Analitzem i donem a conéixer la biodiversitat d’este conjunt històric
El passat mes de febrer tingué lloc, al Centre Cívic “Antiguo Sanatorio” del Port de Sagunt, una xerrada sobre els valors naturals dels jardins de la gerència d’Altos Hornos. Un acte, organitzat dins del 4t cicle de conferències per l’Associació de Patrimoni Industrial de Port de Sagunt (APIPS), gràcies al qual descobrirem de la mà del nostre company, Iban Roure, la biodiversitat que alberguen.
Malgrat l’estat d’abandonament de la Ciutat-Jardins de la Gerència i l’enrunament de les 22 vivendes que hi ha, este espai de gran valor històric i arquitectònic alberga una gran biodiversitat que necessàriament hem de donar a conèixer i conservar. Amb este objectiu Iban Roure, llicenciat en ciències biològiques, protagonitzà la segona conferència sobre patrimoni industrial d’enguany.
Per començar, assenyalà la gran riquesa d’espècies de palmeres que hi ha als Jardins, on s’han pogut identificar exemplars de palmera de la reina (Syagrus romanzoffiana), palmera datilifera (Phoenix dactylifera), palmera de california (Whashingtonia filifera) i de margalló (Chamaerops humilis), l’única autòctona de la península Ibèrica.
A banda, visualment criden l’atenció les més de 50 espècies d’arbres disposats en filera, d’entre els quals va destacar algunes híbrides com el plàtan (Platanus hispánica); autòctones com el lledoner (Celtia australis); i exòtiques com l’eucaliptus (Eucalyptus camaldulensis), que genera molta controvèrsia pel seu mal ús en les repoblacions forestals i en els intents d’assecament de la marjal d’Almenara.
A més a més de coníferes com el xiprer blau (Cupressus arizonica), el xiper mediterrani (Cupressus semprevirens) o el pi blanc (Pinus halepensis). I per descomptat el pi australià (Casuarina cunninghamiana), que tal com Iban va aclarir, a pesar del que indica el seu nom, no és un pi.
Per una altra part, com cal esperar en tota zona verda urbana, en els Jardins és possible distingir arbustos ornamentals que amb les seues flors envellixen el paisatge com el pebrer de Brasil (Schinus terebinthifolius), el miópor (Myoporum tenuifolium), el pitòspor (Pittosporum tobira), prou tolerant a la contaminació o el marfull (Viburnum tinus), que és autòcton. També altres que impressionen per la seua curiosa morfologia, com la iuca peu d’elefant (Yucca elephantipes), o el baladre (Nerium oleander), per la seua toxicitat.
I per suposat, dins d’este mosaic, despleguen el seu encant la buguenvíl·lea (Bougainvillea spectabilis), la glicina (Wisteria sinensis) i el gessamí comú (Jasminum officinale), totes elles trepadores, en sintonia amb altres ben diferents com el romaní (Salvia rosmarinus), la cendrellosa (Fumaria carpeolata) o les molses.
En finalitzar, el nostre Company Iban Roure, molt compromés des de fa anys amb la recuperació i la posada en valor de la Gerència, va assenyalar la necessitat d’assegurar el manteniment, la millora i la conservació de la flora que alberga durant el periode que duren les obres de restauració i rehabilitació previstes.
