Diverses organitzacions adverteixen del desemparament de les comunitats locals en la futura normativa europea
Ahir, dijous 27 de gener, es va fer pública una carta en la qual 191 organitzacions indígenes, ambientals i de drets humans pertanyents a 62 països diferents, asseguren que la nova proposta reguladora sobre productes lliures de desforestació podria fracassar si no inclou la perspectiva social del problema. És per això que, en l’escrit, exigixen a les institucions de la UE que incorporen com a requisit imprescindible dins d’esta estratègia: la garantia dels drets a la terra i sobre el territori.
El 17 de novembre de 2021 la Comissió Europea va presentar la Proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell, relatiu a la comercialització en el mercat de la Unió i a l’exportació des de la Unió de determinats productes bàsics i productes associats a la desforestació i la degradació forestal i pel qual es deroga el Reglament (UE) núm. 995/2010.
Anunciada per primera volta en la Comunicació de la Comissió l’any 2019 Intensificar l’actuació de la UE per a protegir i restaurar els boscos del món, dita proposta pretén frenar la desforestació reduint al “mínim” el consum de productes associats a esta problemàtica ambiental. Posant èmfasi en els que deriven del bestiar boví, la fusta, l’oli de palma, la soja, el cacau o el café, totes elles matèries primeres, l’obtenció de les quals ha suposat l’expansió de les terres agrícoles.
Com és d’esperar la iniciativa ha estat molt ben rebuda. En aparença és un pas més endavant cap a la sostenibilitat. No obstant, convé subratllar la lleugera garantia que establix dels drets humans. Fent només referència a l’obligatorietat de les empreses de respectar la legislació laboral, mediambiental i de drets humans del país productor, sabent i tot que en molts casos no emparen a les comunitats i els seus drets sobre les terres que treballen i custodien.
En este sentit, segons assenyalen les entitats signants en la seua carta, existeix la possibilitat que la proposta fracasse si no protegix directament i explícitament els drets de tinència, tradicionalment han pertangut als poblats indígenes i locals.
Motius suficients pels quals resulta necessari corregir esta deficiència i incorporar la dimensió social del problema en l’esborrany de l’esmentada futura normativa europea, si és que l’objectiu principal a assolir és frenar la desforestació i els seus impactes. Més encara, considerant que els aborígens constitueixen un agent clau en la conservació i el manteniment dels boscos, tal com afirma l’IPCC:
“Els programes de titularitat i reconeixement de terres, particularment els que autoritzen i respecten la tinença indígena i comunal, poden conduir a una millor gestió dels boscos, fins i tot pel que fa a l’emmagatzematge de carboni”.
Per tot això, d’acord amb les quasi 200 organitzacions que s’han dirigit a la UE, concloem que efectivament el reglament ha d’aprofundir en les exigències a les empreses per tal que respecten els drets de tinència de la terra així com els dels defensors de la natura a realitzar el seu treball sense patir agressions i vulneracions, d’acord amb els estàndards internacionals.
