Manifest de la Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública
El proveïment d’aigua i el sanejament d’aigües residuals són serveis públics bàsics que, entre altres, contribuïxen a l’exercici de drets humans fonamentals reconeguts per l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Este caràcter fonamental s’ha vist reforçat durant l’Estat d’Alarma decretat pel Govern d’Espanya per a frenar l’expansió de la COVID-19 a l’establir que “els serveis d’aigua i sanejament d’aigües residuals passen a ser serveis essencials per a garantir els nivells de salubritat i higiene”.
Els drets humans queden plenament garantits quan la gestió és pública i no està condicionada pels interessos mercantilistes que imposa el mercat. Així ha estat reconegut en un recent informe de l’ONU dirigit per Léo Heller, relator especial del dret humà a l’aigua, en el qual s’afirma que “existixen riscos específics per a gaudir dels drets humans a l’aigua i al sanejament en els casos de privatització”.
La gestió pública de l’abastiment i sanejament és la forma majoritària que utilitzen els països de la Unió Europea (UE) per a la prestació d’estos serveis. L’Estat espanyol és un dels pocs en què la gestió privada encara és la forma majoritària de prestació d’estos serveis en contra de les tendències marcades pels seus socis europeus.
La realitat de la gestió de l’aigua al País Valencià és que el servei d’abastiment i sanejament està en mans privades en més d’un 95% (concessions directes i empreses mixtes), conseqüència de la febre privatitzadora del Partit Popular (PP) i la seua clara aposta per la gestió privada, a la qual els Governs del Botànic encara no han posat fre.
La gestió pública dels serveis bàsics és una exigència que s’ha manifestat, si cap, amb més força durant la crisi sanitària que ara patim. Els Estats europeus i en particular l’Espanyol han estat conscients del paper vital que exercixen els serveis de proveïment i sanejament per a la salut de les persones i el funcionament de la societat. Per això, la necessitat de protegir-los dels interessos mercantilistes.
La societat valenciana, el pobles i ciutats del nostre País necessitem urgentment recuperar la gestió pública de l’aigua, mitjançant una remunicipalització d’este servei essencial.
Tornar a fer d’EGEVASA (Empresa General Valenciana de l’Aigua S.A.) una empresa 100% pública, recuperant el seu esperit fundacional, és una oportunitat per a disposar d’un instrument públic de suport tècnic i de gestió als municipis que volen millorar els serveis d’abastiment i de sanejament, recuperant la gestió directa, tot contribuint a la correcció dels desequilibris generats per la situació d’oligopoli de fet en el mapa de concessions de la província de València.
D’esta manera s’acompliria amb els acords assolits pels partits que van signar el Pacte de Botànic de “continuar treballant en la recuperació dels serveis públics privatitzats, reforçar les estructures i entitats públiques en el Cicle Urbà de l’Aigua i assessorar els municipis per a millorar la seua gestió.”
Des de la Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública entenem que una EGEVASA pública al 100% seria l’instrument per a fer possible esta política de garantir el dret humà a l’aigua i la gestió pública de l’abastiment i el sanejament. La Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública està formada per Acció Ecologista-Agró, la Confederació d’Associacions de Veïns i Consumidors de la Comunitat Valenciana (CAVE-COVA), CCOO, Ecologistas en Acción, Enginyeria Sense Fronteres, la Fundació Nova Cultura de l’Aigua, H2O Paterna, Heterodòxia Castelló, No als Tractats Desiguals, Intersindical Valenciana, La Ribera en Bici, La Unió de Llauradors i Ramaders i Xúquer Viu.
Antecedents d’EGEVASA
El 1988 es crea per la Diputació de València l’Empresa General Valenciana de l’Aigua S.A. (EGEVASA) amb capital 100% públic i amb l’objectiu de “portar a terme els serveis i activitats relatives a la gestió del cicle integral de l’aigua, així com l’execució d’obres i instal·lacions relacionades amb ell”. Durant els primers anys de la seua existència, EGEVASA va ser un referent de la gestió del cicle de l’aigua (abastiment d’aigua potable i depuració de residuals) pel seu suport als municipis, especialment als menuts.
El menyspreu pel valor del sector públic, juntament amb l’interés desencadenat a la fi dels anys noranta pel control empresarial de la gestió de l’aigua en els municipis valencians, va precipitar la privatització d’EGEVASA a favor de l’actual GLOBAL OMNIUM. En l’any 1995 el PP accedix a la Presidència de la Diputació de València i la seua gestió desastrosa d’EGEVASA la porta a una situació de descontrol absolut.
Les despeses generals de l’empresa es disparen per la contractació massiva de personal adepte al partit. El juliol de 1998, la sort de l’empresa estava decidida. Es redacta el plec per al concurs de privatització del 49% de les accions i es privatitza EGEVASA. Una vegada privatitzada EGEVASA, després d’uns anys en mans de LUBASA-FACSA-Banc de València, acaba en mans d’Aguas de Valencia S.A., ara rebatejada com a Global Omnium.
En els vint anys transcorreguts, l’interés mercantilista ha prevalgut sobre el públic i la gestió dels seus responsables ha llançat massa ombres sobre les pràctiques realitzades i la seua legalitat. Per exemple, la qüestionada legalitat d’alguns convenis interadministratius, com és el cas d’Aigües de Calp, o el vergonyós procés penal per suborn, que encara està pendent de judici en els tribunals i que podria fins i tot condicionar la viabilitat de l’empresa.
Des de la privatització, i encara que el Plec de privatització indica que la titularitat del servei del cicle integral de l’aigua de la Diputació continua sent d’esta, que la supervisió d’EGEVASA correspon a la Diputació i que les tarifes les ha de fixar ella, el ben cert és que el control per part de la Diputació ha anat disminuint fins a ser pràcticament inexistent. Per tot açò, des de la Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública reivindiquem una EGEVASA 100% pública, transparent, amb participació pública i sense altre objectiu que el servei públic.
