Demanem una resposta efectiva de l’administració per a protegir i millorar este espai d’Horta de la ciutat de València
En les últimes setmanes ha tornat a ser notícia la destinació dels terrenys annexos al Bioparc. L’últim projecte plantejat és el d’un parc aquàtic de 45.000 metres quadrats ambientat a Cambodja. Però, anteriorment, en esta zona de l’oest de la ciutat de València, ja es va planejar ubicar el Museu de la FIFA (Federació Internacional de Futbol Associació), un camp de golf per a amateurs, una nòria gegant a l’estil del London Eye o un parc ambientat a la Xina.
Segons informacions aparegudes en premsa, l’aigua de pluja no serà suficient per a alimentar el parc d’atraccions, per tant, caldrà extraure 300.000 litres d’aigua al dia de l’aqüífer, una previsió totalment agressiva i insostenible per a una zona que patix un important estrés hídric i que es veurà augmentat amb el Canvi Climàtic. Més encara quan l’Ajuntament de València i el Consell han declarat l’Emergència Climàtica. Convertir una zona amb dèficit hídric en un parc aquàtic és una irresponsabilitat institucional.
No pareix coherent plantejar esta classe de projecte quan des de diferents institucions s’argumenta la necessitat de protegir l’Horta de València. Cal citar, com a exemples, el Consell Valencià de Cultura, en el Dictamen Sobre la Conservació de l’Horta, Ple del 8 Maig de 2000; la Universitat de València (UV), en el Dictamen-Informe de la UV sobre la Conservació de l’Horta de València, datat el 26 d’octubre del 2004); el Decret que declara bé d’interés cultural immaterial el Tribunal de les Aigües de la Vega de València, Decreto 73/2006, de 26 de maig de 2006; el Dictamen del Comité Econòmic i Social Europeu sobre l’agricultura periurbana; O l’Informe Dobris, elaborat en 1995 per l’Agència Europea de Medi Ambient.
Davant esta situació, els col·lectius sotasignats volem proposar alternatives sota criteris de sostenibilitat. Els terrenys annexos al Bioparc formen part de l’espai d’Horta que queda entre el nucli urbà de Mislata i la ciutat de València (Campanar, Benimàmet i Beniferri), una superfície aproximada d’uns 3.000.000 de metres quadrats (300 hectàrees). Este espai d’Horta, situat a l’oest de la ciutat, posseïx un alt valor agrícola, patrimonial, paisatgístic, ambiental i sociocultural.
Valor agrícola perquè és una zona productiva que assegura l’abastiment de productes de quilòmetre 0. Valor patrimonial perquè presenta una gran concentració d’elements patrimonials excepcionals (Alqueria del Rei, Molí del Sol, Molí dels Frares, Assut de Rascanya…). Són elements constitutius de la identitat territorial i contribuïxen a mantindre la memòria històrica i social de la partida del Pouet.
Valor paisatgístic i ambiental perquè per la seua situació geogràfica este espai és el nexe d’unió (corredor verd) entre el Parc Natural del Riu Túria i el Jardí del Túria, formant part dels denominats “espais oberts” tan preconitzats pel Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana (Decret 120/2006, d’11 d’agost, del Consell).
Valor sociocultural pel seu potencial com a zona d’esbargiment per a la ciutadania i com a recurs didàctic, aprofitant la proximitat de la ciutat de València i tots els valors que representa. Davant de tot açò, considerem que els terrenys han de tindre un veritable ús públic i, per tant, cal que siga l’Ajuntament de València (propietari dels terrenys) el que recupere la gestió d’estes parcel·les i oferisca l’oportunitat a la ciutadania per a decidir el seu futur.
Sols a través d’una autèntica participació pública, els ciutadans i ciutadanes de Campanar i de la resta de València podran decidir, opinar i proposar la utilització d’uns terrenys que en el seu moment, no podem oblidar, han sigut Horta i han albergat alqueries on vivien famílies.
