Acció amb motiu del Dia Mundial de les Ciutats
El sistema alimentari actual és el causant de fins al 37% de les emissions de Gasos d’Efecte hivernacle (GEH) a escala mundial, per la qual cosa demanem un canvi urgent en matèria d’alimentació. Considerem que estendre el consum agroecològic a la ciutat de València suposaria un gran avanç cap a un model alimentari segur i just i enfront de l’Emergència Climàtica. Les organitzacions protagonistes d’esta acció amb motiu del Dia Mundial de les Ciutats demandem que les licitacions de serveis alimentaris per part de l’Ajuntament de València asseguren la compra de productes sostenibles i de proximitat.
El passat divendres, 30 d’octubre, la Plaça de l’Ajuntament de València va començar el dia amb tres grans parades de cartró ploma representant un mercat agroecològic. Es tractava d’una acció de les entitats agràries, socials i ecologistes Acció Ecologista-Agró, CCPV-COAG, CERAI, Ecomaclet, Greenpeace, Justícia Alimentària, Mundubat, Per L’Horta i la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià per a exigir un model d’alimentació sostenible per a la ciutat.
D’esta manera, i amb motiu del Dia Mundial de les Ciutats, que se celebra cada 31 d’octubre, les organitzacions protagonistes d’esta acció volíem visibilitzar el paper essencial que ha de tindre l’Ajuntament de València per a impulsar el consum local i ecològic, mitjançant la implantació de mercats en tots els barris de l’urbs, i des de les mateixes administracions a través de la compra pública.
Durant la pandèmia els punts febles de les ciutats s’han vist més accentuats que mai, posant en evidència la necessitat de viure en ciutats sostenibles i resilients. Investigacions recents mostren que el sistema alimentari actual és el causant de fins al 37% de les emissions dels Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEI) a escala mundial, per la qual cosa urgix reinventar la forma en la qual alimentem les ciutats.
No obstant això, València, que s’ha adherit a l’Aliança per l’Emergència Climàtica, ha signat el Pacte de Milà, va ser Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible en 2017 i va adoptar una Estratègia Agroalimentària Municipal (EAM) en 2018, encara té el desenvolupament d’estes polítiques com a assignatura pendent. Per este motiu, a més a més de l’acció, hem fet arribar una carta a Joan Ribó, alcalde de la capital del Túria, amb les nostres demandes.
Diversos projectes municipals han aconseguit visibilitzar la producció ecològica de l’Horta de València, la qual cosa valorem positivament. Però, les entitats agràries i ecologistes signants de la carta a l’alcalde considerem que es necessiten metes més ambicioses.
És necessari que s’estenga el model agroecològic (productes ecològics de quilòmetre 0) amb més espais de venda en tots els barris de la ciutat, mitjançant la creació de més “tires de comptar agroecològiques” setmanals, com la inaugurada el febrer de 2017 en Mossén Sorell, que representa un exemple d’èxit. Estes serien coherents amb l’EAM, permetrien als agricultors i agricultores ecològiques de l’Horta la venda directa dels seus productes i a les persones consumidores accedir a verdura ecològica de proximitat a bon preu.
“Si volem aliments segurs i de qualitat, si volem que la nostra ciutat faça passos reals cap a la sostenibilitat alimentària i cap a un futur vivible per a totes i tots, és hora de reconciliar la ciutat amb la seua Horta i amb qui cuidem d’ella”, va apuntar Mireia Vidal, secretària general de la CCPV-COAG.
“La venda directa de productes primaris a la ciutat de València ha sigut, des de sempre, de vital importància per a les persones productores de l’Horta de València i de les comarques pròximes i ara mateix quasi ha desaparegut“, va afirmar Piero Carucci, responsable de dinamització local en CERAI. “L’Ajuntament continua anunciant nous mercats, però després de cinc anys sense resultats ens preguntem per a quan passarem dels anuncis a posar en marxa estes anhelades polítiques de sostenibilitat alimentària?”, va afirmar Carucci.
Les organitzacions també reclamem que l’Ajuntament incorpore urgentment criteris de sostenibilitat alimentària en els processos de compra i contractació pública: menjadors escolars, menjar a domicili per a persones majors, serveis d’àpats per a esdeveniments… El potencial de la compra pública per a transitar a un sistema alimentari més just i més sostenible és enorme, ja que la despesa de les administracions en subministraments i serveis relacionats amb l’alimentació és molt elevat (al voltant de 2.000-3.000 milions d’euros a escala estatal).
L’adjudicació d’estos contractes es fa en molts casos a l’empresa que oferix el preu més baix, la qual cosa és incompatible amb una alimentació de qualitat, basada en aliments frescos, de producció local i ecològica i amb preus justos per als i les productores.
“L’Ajuntament s’està reunint amb el grup de treball de compra pública del Consell Alimentari Municipal (CALM) per a modificar els plecs que regixen la licitació d’alguns d’estos serveis”, va explicar Raquel Álvarez, tècnica de dinamització territorial i xarxes en Justícia Alimentària. “Esperem que tinguen en compte les nostres recomanacions perquè València tinga per fi uns menjadors a l’altura d’una ciutat que pretén ser exemple d’alimentació saludable i sostenible”, va demanar Álvarez.
Estendre el consum agroecològic a la ciutat de València suposaria un gran avanç enfront de l’Emergència Climàtica, a més a més de fomentar i protegir l’Horta de València, millorar les condicions laborals dels productors i productores i augmentar la qualitat i sostenibilitat dels productes consumits a la ciutat.
“Les ciutats tenen la capacitat i la responsabilitat de liderar canvis i això exactament és el que li estem demanant a l’Ajuntament de València. Ja que afirmen estar en sintonia amb els canvis proposats, exigim que es facen realitat amb urgència, en cas contrari València continuarà contribuint al Canvi Climàtic amb el seu model alimentari”, va afirmar Alba García, responsable de la campanya de ciutats en Greenpeace.
Els alcaldes i alcaldesses són directament responsables davant la seua ciutadania per les seues decisions i poden prendre mesures decisives de manera àgil, amb resultats immediats i impactants. En el context d’Emergència Climàtica i sanitària en el qual ens trobem, és crucial que València es convertisca definitivament en un exemple a seguir en matèria alimentària.
