Article d’opinió de la nostra companya Marian Sintes
Estos dos temes candents, que no tenen relació aparent, són causa de malaltia i mortalitat, i suposen amenaces per a la salut de la població. Des de fa unes setmanes un d’ells està causant alarma social, apareix en els mitjans de comunicació en posició destacada i ha fet que l’administració prenga mesures per al seu control. Endevinen quin és? Comparar estos dos agents causals de morbimortalitat ens permetrà entendre què és el que NO es fa davant el greu problema de la contaminació.
La Listeria monocytogenes és un bacil que s’adapta i és capaç de sobreviure en aliments en condicions extremes. És resistent a mètodes de conservació d’aliments habituals com la cocció, la refrigeració i la salinització. És un microorganisme que infecta amb major facilitat poblacions vulnerables com a prematurs, embarassades, ancians i persones sotmeses a tractaments immunosupressors. Quan infecta i es reproduïx a l’interior de les cèl·lules humanes pot produir la listeriosi, una malaltia que sol ser lleu, però que en determinades circumstàncies és causa final de mort. Neonatòlegs, intensivistes en l’UCI, internistes hospitalaris han de pensar en la listèria com un possible agent causal de febre d’origen desconegut. Per a major coneixement de la listeriosi proporcione este enllaç de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària.
Per què de sobte s’ha convertit la listeriosi en notícia?
En estes últimes setmanes es va detectar un augment de casos diagnosticats i probables de listeriosi en major número de l’habitual i concentrats en una zona concreta, en este cas a Sevilla. La listeriosi és ara una malaltia de declaració obligatòria. Per tant, els professionals sanitaris van comunicar els casos a Salut Pública a través d’un sistema informàtic de registre, i estos es van posar a la feina per a investigar si existia un focus d’aliments contaminats responsable de l’augment de casos. Quan ho van trobar van prendre mesures de facto, com parar immediatament la producció dels aliments, retirar tots els lots en estoc i advertir a la població que podien tindre a la seua casa aliments no aptes per al consum. És a dir, van atallar l’origen de la infecció per a evitar mals majors. Això és el que cal fer i ens sembla lògic.
Però, no sempre va anar així. La listeriosi no va ser malaltia de declaració obligatòria fins a 2015. L’any 2013 es va publicar un estudi sobre la incidència de listeriosi a l’Estat espanyol entre els anys 2001 a 2007. Llavors la listeriosi no era una malaltia de declaració obligatòria, la notificació era voluntària i aparentment l’Estat espanyol tenia una incidència menor que la resta dels països de la Unió Europea (UE). Els autors de l’estudi declaraven: “Esta situació fa que no es conega la incidència real de la listeriosi al nostre país i que la informació epidemiològica recollida no siga fidedigna, i això impedix establir les bases adequades per a una acció preventiva”.
En 2016, va haver-hi 362 casos reportats de listeriosi a l’Estat espanyol. La UE va declarar 2.555 casos i 247 dels casos van morir a causa de la listèria.
I que ocorre mentre amb la contaminació de l’aire que respirem?
Ara que hem pres com a exemple a la listèria com a causant de malaltia prevenible gràcies al sistema de malalties de declaració obligatòria i a l’actuació immediata de l’administració, recordem el que suposa per a la població espanyola i europea la contaminació atmosfèrica.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la contaminació atmosfèrica és una de les més greus amenaces per a la salut a escala mundial. Les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística i del Ministeri de Medi Ambient estimen que un 3% de les morts que es produïxen cada any a l’Estat espanyol són causades per factors associats a la contaminació atmosfèrica i que esta provoca unes 10.000 morts prematures anuals, agreujant seriosament malalties del creixement, respiratòries, cardiovasculars i degeneratives. Les seues conseqüències són més greus en població infantil, embarassades i persones majors de 65 anys. Per a més detall es pot llegir els resultats de la investigació de l’Institut Carles III.
Davant la importància de la contaminació atmosfèrica en la salut sorgixen molts interrogants. Ens preguntem per què sobrepassar els nivells de contaminació atmosfèrica considerats nocius per a la salut no crea alarma social. Ens preguntem què passa amb els mesuradors que han de detectar-la. Pertanyen als organismes de medi ambient de les diferents comunitats.
