Incendis com este, en zones humides, i en hivern, confirmen importants tendències que cal tindre molt en compte
Als darrers anys estem veient que ja no és l’estiu l’estació en la qual més incendis es produeixen. Així va ser el 2024 i el 2023, però ja en anys anteriors hem pogut observar com mesos “atípics” patien molts focs, generalment per causes humanes. L’últim, el passat dimecres, 29 de gener, a la Marjal dels Moros, un paratge natural de gran valor que fa quasi exactament 7 anys, en 2018, patir altre incendi amb danys importants.
Els informes científics ens adverteixen que el canvi climàtic agreujarà els incendis forestals, tant en el nostre territori, com en gran part del Planeta. Però cal tindre una cosa ben clara. L’increment de temperatures, per ell mateix, no provoca cap incendi, però pot fer més temibles i més difícils d’apagar els focs. Els focs forestals, al nostre territori, estan ben estudiats i aclarides en gran proporció les seues causes. Les dades ens demostren que la immensa majoria dels focs són d’origen humà.
Són les activitats humanes, de diferents tipus, intencionades o involuntàries, les que provoquen el 80% dels incendis i açò és incontestable, tot i que moltes vegades l’opinió pública i els mitjans de comunicació ho obliden. Per tant, s’han d’intensificar els recursos i les intervencions públiques per eliminar eixes causes, que són evitables. Si no s’eviten focs, que en el seu origen són banals o ridículs, originats per negligències o per accidents, es podran fàcilment convertir en greus incendis destructius i difícils d’aturar. No obstant això, l’administració continua sense prioritzar la veritable prevenció i no dedica prou recursos ni inversions a actuar sobre les causes humanes dels focs, cosa que ens estalviaria cada any centenars d’incendis evitables que, a més dels danys, impliquen enormes costos en l’extinció.
El 77% de les àrees cremades són desarborades
D’altra banda, l’estudi minuciós dels incendis que estem fent des d’AE-Agró (a partir de les dades que recull i publica l’administració) demostra que, almenys els deu darrers anys, les àrees cremades no són fonamentalment boscos i zones d’arbrat dens, com s’acostuma a pensar, sinó àrees desarborades, fins i tot conreus i zones ermes, concretament el 77%. És a dir, gran part dels incendis s’originen i es propaguen en este tipus de zones desarborades, segons les dades oficials. Moltes d’estes zones cremades afecten a marges de rius i barrancs, zones humides d’interior o marjals litorals; alguns mesos arriben a ser les zones més afectades. Açò també està relacionat amb l’elevat nombre de focs intencionats que patim (que no significa, malgrat el nom assignat per l’administració, que la intenció dels “piròmans” siga provocar un gran incendi, sinó eliminar de manera il·legal i perillosa (a més d’inútil a la llarga) una vegetació indesitjable i molesta, com els canyars).
Tot el que estem comentant és coherent amb el fet que, també als darrers anys (com a mínim) es comprova que els municipis i comarques que més focs acumulen no són les comarques típiques de l’interior que acostumem a associar amb els incendis, sinó comarques litorals o de zones de transició, a excepció de la Plana d’Utiel-Requena. Les 10 comarques que més incendis han patit almenys en els darrers 10 anys que hem estudiat més a fons, són d’este tipus, amb l’excepció mencionada. Per contra, les 12 comarques que presenten un perfil més marcat d’interior, les que han sofert un procés més accentuat de despoblament durant el segle XX, les que tenen menys densitat de població i, al mateix temps, les que conserven majors àrees forestals arbrades, figuren en les posicions més baixes del rànquig d’incendis.
Cal considerar prioritària la prevenció: evitar els focs de causa humana
Destaquen Els Ports, el Maestrat i el Racó d’Ademús, que són les que menys focs han patit estos anys. Açò també coincideix amb el fet, que ja es coneixia des de fa temps, que Castelló, que és la província que més s’ha despoblat, la que té àmplies zones amb baixes densitats de població i la que conserva els millors i més extensos boscos (en proporció a la seua superfície) és la que menys incendis pateix.
Per tots estos motius pensem que ha de canviar l’estratègia de prevenció d’incendis de la Generalitat, que considera els incendis com a naturals i inevitables i no dedica prou recursos a evitar les causes humanes que majoritàriament són les responsables dels focs. L’administració prioritza i dedica quantitats molt majors a actuacions que pretenen actuar com a barreres o contencions contra un foc ja en marxa i fora de control, quan ja és massa tard. Les estructures com els tallafocs, amb el canvi climàtic i en les condicions adverses que seran cada vegada més freqüents, resultaran moltes més vegades inútils o poc eficients. Cal considerar prioritària la prevenció: evitar els focs de causa humana. És possible i necessari i és molt més barat.
*L’incendi va declarar-se extingit el 30 de gener. Llegir