Nosaltres, a través del dret que ens empara la lliure opinió de pensar en el bé comú i no en l’econòmic, voldríem plantejar diverses propostes, com per exemple que els terrenys revertisquen el seu ús en terrenys d’Horta, a través d’un projecte coherent i participatiu.
També proposaríem que es rehabiliten l’Alqueria del Rei i adjuntes, mitjançant un projecte integral. I que foren destinades a albergar espais per als llauradors, per a fer un museu viu de l’Horta, dels costums tradicionals de la zona, recuperar la història del Pouet i de la partida de Dalt, tindre espais d’educació ambiental. Els espais externs oferir-los com a horts urbans, com a bancs de recuperació de llavors tradicionals i per al seu cultiu, així com amb àrees recreatives integrades i respectuoses amb l’entorn.
Davant tot l’exposat, demanem una resposta efectiva de l’administració per a protegir i millorar este espai d’Horta mitjançant la figura de parc agrari, que garantisca la protecció i la continuïtat de l’ús agrari, a través de la definició de les mesures necessàries per a aconseguir-ho, incloent-hi actuacions agràries, en infraestructures i en el patrimoni, a fi de compatibilitzar l’explotació agrícola amb els usos socials i ambientals.
La figura del parc agrari ja existix en altres comunitats autònomes, com és el cas de Catalunya, on tenen el Parc Agrari del Baix Llobregat (Barcelona). A Europa s’ha aplicat en ciutats com Palerm (Parco Agricolo di Ciaculli, Palermo) i Milà (Parco Agricolo Sur Milano). La figura de parc agrari no està encara reglamentada a la Comunitat Valenciana, tot i que sí que està recollida en la Llei 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d’estructures agràries, en la qual s’indica que esta “figura és adequada per a la dinamització de models territorialment sostenibles” i “per a la defensa de sistemes agraris locals”.
A més a més, la figura de parc agrari va en consonància amb la Llei 5/2018, de 6 de març, de la Generalitat, de l’Horta de València i el Pla d’Acció Territorial de l’Horta (PATH), ja que el seu propòsit és el mateix que l’expressat en estos documents. I com el mateix PATH exposa, “la seua finalitat és establir una ordenació del territori en l’Horta de València que impulse la seua activitat agropecuària, la protegisca i la recupere de forma activa com un espai d’acreditats valors agraris, mediambientals, paisatgístics, etnogràfics, històrics i culturals, els quals són determinants de la qualitat de vida de la ciutadania de l’àrea metropolitana de València”.
Per tot açò, sol·licitem a l’Ajuntament de València que revise la concessió atorgada a Rain Forest per a 50 anys, que retorne l’ús i la gestió d’estos espais al consistori i que l’empresa gestora de Bioparc deixe de presentar propostes de megaprojecte difícilment realitzables, insostenibles i que només responen a interessos econòmics i especulatius.
I per a estar ben informada, des de la ciutadania volem accedir a esta documentació: el Plec de Condicions del contracte entre l’Ajuntament de València i Rain Forest i les seues posteriors modificacions, per a revisar-la i confirmar si s’estan incomplint les condicions per part de l’empresa, perquè es retornen els terrenys a mans municipals.
Este comunicat compta amb el suport de l’Associació de Veïnes i Veïns de Campanar, Taula per la partida, Assemblea de Joves de Campanar, H2O Mislata, H2O Riba Roja del Túria, H2O Paterna, Asociación de Vecinos Paterna Centro, H2O Godella, Ecobetera, Asociación Tecnológica y Ciencia de Bétera, Associació Godella en defesa del medi ambient, Ecologistas en Acción La Serranía, Salvem Godella, Fem Via, Unió de col·lectius València no està en venda, Valencia saludable plataforma ciudadana, Col·lectiu del Forn de Barraca, CSOA La Gamberra, Grup ecologista Verds Mislata, Plataforma ciudadana por la gestión pública del agua en Barbate, Ca Revolta. Cantarranes Benimàmet, ACOPA (Associació cultural Olivereta Patraix), Per L’Horta, Associació de Veïnes i Veïns de Benimàmet, Acció Ecologista-Agró, Acció Jove Benimàmet i CSOA L’Horta.
