Carta oberta a la CE sobre els plans de Matèries Primeres Crítiques
Després de la publicació de les comunicacions de la Comissió Europea (CE) sobre Matèries Primeres Crítiques el passat 4 de setembre, més de 200 organitzacions de la societat civil, entre elles Acció Ecologista-Agró, expressem la nostra preocupació i instem a reorientar les estratègies sobre matèries primeres amb els interessos del Planeta i les comunitats. Això implica que les autoritats comunitàries s’asseguren de prendre mesures per a reduir el consum absolut de recursos a Europa, que es respecte el dret de les comunitats a dir NO als projectes miners i que es pose fi a l’explotació de tercers països.
Ens preocupa molt la narrativa general del Pla d’Acció, en el qual es considera fonamental “l’accés diversificat i sense distorsions als mercats mundials de matèries primeres”. No exposa clarament les conseqüències per al medi ambient i les comunitats de l’enorme augment de la mineria de metalls i minerals; no obstant això, per experiència i per les evidències, sabem que un major nombre d’activitats mineres dona lloc a una major pèrdua de biodiversitat, a una major contaminació de l’aire, del sòl i de l’aigua, a la falta d’accés a terres cultivables i a l’aigua dolça, a desplaçaments i a l’erosió dels mitjans de vida, a repercussions en la salut i a més conflictes.
Paradoxalment, l’expansió de la mineria per a satisfer la creixent demanda d’energia renovable i altres transicions industrials a la Unió Europea (UE) i fora d’ella també amenaça l’eficàcia de les mesures mundials per a fer front a l’emergència climàtica. Per tant, urgim la Comissió Europea (CE) a fer una prioritat de la reducció absoluta de l’ús de la UE de recursos.
Estem d’acord que el Pla d’Acció reconega l’enorme apetit de recursos de la UE i les pressions resultants, i que “el problema subjacent… ha d’abordar-se reduint i reutilitzant els materials abans de reciclar-los”. No obstant això, en les deu mesures que es duran a terme no hi ha cap compromís d’acció per a reduir l’ús absolut de recursos i, per tant, la quantitat de matèries primeres crítiques necessàries. Encara que són necessàries, les mesures per a augmentar el reciclatge i l’obtenció de matèries primeres secundària només poden satisfer una xicoteta part de la demanda de metalls i minerals mentre el consum de la UE continue expandint-se i creixent al ritme actual.
És necessari adoptar mesures polítiques transversals en diferents àmbits, que inclouen la indústria, el clima i l’energia, el transport i l’economia circular, a fi de reduir el consum absolut de recursos de la UE. Això implica l’establiment d’objectius de reducció de la petjada material i la demanda absoluta d’energia de la UE. I plans legislatius sectorials per a sistemes de producció i consum que garantisquen que les nostres economies es mantinguen dins dels límits ecològics.
Cal, també, respectar el dret de les comunitats de la UE a dir NO als projectes miners. Un dels principals objectius del Pla d’Acció és augmentar el proveïment de matèries primeres fonamentals dins de la UE. Ens preocupa enormement que les veus de les comunitats locals no estiguen sent escoltades en la seua oposició a la mineria. Europa ja s’enfronta a més de 500 conflictes ambientals locals i almenys 59 d’ells estan relacionats amb l’extracció de minerals. El Pla no esmenta com les comunitats locals podran participar en el procés de presa de decisions. Sembla que simplement s’està pressionant per a aconseguir l’acceptació social de la mineria a la UE sense garantir els processos democràtics en l’àmbit local i un “Dret a dir NO”.
El “Dret a Dir No” aniria més enllà dels requisits actuals de conceptes desacreditats com el de Llicència Social per a Operar, que es limita a consultar als “interessats” sobre un futur que ja ha sigut predeterminat abans d’establir la taula de negociacions. El que es necessita és un mecanisme jurídicament vinculant del “Dret a Dir No” en l’àmbit estatal, disposat per la UE, per a corregir eficaçment els desequilibris de poder i les asimetries d’accés a la informació que existixen entre els Estats i les empreses mineres d’una banda, i les comunitats per l’altre. Este mecanisme ha d’incloure explícitament el dret de les comunitats a vetar els projectes no desitjats abans de la seua aprovació i la concessió de permisos.
A més a més, necessitem assegurar la correcta aplicació i compliment de la legislació ambiental de la UE pels Estats membre. Actualment existixen gran quantitat de proves d’incompliment sistemàtic en relació amb els operadors miners en tots els Estats membres de la UE. La CE ha d’abordar adequadament les infraccions de la legislació de la UE en el sector miner, utilitzant els instruments de què disposa, en particular pel que fa a casos que ja han sigut presentats per les comunitats mitjançant denúncies directes, peticions al Parlament Europeu (PE) o preguntes parlamentàries.
Per descomptat, exigim posar fi a l’explotació de tercers països, en particular al Sud, i protegir eficaçment els drets humans. El Pla reconeix que “la demanda futura de matèries primeres fonamentals primàries es continuarà satisfent en gran manera amb importacions, també a mitjà i llarg termini”, per la qual cosa la UE continuarà explotant a tercers països per al nostre consum excessiu. Es tracta d’una qüestió de justícia global: moral i èticament, és irresponsable que la UE continue i fins i tot amplie l’apropiació de recursos, especialment del Sud global i de països que aspiren a adherir-se a la UE, deixant enormes càrregues ambientals i socials.
La CE insistix en les pràctiques mineres sostenibles i responsables i en la transparència. No obstant això, les evidències demostren que fins i tot empreses líders mundials en matèria d’estàndards ambientals tenen problemes per a complir els seus compromisos. La Llei sobre diligència deguda obligatòria que està proposant la UE ha de respondre de manera significativa estes qüestions i garantir accés a la justícia per a les víctimes dels abusos comesos per les empreses. La UE hi hauria, a més a més, de participar de bona fe en les negociacions per a establir un Tractat de les Nacions Unides sobre empreses i drets humans.
El Pla també es referix a assegurar “un subministrament diversificat i sostenible de matèries primeres fonamentals, fins i tot mitjançant condicions comercials i d’inversió sense distorsions”. L’actual política comercial de la UE té com a únic objectiu liberalitzar el sector de les matèries primeres sense tindre en compte els drets humans, el medi ambient i la capacitat dels països del Sud Global per a desenvolupar el seu propi sector de matèries primeres. Els acords comercials haurien d’incloure disposicions concretes per a minimitzar els impactes de l’extracció de matèries primeres sobre els drets humans i sobre l’ambient i enfortir els drets de les comunitats afectades.
.
Per últim, també ens preocupen les noves fronteres que està pressionant la mineria, sota l’epígraf de “diversificació i seguretat de subministrament”. Per exemple, la CE està promovent i secundant financerament el desenvolupament de la mineria en els fons marins. Si bé això no s’esmenta en el Pla d’Acció, ens preocupa este empenyiment de la mineria cap a estos ecosistemes tan vulnerables. És necessari aclarir les mesures que adoptarà la CE per a establir una moratòria internacional, com demanen el PE i l’Estratègia sobre la Diversitat Biològica.
Este és un tema que no pot ni ha de maquillar-se de verd. La realitat és clara. Mantindre constants els nivells de consum d’energia i materials donarà lloc a un enorme augment de la mineria de metalls i minerals. No podem fugir o amagar-nos dels impactes que podrien ser catastròfics per a la UE i per a l’acció mundial sobre el Canvi Climàtic.
