Este tractat tindrà conseqüències negatives per al medi ambient
Més de 200 organitzacions hem signat una petició dirigida als governs dels Estats membres de la Unió Europea (UE), a la Comissió Europea i al Parlament Europeu perquè rebutgen l’Acord d’Associació entre la UE i els països integrats en Mercosur (el Brasil, l’Argentina, Paraguai i l’Uruguai). Encara que la idoneïtat del tractat ha sigut posada en dubte des de la seua conclusió en juny de 2019 per diferents governs, parlaments nacionals i regionals a la UE i, recentment, pel Govern argentí d’Alberto Fernández, la presidència alemanya de la UE sembla disposada a continuar amb el procés de signatura i ratificació.
Per a les organitzacions de la societat civil signants d’esta petició, entre les quals es troba Acció Ecologista-Agró, este acord comercial suposarà l’acceleració de la destrucció mediambiental i la crisi climàtica, l’augment de les violacions de drets humans i de la impunitat i, a més a més, un impuls al model agropecuari orientat a l’exportació que perjudica a llauradors i ramaders, tant a la UE com en Mercosur.
Per estos motius, la campanya estatal “No als Tractats de Comerç i Inversió”, en la qual participa AE-Agró, ha entregat la carta signada per més de 200 organitzacions de tota Europa a Arancha González Laya, ministra d’Afers Exteriors, Unió Europea (UE) i Cooperació i a tots els europarlamentaris espanyols. Demandem que rebutgen el tractat comercial entre la UE i Mercosur en el Consell Europeu i en el Parlament Europeu respectivament.
La conclusió d’este tractat comercial, les negociacions del qual es van prolongar durant 20 anys, va ser anunciada en juny de 2019. Des de llavors s’han succeït les crítiques al text de l’acord per part de governs com els de França o Irlanda, especialment després de l’onada d’incendis a l’Amazònia a l’agost del passat any i la gestió política de la crisi per part del Govern brasiler. En els últims mesos els parlaments d’Àustria, Països Baixos i la regió belga de Valònia també han aprovat mocions de rebuig al tractat.
No obstant això, el Govern alemany, que presidirà la UE en el segon semestre de 2020, sembla decidit a ignorar este creixent malestar entorn de l’acord amb Mercosur i continua amb el calendari previst per a la seua signatura i ratificació. El Govern espanyol, per la seua part, s’ha mostrat fins ara també clarament favorable al tractat comercial, malgrat les conseqüències negatives que tindrà per al medi ambient i la ciutadania.
Este acord, no ho oblidem, accelerarà la destrucció del medi ambient i la crisi climàtica en promoure les exportacions d’automòbils, l’expansió dels monocultius i les pastures dedicades a la ramaderia. A més a més, impulsarà als països de Mercosur sectors com la carn o la soja, responsables de la destrucció de l’Amazònia i altres ecosistemes.
Este tractat comercial també augmentarà les violacions de drets humans i de la impunitat, incloent-hi violència física contra pobles indígenes i comunitats llauradores, així com l’expulsió de les seues terres. La seua signatura implicaria la legitimació de les polítiques anti-indígenes i antisocials de Jair Bolsonaro, president del Brasil.
Este acord, a més a més, reforçarà el model agropecuari orientat a l’exportació, que tindrà efectes perniciosos sobre els preus en origen, dels quals depenen llauradors i ramaders en la UE i Mercosur. També suposarà més sofriment animal i afectarà la producció local d’aliments.
La petició d’abandonar el tractat per part de la societat civil es produïx just quan es complix un any de l’anunci de la conclusió de l’acord. Les organitzacions socials i ambientals que signem la carta alertem que, com ha demostrat la crisi del COVID-19, la destrucció de la biodiversitat i la persecució d’una globalització i un creixement econòmics il·limitats exposen a la humanitat a enormes amenaces.
Així mateix, insistim que el rebuig a l’acord UE-Mercosur no ha de malinterpretar-se com una negativa a la cooperació constructiva amb la regió. Esta cooperació ha de promoure la lluita contra la fam, la pobresa i el Canvi Climàtic. I fomentar el compliment dels convenis laborals de l’Organització Internacional del Treball (OIT), el respecte dels drets humans, dels drets de llauradors, ramaders i altres persones que treballen en el medi rural, així com l’adopció de normatives de benestar animal.
