frontalment amb les previsions poc realistes de l’Estratègia de mantindrel’actual superfície de regadiu.
Com a resultat, la preocupació social que desperta esta Estratègia, està més que justificada per les seues implicacions ambientals, culturals i econòmiques; encara més, tenint en compte què podria passar si la inversió prevista de 1.200 milions recaiguera totalment en el sector públic.
Per una banda, els aparents avantatges de la modernització del regadiu, amb el canvi del reg per gravetat a reg per degoteig, a penes reporten estalvi d’aigua a les explotacions. De fet, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer estima que només es produeix un 8% d’estalvi net amb la modernització. Passa el mateix amb l’estalvi de potencial hídric, xifrat per l’Estratègia en 175 hm3/any, ja que amaga un profund desconeixement sobre què és el cicle hidrològic i la importància que té per a la supervivència dels ecosistemes naturals.
D’altra banda, la transformació no suposa estalvi energètic; tot el contrari, la pressurització de les xarxes incrementa considerablement el cost energètic i contribueix negativament a la lluita contra el canvi climàtic. Sobre esta anàlisi esbiaixada i parcial del balanç energètic, que es preveu en l’Estratègia, s’efectua una valoració errònia de la reducció de les emissions de CO2 que, a més, no s’ajusta a les ràtios que s’utilitzen actualment sobre les emissions mitjanes del mix elèctric nacional, la meitat de les quals es contemplen en el document.
Les conseqüències ambientals que suposa passar del reg a manta al reg per degoteig, sorprenentment no han estat avaluades, com es comprova en la modernització del regadiu de la Séquia Reial del Xúquer, tot i això que han passat més de 25 anys des que s’aprovara l’últim Pla Director de Modernització de Regadius. Per tant, es desconeix l’efecte que té, sobre les masses d’aigua i sobre els ecosistemes associats, la menor infiltració d’aigua en el terreny.
En el cas de la “modernització” realitzada a la Ribera del Xúquer, la transformació ha suposat una menor aportació de cabal sobre el Parc Natural de l’Albufera i sobre el riu Xúquer, afectant greument a la seua conservació i recuperació. Per això, altre motiu de preocupació gira al voltant de les actuacions sobre els regadius històrics, ja que no actuar amb la deguda cautela podria conduir a la pèrdua dels valors naturals i culturals del ric patrimoni d’estos espais.
En les al·legacions presentades, en nom de la Xarxa pel Xúquer, demanem la realització d’una avaluació ambiental estratègica rigorosa de l’Estratègia Valenciana de Regadius 2020-2040, amb la participació de tots els organismes i organitzacions interessades, com a document previ a la presa de qualsevol tipus de decisió en este tema.
Igualment demanem, per una banda, que s’informe sobre el pla previst de finançament de l’Estratègia,especialment pel que fa a la utilització de fons públics per al seu desenvolupament; i, per l’altra, que ses façauna anàlisi cost/benefici social de l’Estratègia, que justifique la idoneïtat de les inversions previstes per a la Comunitat Valenciana, especialment des del punt de vista econòmic, ambiental, patrimonial, paisatgístic i social.
Finalment també sol·licitem que s’avalue el cost que suposarà l’ús dels recursos no convencionals, la reutilització i dessalació, i com està previst finançar les inversions i la seua explotació.
La Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer està formada, entre altres pels següents grups: Acció Ecologista-Agró, ADIRA, AEMS – Ríos con Vida, Centro Ibérico de Restauración Fluvial, CCOO, Ecologistes en Acció del País Valencià, Fundació Nova Cultura de l’Aigua, Intersindical Valenciana, Plataforma Ciutadana pel Riu Serpis, SEO/BirdLife, Turia Verd i Xúquer Viu.
