Compartim este interessant article de Moisés Pérez
Des de l’època del desenvolupament urbanístic salvatge del franquisme, València i la seua àrea metropolitana ha viscut una pugna desigual entre el gris del ciment i el verd dels camps. El conflicte inhuma del megalòman Pla Sud, la resistència de la Punta contra la ZAL, l’ofensiva contra el PGOU de Rita Barberà o l’actual contra el PAI de Benimaclet han estat alguns dels punts àlgids de l’anomenada batalla de l’horta. Arran dels seus projectes anteriors, on disposaven d’abundant material sobre estos episodis, i en col·laboració amb les diferents entitats que n’han format part, l’arquitecta Natàlia Castellanos, l’investigadora social Alba Herrero i l’artista visual Anaïs Florin han creat un arxiu digital, el qual es troba encara en construcció, per evitar la desmemòria d’estes lluites.
Aixecar-se del llit cada matí s’havia convertit en una autèntica tortura. La rutina d’alçar-se abans que els galls cantaren l’adveniment del dia per cultivar la terra s’havia esfumat per ordre dels jerarques franquistes. No hi havia cap motivació per continuar ampliant la seua biografia vital, ni tampoc per abandonar els llençols. L’aixada i el cabàs restaven aparcats en un racó com a símbol d’una quotidianitat arrancada per les màquines, per una manera de viure intrínsecament lligada a l’horta que era un record nostàlgic, d’aquells temps anteriors a l’impuls del megalòman Pla Sud. Moltes persones, com ara als pares i als avis d’Empar Puchades, actualment presidenta de l’Associació de Veïns de Castellar-Oliveral i aleshores una xiqueta víctima d’aquella agressió a l’horta, havien vist com la seua vida havia estat segada de soca-arrel. La pena i la tristesa d’aquelles expropiacions, caracteritzades per la violació dels drets elementals, va condemnar-los.
La construcció del nou llit del Túria, la solució més faraònica per evitar la repetició del desastre de la riuada de 1957 a la capital del País Valencià, fou la gènesi d’una batalla per l’horta que ha acumulat incomptables capítols. La resistència estoica contra la Zona d’Activitats Logístiques del Port de València, on es van cometre reiterades violacions dels drets humans, o la mobilització contra el desmesurat Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) que va impulsar la llavors alcaldessa de la ciutat, la conservadora Rita Barberá, són lluites gravades als cors i la memòria. Menys conegudes, però, són altres iniciatives contra la posada en marxa de la ronda nord al barri de Benimaclet o l’ampliació viària de la CV-311 a la població d’Almàssera, a la comarca de l’Horta.
Totes estes actuacions ciutadanes i ecologistes perseguien l’objectiu d’aturar la pèrdua de terrenys cultivats, impedir que l’asfalt avançara sense cap mena de contemplacions. En les últimes cinc dècades, no debades, l’horta ha retrocedit un 64%. A través de diferents projectes, l’arquitecta Natàlia Castellanos, l’investigadora social Alba Herrero i l’artista visual Anaïs Florin s’havien erigit en narradores externes d’este drama, així com en altaveus de les emocions i les cicatrius que havien deixat cada lluita, independentment del resultat victoriós o d’acumular l’enèsima derrota. Emprant diferents suports i amb enfocaments humans, havien contribuït a explicar part d’una lluita encara viva, per exemple, amb el PAI de Benimaclet.
Arran d’estos treballs, havien atresorat incomptables documents, materials gràfics i altra mena d’arxius que radiografiaven, ni que fos mínimament, els processos de batalla pel territori al cap i casal valencià i la seua àrea d’influència. «Teníem els discs durs plens de documents i materials de les lluites de l’horta, i un dia vam pensar que seria interessant sistematitzar-ho i ordenar-ho, impulsar una mena d’arxiu de tots estos conflictes pel territori», expressa Castellanos. Comptat i debatut, les tres investigadores de l’horta han engegat un arxiu digital de l’horta, on es pretenen recollir les diferents lluites, tant aquelles visibles com aquelles menys mediàtiques, del bracet de les entitats i plataformes que han participat en la resistència enfront de l’asfalt durant estes cinc dècades, com ara Per l’Horta, Acció Ecologista Agró, la Unió de Llauradors i Ramaders, així com l’Associació de Veïns la Unificadora de la Punta o la Plataforma contra l’AVE de l’Horta Sud.
Com a objectius d’este projecte encara en bolquers, tot i disposar d’una pàgina web gràcies a obtenir una ajuda pública del Consorci de Museus, hi ha, segons expressa Florin, «el desig de socialitzar un arxiu que relata les lluites col·lectives per l’horta, de poder socialitzar els aprenentatges que hi ha rere estes batalles». «Estes lluites, hagen aconseguit els seus propòsits o no, han generat uns coneixements, uns aprenentatges, uns sabers, un relat col·lectiu i una memòria que ens semblava important difondre’ls», afirma, per apuntar que a l’arxiu «creuaran els documents amb entrevistes a les persones que conserven esta documentació». «La idea és combinar els materials amb pistes d’àudio de persones vinculades als arxius. Esta fórmula ens permet generar ponts entre generacions i entre aquelles persones que van lluitar en un moment determinat, i altres que ho estan fent ara mateixa. O dit d’una altra manera: fer un camí d’anada i tornada entre diferents generacions», ressalta.
*Este article de Moisés Pérez va ser publicat prèviament el 19 de juliol de 2022 per la revista El Temps.