Hi ha control sobre la qualitat de l’aire?
Per què hi ha pocs mesuradors? Per què estan situats en zones allunyades dels focus de major activitat industrial i major trànsit rodat? Per què no exposen les dades a la població mitjançant panells públics en temps real en les zones més saturades? Per què quan se superen els nivells considerats perjudicials per l’OMS les nostres legislacions no els accepten com a tals? Per què ja no està la vigilància de la contaminació atmosfèrica dins de les competències de Salut Pública com ho va estar en un passat ja molt llunyà que ningú recorda? Per què no hi ha un registre d’episodis de contaminació atmosfèrica similar a les malalties de declaració obligatòria en mans de Salut Pública?
D’on provenen els contaminants atmosfèrics?
La major emissió de contaminants atmosfèrics prové del trànsit rodat, del trànsit a motor per ús de combustibles fòssils, del trànsit aeri i marítim, del transport de mercaderies per carretera, de la indústria. És clar que el vehicle a motor no desapareixerà d’una plomada després de dècades de dissenyar-ho tot a favor seu: ciutats travessades per vies d’alta velocitat, espai públic ocupat per zones d’aparcament del vehicle privat, priorització dels desplaçaments efectuats per només un conductor en un automòbil de 4 o 5 places, ajudes concedides amb diners públics a la indústria del motor, enormes inversions públiques destinades a la construcció d’autovies, ports i aeroports, i ròssecs.
S’actua adequadament sobre la qualitat de l’aire davant les recomanacions de l’OMS?
Però amb tot el que sabem actualment sobre els efectes de la contaminació atmosfèrica en la salut i el medi ambient, amb l’actual situació d’Emergència Climàtica, no es pot entendre com els organismes competents no canvien de direcció en les seues polítiques de transport, no es dediquen a atallar amb urgència les fonts d’emissió i origen dels contaminants atmosfèrics. Si el Ministeri de Foment, la Direcció General de Trànsit (DGT) i Sanitat actuaren de manera professional, com fa Salut Pública i Indústria en els brots de listeriosi, es prendrien més seriosament les possibles solucions per a remeiar el greu problema de la contaminació atmosfèrica.
Necessitem urgentment un canvi en les polítiques de mobilitat
Per a atallar el mal a la salut pública provocat per la contaminació atmosfèrica és molt urgent un canvi radical en les estratègies de mobilitat d’este país. Els ministeris i òrgans autonòmics competents han d’apostar seriosament i sense dilació per la salut de les persones en els seus entorns, per la protecció de les persones més vulnerables, per les treballadores, oferint un disseny urbà de proximitat, segur i saludable. Han de facilitar el desplaçament a peu i amb bicicleta en ciutats i àrees metropolitanes, així com el transport públic de rodalia, mitjana i llarga distància en tot el territori estatal. El Ministeri de Foment, la DGT, Sanitat i els seus corresponents organismes autonòmics tenen una responsabilitat enorme en esta qüestió prioritària.
Per què amb un brot de listeriosis que causa 2.555 casos i 247 morts anuals a Europa s’apliquen els protocols i contra la contaminació atmosfèrica que causa 100.000 morts prematures anuals a l’Estat espanyol es practica la política de la negació i el continuisme, afavorint l’increment de les fonts d’emissió? Actuar contra la propagació d’un brot de listeriosi és el que toca i és un gran avanç de mitjans. La mateixa professionalitat hauria d’existir per a erradicar la contaminació atmosfèrica. Menys no s’hauria d’acceptar.
La població ha de tindre clar que la nostra salut és una prioritat per a les institucions. Perquè ens preocupa la salut, veritat? En l’agenda de tots els governs possibles, les polítiques de mobilitat activa i no contaminant haurien de ser un eix prioritari de desenvolupament.
Marian Sintes, metgessa de família i comunitària i membre del grup de treball de salut i mobilitat de ConBici, on representa a València en Bici-Acció Ecologista-Agró.
*Este article va ser publicat originalment en castellà el 12 de setembre en eldiario.es.
