Article d’opinió de Víctor Navarro
L’autor adverteix que els mateixos perills sobre la construcció desmesurada que la Comissió de Peticions del Parlament Europeu va detectar fa 17 anys, quan investigava els abusos urbanístics, es tornen a produir ara als dos municipis, on dues promotores volen construir milers d’habitatges: augment desmesurat de la població, plans emparats en lleis caduques i falta d’aigua. És la tornada a la casella d’eixida.
En un gran nombre de casos documentats, els ajuntaments han elaborat plans urbanístics impulsats menys per les necessitats reals de creixement de la població i el turisme que per la seua ambició i avarícia. Els vessants de les muntanyes es veuen envaïdes per un càncer d’habitatges clònics, no perquè siguen necessaris, sinó perquè suposen un benefici per a urbanitzadors, constructors, arquitectes i advocats.

Les veïns dels pobles es troben que el tamany i la població de la seua comunitat rural es multiplica de sobtede manera desmesurada, com a conseqüència de l’ambició d´alcaldes de poca muntanya atrets pels cants de sirena de promotors immobiliaris.
Les repercussions en el medi ambient, en la disponibilitat d’aigua i en el subministrament d’energia, i els trastorns a llarg termini que comportarà el propi projecte urbanístic no són, sovint, sinó consideracions secundàries per als que pretenen emportar-se els beneficis i no tindran mai que viure a les urbanitzacions creades, tinguen aquestes o no el camp de golf que constitueix el no va més dels atractius de màrqueting.
És molt probable que s’estiguen infringint altres directives en adoptar decisions sobre grans projectes urbanístics. Entre aquestes cal citar la Directiva sobre l’avaluació de l’impacte ambiental, la Directiva marc sobre les aigües, la Directiva sobre les aigües residuals, la Directiva Hàbitats i la Directiva sobre les aus, així com, en multitud de casos, la Directiva sobre el blanqueig de capitals.
A la Comunitat Valenciana es van aprovar precipitadament nombrosos nous projectes per aprofitar-se de la vigència de l’antiga llei [LRAU] abans que la nova [LUV] entrara en vigor el febrer de 2006.

Tots els entrecometes anteriors estan presos del document de treball que la Comissió de Peticions del Parlament Europeu va elaborar el 2007, en ocasió de la missió de recerca sobre els abusos urbanístics.
Ara, el 2024, casos com el PAI Medina a Llíber (VAPF), Pego Golf (CHG) i Penya Roja (VAPF) a Pego mereixen idèntiques manifestacions que les realitzades el 2007 per la Comissió de Peticions: alcaldes de poca munta, beneficis exclusivament per a urbanitzadors, constructors, arquitectes i advocats, augment desmesurat de població, repercussions en el medi ambient i en la disponibilitat d’aigua…
Vegem-ho. Anem per parts.

Augment desmesurat de població
- Llíber té una població de 1.021 habitants i es pretén construir 488 vivendes.
- Pego té 10.295 habitants i si es consumien les pretensions de VAPF i CHG s’edificarien 1.949 i 1.303 habitatges respectivament.
LRAU/LUV
- L’aprovació definitiva del Pla Parcial Medina Llíber es va produir el 29 de març del 2001. (LRAU)
- El PAI Penya Roja va ser aprovat per l’Ajuntament de Pego el 4 d’octubre del 2001. (LRAU)
Disponibilitat d´aigua
Cap de les tres urbanitzacions que estem analitzant té garantit el proveïment d’aigua. És a dir, no tenen les concessions legals d’aigua que hauria d’aprovar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
Un nou camp de golf?
- Hi ha 20 camps de golf a la província d’Alacant als quals CHG pretén sumar-ne un altre a Pego.
- Construcciones Hispano Germanas gestiona el camp de golf d’Oliva Nova. Tot sembla indicar que ho rega il·legalment amb aigua concedida per a proveïment dels pous del Port de les Aigües dels quals s’extrauen volums considerablement superiors als autoritzats per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, contribuint a la sobreexplotació de la massa d’aigua subterrània Oliva- Pego.

Tractament d’aigües residuals
A l’octubre de 2023, un informe pericial per a la Fiscalia de Dénia sobre les tres Estacions Depuradores d’Aigües Residuals de què disposa la urbanització Monte Pego arribava a les conclusions següents:
- Les tres instal·lacions de depuració de la urbanització Monte Pego estan infradimensionades i són ineficaces per fer front a la càrrega contaminant de les aigües d’origen urbà generades per la població, especialment en el període estival, encara que pogueren funcionar correctament.
- La inexistència d’una depuració eficaç de les aigües residuals col·lectades per les tres depuradores genera l’emissió sense control a punts d’aigües residuals urbanes amb el consegüent risc de deteriorament substancial de la qualitat dels recursos naturals exposats (principalment aigües subterrànies i superficials) que comporta un risc greu de perjudici per a l’equilibri dels sistemes naturals i la salut de les persones exposades.
Sens dubte, els alcaldes de Llíber i Pego, VAPF i CHG i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer garantiran el bon funcionament de les noves EDAR a instal·lar a Pego i Llíber. Amb els antecedents de Monte Pego, podem estar tranquils?
2007-2024: El mateix partit
Un darrer paral·lelisme 2007/2024: El 2007, la Comissió de Peticions va escriure: “La reunió amb el conseller valencià Esteban González Pons va resultar difícil d’organitzar (…). A última hora es va canviar el lloc de la reunió, de manera que hi poguera participar, juntament amb el conseller, la comunitat empresarial amb què s’havia arribat a un acord per celebrar una reunió a part. Així doncs, el conseller va comparèixer flanquejat i recolzat pel responsable de la Conselleria de Turisme, promotors immobiliaris, urbanitzadors, agents de la propietat immobiliària i agents de viatges, tots els quals van criticar la visita i van defensar la legislació urbanística valenciana i les activitats de la indústria de la construcció”.
El 2024, l’actual consellera –del mateix partit polític que González Pons- no ha dubtat gens ni miqueta a avalar les pretensions dels promotors de les urbanitzacions en qüestió.

Víctor Navarro, Biòleg i membre de la comissió de territori d’Acció Ecologista-Agró.
*Este article va ser publicat originalment el 29 de febrer de 2024 a La Marina Plaza.