Article d’opinió de Jorge Mateos, president d’AE-Agró
Han passat quatre anys des que en la primera meitat del 2018 es va consensuar amb gran suport dels onze municipis que aporten el territori, la Generalitat Valenciana i a iniciativa d’Acció Ecologista – Agró la protecció ambiental de les muntanyes del front litoral entre les valls del Palància i el riu Belcaire. Una figura de protecció necessària per a salvaguardar els corredors verds i la biodiversitat en el nostre territori i garantir una mínima resiliència enfront del canvi climàtic. Però, hui dia, la tramitació de la declaració d’espai natural protegit ha quedat paralitzada en els calaixos de la conselleria de Medi Ambient. Des d’Agró hem tractat de desbloquejar el procediment, i en les reunions mantingudes amb diversos directors generals de Medi Natural, sempre se’ns ha posat l’excusa de la falta de mitjans i personal per a gestionar aquesta legítima reclamació.
No neguem que no siga així, la Generalitat pateix mancances greus en totes les seues àrees, però ens sorprén la diferent velocitat que hi ha per a unes coses enfront d’altres. En paral·lel, durant aquests anys, no hi ha hagut impediments per impulsar projectes que amenacen amb la destrucció del territori de les nostres comarques.
La ideologia desenvolupista i el «val tot pels diners», que cega a alguns alcaldes, regidors, al president de la Generalitat i a molts dels seus consellers, han propiciat grans projectes d’enormes impactes ambientals, contraris a les mínimes recomanacions de lluita contra el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. Que a més, per al consum de territori que utilitzen i l’impacte que produeixen, no justifiquen amb l’escassa creació d’ocupació local, ni inverteixen en innovació, empitjorant, a la llarga, la qualitat de vida de la ciutadania, mitjançant la creació de llocs de treball precaris i l’increment de la contaminació atmosfèrica, el soroll, el trànsit pesat i la conurbació, empitjoren la mobilitat i provoquen la pèrdua de paisatges naturals, agrícoles i zones d’esplai.
I, el més greu, totes aquestes infraestructures, s’han desenvolupat mancats d’un pla territorial que ordene la necessitat i la manera d’implantar els macroprojectes que ens imposen: Parc Sagunt-I, Parc Sagunt-II, corredor ferroviari de mercaderies, AVE, ampliació del by-pass, estacions ferroviàries intermodals, ampliació del port de València i Sagunt, grans plantes eòliques i fotovoltaiques i les infraestructures d’interconnexió de totes elles, que en conjunt produiran una irreversible alteració del nostre territori, i que consumiran la nostra bella terra per sempre, deixant els beneficis econòmics lluny d’ací, en les mans dels inversors internacionals, per als quals els llocs de treball que desenvoluparan, a banda de ser escassos i deficients, són només una despesa, que d’un dia per un altre, eliminen de la mà de la robòtica i la tecnologia.
Cal parar i reflexionar, i entendre que sense preservar el territori i la biodiversitat cap desenvolupament és sostenible, per molta etiqueta verda que vullga posar-se.
Des d’Acció Ecologista – Agró interpel·lem als responsables polítics amb sentit comú, al fet que tinguen visió de conjunt i de futur, isquen de l’ofuscació i s’oposen al corrent que ens arrasa. Demanem sobretot la responsabilitat, que implica el seu càrrec, per protegir el llegat dels nostres avantpassats, garantir una terra habitable als nostres descendents, al mateix temps que es decanten per una economia basada en la qualitat de l’ocupació i la sostenibilitat de les activitats locals com el comerç de proximitat, l’agricultura orgànica i la relocalització de la producció industrial en l’abundant sòl urbanitzat buit i degradat. I des d’ací, li demanem a la consellera de Medi Ambient la sensibilitat i la valentia per activar i posar en marxa, també, els plans i projectes ambientals per a eliminar les amenaces que planen sobre els paisatges de les nostres dues comarques.
Jorge Mateos Pérez, president d’Acció Ecologista-Agró.
*Este article va ser publicat pel diari Levante-EMV el 21 de gener de 2022.
