Lliurament al Congrés de les signatures de la iniciativa Drets per a les persones, obligacions per a les multinacionals. STOP ISDS
Este dimecres, 22 de gener, coincidint amb el Fòrum Econòmic Mundial a Davos, la campanya “No als Tractats de Comerç i Inversió”, en la qual participa Acció Ecologista-Agró, ha entregat al Congrés dels Diputats les més de 685.000 firmes recollides en 2019 per la iniciativa europea Drets per a les persones, obligacions per a les multinacionals. STOP ISDS. Amb elles es demana l’eliminació de tots els tractats de comerç i inversions que continguen el mecanisme “Solució de controvèrsies entre inversors i estats” (ISDS), per ser uns tribunals privats utilitzats per les multinacionals per a intimidar als governs.
Una coalició d’organitzacions de la societat civil, moviments socials i sindicats de més de 18 països de la Unió Europea (UE) hem lliurat este dimecres, 22 de gener, les signatures de la iniciativa europea Drets per a les persones, obligacions per a les multinacionals. STOP ISDS als nostres representants polítics en tota Europa, amb motiu de la celebració del Fòrum Econòmic Mundial a Davos, just un any després de l’inici d’esta iniciativa europea.
En l’Estat espanyol, el lliurament de les signatures s’ha dut a terme en el Congrés dels Diputats per a demanar als grups parlamentaris i a l’autodenominat “Govern progressista” que escolte les demandes dels milers de ciutadans que exigixen la fi dels privilegis per a les multinacionals i el seu sistema de justícia paral·lela ISDS (Solució de controvèrsies entre inversors i estats). També s’ha exigit normativa per a controlar que les empreses espanyoles no vulneren els drets humans i destruïsquen el medi ambient.
L’ISDS: principal obstacle per a la transició ecològica
L’ISDS és un mecanisme que atorga el dret a les empreses multinacionals a demandar als governs davant tribunals d’arbitratge per dur a terme legislació que puga afectar els seus beneficis econòmics, soscavant amb això la sobirania dels Estats. L’ISDS es troba en la majoria dels tractats de comerç i d’inversió, com en el Tractat sobre la Carta de l’Energia (TCE) o l’Acord de Protecció de les Inversions entre la UE i Vietnam, acabat d’aprovar per la comissió de comerç del Parlament Europeu. L’Estat espanyol és el país de la Unió Europea que més demandes acumula (i el segon del món) davant tribunals d’arbitratge (ISDS). En total 51, 47 de les quals s’han dut a terme en virtut del TCE.
Encara que estes demandes s’han produït en el context de la retallada de l’Estat espanyol a les renovables, ja existixen casos que mostren com este tractat pot ser utilitzat contra Estats que adopten necessàries i urgents mesures de transició ecològica. Servisca com a exemple les demandes anunciades recentment per les companyies Uniper/Fortum i TWE contra Holanda per aprovar una Llei per a prohibir la crema de carbó en la producció d’electricitat.
Totes estes demandes, presents i futures, es traduiran en la pèrdua de milers de milions d’euros de diners públics per a la defensa legal i el pagament d’indemnitzacions als inversors, en comptes de dedicar-se a mesures socials de transició justa. Per això, més que mai, l’Emergència Climàtica fa necessària l’eixida de l’Estat espanyol del TCE i de qualsevol altre tractat que continga este mecanisme.
Normativa per a acabar amb els crims corporatius
En el seu lloc, la iniciativa europea Drets per a les persones, obligacions per a les multinacionals. STOP ISDS exigix un tractat internacional vinculant sobre drets humans i empreses, acompanyat de legislació europea i estatal, que permeten jutjar a les empreses transnacionals per la violació de drets humans en qualsevol territori on operen.
En 2018, 321 defensors i defensores de drets humans i ambientals van ser assassinades per oposar-se a abusos corporatius. Hui dia, no obstant això, les persones afectades per les violacions dels drets humans comeses per les transnacionals no aconseguixen accedir a la justícia.
Des de 2014 es negocia un tractat vinculant en l’Organització de les Nacions Unides (ONU). No obstant això, els lobbies empresarials i alguns països, la UE entre ells, obstaculitzen l’adopció d’un tractat fort que es traduïsca en mesures reals i efectives per a parar els peus a la impunitat corporativa.
En l’àmbit estatal, França porta la davantera, en adoptar en 2017 una Llei sobre el deure de vigilància de les empreses. Esta Llei ha sigut recentment utilitzada contra la multinacional francesa Total per no incloure en el seu pla de vigilància el compromís de reduir les emissions d’efecte d’hivernacle i per no respectar els drets humans i el medi ambient a Uganda. Si bé esta Llei suposa un enorme pas avant, encara queda molta faena per fer per a garantir la seua aplicació efectiva.
El nou Govern espanyol ha de fer de la protecció dels drets humans i del medi ambient allí on operen les multinacionals espanyoles una prioritat. Per a això, haurà d’implicar-se de manera constructiva i proactiva en el procés d’elaboració d’un tractat vinculant de l’ONU i promoure de manera immediata l’elaboració d’una Llei estatal com la francesa.
