El Tancat de la Pipa experimenta una millora en la transparència de les seues aigües amb el buidatge dels arrossars
Les elevades temperatures i l’escassetat hídrica han fet que 2023 siga l’any més sec de les últimes quatre dècades. Estes condicions responen a l’actual situació d’emergència climàtica, amb perspectives d’agreujar-se, per cert, que ja està afectant les dinàmiques i equilibris de les zones humides, com hem vist els últims mesos en el territori valencià. En el cas de l’Albufera, la falta d’aigua, plantejava un condicionant per a la inundació hivernal dels camps d’arròs. No obstant, contra tot pronòstic s’ha pogut realitzar la perellonà i ara, moment en què s’estan buidant els camps, arriben aportacions d’aigua que milloren en algunes zones la transparència de la llacuna i que en altres, com en el Tancat de la Pipa, estan contribuint al que podria ser una nova fase clara.
L’Albufera de València, tot i rebre la distinció d’aiguamoll d’importància internacional, continua presentant un elevat nivell d’eutrofització, és a dir de concentració de fòsfor i nitrogen. La presència d’estos nutrients en les aigües, típica de sistemes hipereutròfics que com l’Albufera han estat desencadenats per l’activitat humana, té els seus orígens en el gran desenvolupament urbanístic de la dècada dels 60, moment a partir del qual l’ecosistema va col·lapsar.
Des d’aleshores és cert que les condicions ecològiques han millorat, però no podem afirmar que s’haja recuperat el nostre aiguamoll d’aquell fatídic succés
Una de les proves més evidents d’això és el color verd i la terbolesa que caracteritzen l’Albufera i que impedeixen visualitzar el fons de la llacuna, a pesar de tindre molt poca profunditat (uns 1,20 metres de mitjana). Tanmateix, hi ha moments de l’any en què les aigües es tornen quasi transparents en algunes zones. Esta millora de les circumstàncies és temporal i respon a l’aportació hídrica de qualitat que l’aiguamoll necessita. Però no és gens casual, ja que està vinculada a una de les fases del cultiu de l’arròs, coneguda com la perellonà. Estem parlant de la fase clara.
La fase clara, en què consisteix
La fase clara ocorre quan els arrossars es buiden després de les inundacions hivernals, sempre que estes hagen sigut abundants. De manera que l’entrada d’aportacions d’aigua de qualitat a la llacuna afavoreix la proliferació d’un xicotet crustaci anomenat puça d’aigua (Daphnia magna), capaç de filtrar l’aigua i reduir les poblacions de fitoplàncton, responsables de la coloració verda de la llacuna.
Este procés va començar a observar-se cap al final del segle passat. I, des d’aleshores, s’ha tornat a repetir, en els 2000 i més recentment l’any 2022, durant uns dies i, fins i tot, de vegades, algunes setmanes. Però no té per què ser recurrent.
La fase clara representa una millora puntual, però no la recuperació de l’ecosistema
Amb l’inici de 2024 es tanca una perellonà completament inusual per l’escassetat hídrica. A pesar d’esta tardana i excepcional perellonà, l’aigua dels camps d’arròs carregada de zooplàncton i després d’un temps de renaturalització, està entrant a la llacuna amb el començament del buidatge dels camps. Tot i que, malauradament no sembla que siga suficient per a provocar una de les esperades fases clares de l’Albufera, sí que és cert que al voltant de les séquies principals i barrancs es percep un canvi en la coloració marró i increment de la transparència. Sobretot a la desembocadura del Barranc del Poio, on l’aigua es barreja amb l’efluent del Tancat de la Pipa, que és completament transparent i ve carregat de puces i una gran cobertura de caròfits (Tolypella glomerata), es pot observar un increment de la transparència que quasi ens permet veure el fons.
Tot i que les fases clares són una mostra que si es millora la qualitat i quantitat dels afluents hi ha possibilitats de millora del sistema, des d’AE-Agró volem puntualitzar que esta claredat temporal que experimenten alguns indrets de l’Albufera no implica una recuperació de l’ecosistema. Per a parlar en estos termes seria necessari que els fluxos d’aigua de qualitat s’estengueren durant tot l’any, afegits a l’eliminació de les entrades d’aigües contaminades que encara rep l’aiguamoll. Creiem estar lluny de tindre una llacuna amb aigües cristal·lines i en el seu estat òptim de conservació, donada la falta de polítiques valentes que doten al parc natural més important del País Valencià del cabal d’aigua de qualitat que necessita.
