Pego, Oliva i Marjal

Article d’opinió de Víctor Navarro i Néstor Portes

A la calor del boom urbanístic dels anys 2000 es van projectar al municipi de Pego dos grans projectes urbanístics: La macrourbanització de Penya Roja amb 1949 habitatges situades al tossal del mateix nom i inclòs en el LIC Valls de la Marina (Xarxa Natura 2000) i el Pego Golf amb 1303 habitatges amagades darrere d’un camp de golf, la qual cosa suposaria duplicar la població actual del poble de Pego (10.295 al 2022).

Per a subministrar aigua a aquestes dues grans macrourbanitzacions, l’Ajuntament de Pego va sol·licitar l’any 2005 a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer una ampliació de la seua concessió d’aigua potable situada al pou municipal de la carretera d’Oliva, sobre l’aqüífer de la Plana d’Oliva-Pego, amb la incorporació de dos pous nous al Racó de Boja, situats sobre el disputat aqüífer d’Almirall-Mostalla, principal origen de les aportacions d’aigua a la Marjal de Pego-Oliva.

La quantitat sol·licitada per poder subministrar la suficient aigua a les noves residències va ser d’1.573.973 m3/any, duplicant la concessió actual de 792.692 m3/any.

L’any 2009 la Confederació requereix informe a la Conselleria, qui a través de la Direcció General de Medi Natural, informa que l’aprofitament havia de sotmetre’s a una Avaluació d’Impacte Ambiental per trobar-se els pous dins de la Zona d’Amortiment d’Impactes (PORN) del Parc Natural de la Marjal Pego Oliva. No és fins al 2014, quan l’Ajuntament de Pego presenta un Estudi d’Impacte Ambiental, que torna a rebre l’informe desfavorable de la Direcció General de Medi Natural, qui únicament concedeix un augment del 10% de la concessió actual, equivalent al creixement vegetatiu de la població de Pego.

Durant el 2014 i 2015 es produeixen diverses al·legacions per part de l’Ajuntament de Pego, reiterant la mateixa quantitat d’aigua demanada inicialment (Al·legació ajuntament, febrer 2015) i trobant sempre la mateixa resposta per part de la Direcció General de Medi Natural (Medi Natural 12 12 2014).

És l’any 2021 quan els serveis tècnics de l’Ajuntament de Pego canvien d’estratègia i passen a demanar només 1.111.924 m3/any per a les dues macrourbanitzacions de 3.252 xalets, comptabilitzant només un augment poblacional de 5.204 habitants, a raó de 1,6 habitants per vivenda,( Documentació requeriment Ajuntament març 2021, Addenda Ajuntament de Pego maig 2021) i continuant en l’expedient 2005CP0197 al qual l’associació Pego Viu, en col·laboració amb Acció Ecologista-Agró, ha tingut accés, personant-se en l’expedient.

És curiós que mentre l’Ajuntament de Pego declarava la seua intenció d’al·legar a l’ampliació de cabals de l’Ajuntament d’Oliva a través de l’obertura del pou de Muntaner, posant en dubte que l’aqüífer de Mostalla disposara d’excedents, ja que no es controlen les extraccions per part de la Confederació i denunciant la dessecació del principal ullal de la Marjal, el de les Aigües, el consistori de Pego tramitava una ampliació de cabals de la seua concessió per als mateixos destinataris (macroprojectes urbanístics privats) i amb l’obertura de nous pous (els del Racó de Boja enfront dels de Muntaner d’Oliva) i al mateix aqüífer (Almirall-Mostalla).

No només això, sinó que en la tramitació de l’expedient, l’Ajuntament de Pego ha intentat saltar-se el mateix PORN de la Marjal, que li exigeix una veritable AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL que ha d’incloure una informació pública i una declaració d’impacte ambiental, entregant només un estudi d’impacte ambiental sense fer públic en cap moment les seues intencions, que són les mateixes que el consistori d’Oliva, qui almenys si està seguint el procediment que pertoca d’informació pública.

Per tot això l’associació Pego Viu i Acció Ecologista-Agró sol·licitaran la reunió de la Comissió de l’aigua del Parc Natural de la Marjal de Pego Oliva per tal que l’Ajuntament de Pego explique per què des d’este consistori s’intenta saltar el procediment del PORN amagant informació de caràcter rellevant a esta Comissió i per a la població de Pego en general.

Que les administracions públiques hagen de vetllar pel bé comú sembla una cosa evident, excepte quan hi ha grans interessos econòmics al darrere. Aleshores sembla que algunes entitats públiques, sobretot corporacions municipals, són només un departament facilitador de grans projectes lucratius per a les grans empreses a costa de la sostenibilitat i la qualitat de vida dels habitants del seu municipi al qual haurien de servir.