Article d’opinió de la nostra companya María Ángeles Soriano
De nou, el Malecón. Ja hem perdut el compte de les propostes, les sentències, els recursos i els atzucacs que hem conegut en tants anys d’accions reivindicatives. El més recent pas d’este viacrucis ha estat la resolució de la partió, que exclou al Malecón de Menera de figurar dins del domini marítim-terrestre, per part de la Direcció General de Costes. Este òrgan de l’Administració, dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, sembla obcecat a mantenir una posició que contravé la seua pròpia definició del que ha de ser contemplat, o no, com a domini públic marítim-terrestre, i que qüestiona la seua funció de servei a l’interés general com a principi i fi última.
Costes no ha canviat ni una coma respecte a la seua anterior resolució. No sembla que hagen existit les al·legacions presentades per l’Ajuntament i resta d’organitzacions. El menystinc és flagrant. Ni tan sols es justifica el més bàsic: com una zona amb una afecció marina demostrada pot escapar de la seua condició pròpia. Només hi ha una paraula per a referir-se a això: arbitrarietat. Sabem que existeix un conflicte d’interessos.
Sabem que l’arrel del problema es fonamenta en la seua consideració de propietat privada en un domini públic. El que és un absolut contrasentit. Sabem que es va modificar la zona marítim-terrestre en 2014, saltant-se la Llei de Costes, l’article 132 de la Constitució i tot el que fes falta. Però també sabem que, independentment de totes les qüestions legals que es puguen plantejar, hi ha una solució política que podria desfer este garbull. Per a contrarestar l’arbitrarietat és necessària la valentia per a actuar amb resolució i fermesa. El poble el mereix, el necessita i l’espera dels seus representants.
Resulta molt descoratjador que un ministeri batejat de manera grandiloqüent com de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, no demostre que li importe la recuperació d’un espai per a benefici dels ciutadans, de la ciutat i del medi ambient. Un article publicat el novembre del 2019, i signat per Ramón García Ortiz, es tancava amb esta reflexió tant pertinent com vigent avui dia: “(…) tant l’Ajuntament com els ciutadans, no sols hem d’estar vigilants, sinó ser els principals dinamitzadors perquè el Malecón, íntegrament, siga un espai d’esbarjo i esplai per a la ciutadania. Perquè és nostre, de tots. Qualsevol actuació que implique una nova privatització seria un robatori, una falta de respecte al nostre poble i una puntada a la nostra dignitat.”
No va poder dir-ho més clarament. Tots els partits polítics representats a l’Ajuntament, per una vegada, estan d’acord que el Malecón ha de ser públic i verd. Fins i tot va arribar a ratificar-se en un històric Ple de l’Ajuntament. Aprofitem esta inaudita sintonia per a unir tots els esforços per este objectiu comú. Partits, associacions de veïns, organitzacions ecologistes, patrimonials, culturals i tota persona són benvinguts per a lluitar pel Malecón. No és moment que cadascun faça la guerra pel seu compte. Que ningú busque el protagonisme per a assecar rèdit particular. Sortim units, d’una vegada per sempre, a lluitar per un MALECÓN PÚBLIC I VERD. L’ocasió ho mereix.
Article d’opinió de María Ángeles Soriano, portaveu de la comisión del Camp de Morvedre de Acció Ecologista-Agró.
Article publicat originalment el 20 de febrer de 2023 a El Económico.
