El TSJ l’impossibilita a autoavaluar l’impacte ambiental del projecte d’Ampliació Nord que promou
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha desestimat el recurs interposat per l’Advocacia de l’Estat i, en conseqüència, manté la mesura cautelar acordada el desembre passat a petició de la Comissió Ciutat-Port. Recordem que esta acordava suspendre l’eficàcia de la Resolució de 30 de març de 2021, de la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental, mitjançant la qual el MITECO pretenia atorgar a l’Autoritat Portuària la capacitat de decidir sotmetre o no a avaluació ambiental el projecte de macroampliació del Port de València.
Este nou revés judicial per a l’Autoritat Portuària de València (APV) deixa en evidència la falsedat de les paraules del seu President, Aurelio Martínez, que, amb infundada eufòria, fa uns dies manifestava a una cadena de radi “Gràcies a Déu al Poder Judicial li costa una miqueta, però ens dona la raó en tot (…)”.
La Resolució judicial priva a la APV de la possibilitat de decidir per si mateixa sobre la necessitat o no d’avaluació ambiental sobre una macroampliació que, de realitzar-se, posaria en perill el futur ambiental i la qualitat de vida de l’àrea metropolitana i l’existència mateixa del llac de l’Albufera.
Des de la Comissió Ciutat-Port, plataforma ciutadana integrada per més de 200 col·lectius i associacions entre les quals es troba Acció Ecologista-Agró, venim qüestionant la legalitat del comportament abstencionista tant de l’organisme estatal Ports de l’Estat, dependent del Ministeri de Foment, com del Ministeri de Transició Ecològica (MITECO) en eludir tots dos les seues responsabilitats evitant pronunciar-se sobre la qüestió clau dels perversos impactes en el medi ambient i la salut que podria ocasionar la macroampliació que promou l’Autoritat Portuària de València.
Quan el MITECO, al març de 2021, va dictar una Resolució que, 14 anys després de la primera Declaració d’Impacte Ambiental de 2007, pretenia modificar les responsabilitats de les diferents autoritats per a convertir a la APV en “jutge i part” en l’avaluació d’impactes ambientals d’una ampliació qüestionada, la plataforma ciutadana ja va recórrer en via administrativa davant el propi Ministeri sense obtindre resposta, per la qual cosa van acudir als tribunals enfront d’una Resolució que sempre han qualificat de “nul·la de ple dret” i dictada en frau de llei.
És en este procediment judicial, iniciat davant l’Audiència Nacional però derivat finalment a la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, on s’ha ratificat ara la primera decisió judicial favorable als arguments de la plataforma ciutadana.
D’acord amb això, el MITECO, i l’organisme públic Ports de l’Estat, deuran ara abandonar la seua política abstencionista i assumir les seues obligacions ambientals en lloc de derivar les responsabilitats en la APV. En compliment de la decisió judicial, Ports de l’Estat haurà de decidir amb una motivació adequada si les modificacions constructives introduïdes respecte de la proposta inicial redactada quinze anys arrere i que va obtindre declaració d’impacte ambiental (DIA) favorable en 2007, han de sotmetre’s o no a nova avaluació ambiental.
Encara que es tracta d’una mesura cautelar que no prejutja la sentència final sobre el fons de l’assumpte, el TSJ de Madrid en la seua resolució, ara confirmada, avança que: “… valorats els diversos interessos en conflicte, l’aparença de bon dret de la pretensió i la necessitat d’assegurar l’efectivitat d’una eventual sentència estimatòria, el Tribunal estima concorren circumstàncies que justifiquen l’adopció de la mesura sol·licitada, tenint en compte un fumus d’inexistència del procediment degut per a dur a terme la modificació en la Declaració d’Impacte Ambiental del projecte “Ampliació del Port de València”.
Ara el Tribunal ha confirmat el “fumus boni iuris” i el “periculum in mora”, això és la presumpció de bon dret i l’existència de perill per a l’eficàcia de la futura sentència si esta és favorable i la resolució recorreguda ja s’ha executat abans de dictar-se esta sentència.
Unes consideracions del tribunal que interpretem com un nítid suport als nostres arguments i ens porta a mantindre una raonable confiança en una decisió final que obligue a reconsiderar la macroampliació del Port de València pels seus efectes perversos sobre el medi ambient, la qualitat de vida i la salut de la població de l’àrea metropolitana.
Creiem que el port de València no necessita apostar per creixements arriscats en temps d’emergència climàtica i incertesa econòmica, sinó que pot optar per optimitzar la seua gestió, racionalitzant l’ús de l’espai actual infrautilitzat i millorant els seus processos de treball, implicant les persones i empreses que treballen en este. Això en lloc de forçar les lleis i gastar diners públics per a afavorir a un únic operador privat.
Finalment, recordem que en l’actual situació de paralització judicial de la possibilitat de decisió de la APV sobre avaluació ambiental, esta no podria elevar al Consell de Ministre la sol·licitud d’autorització per a la contractació de les obres del projecte precipitadament aprovat pel seu consell d’administració el passat 2 de desembre, sinó que ha de tornar a la casella d’eixida si no vol incórrer en greus responsabilitats per infracció de la legislació ambiental.
Amb motiu d’este nou recolzament judicial als nostres arguments, des de la Comissió Ciutat-Port reiterem fem novament una crida al sentit comú als responsables polítics i, en particular, al Molt Honorable President, perquè s’alinee amb els interessos generals -la macroampliació del Port de València és qüestionada per quasi dos-cents col·lectius ciutadans, organitzacions d’estibadors i nombrosos informes tècnics i jurídics emesos per diversos experts- i abandone megaprojectes depredadors del territori i la qualitat de vida de la ciutadania, impropis d’un govern de progrés.
