El document aprovat no respon a les necessitats de la ciutadania
Este dijous, 31 de gener, l’Ajuntament de València ha aprovat el que anomena una “nova ordenança de mobilitat” enfront de l’anterior “de circulació”, que data de 2010. I ho ha fet amb la pretensió, entre altres, d’incorporar diferents maneres de desplaçar-se més actives (amb bicicleta, patinet i a peu) i llevant-li centralitat al cotxe en l’espai urbà. Des de València en Bici-Acció Ecologista Agró compartim la necessitat d’una renovació de l’ordenança de circulació des d’altres paràmetres. Però, considerem que l’ordenança aprovada es queda curta per a respondre a les necessitats de mobilitat de la ciutadania.
Les persones per a accedir al treball, la formació, les compres, per a fer visites, passar una estona d’oci, fer turisme, visitar al metge, anar al parc, passejar o fer gestions necessiten desplaçar-se. La majoria de vegades ho fan a peu. Però, amb el creixement urbà i l’augment de la distància als béns i serveis es requerix mitjans de transport. Este és el cas del transport públic o del cotxe privat, utilitzat especialment quan la gent no pot arribar a la seua destinació en condicions favorables amb el transport públic. Este fet, el de no poder arribar a un destí amb el transport públic, implica deixar sempre al grup social que no disposa de l’automòbil marginat en el seu accés a béns i serveis d’interés.
A més a més, paga la pena destacar que el cotxe particular genera uns impactes molt nocius per a les persones, l’economia i la natura: la sinistralitat viària, la contaminació, el soroll, el Canvi Climàtic o impedir l’ús del carrer per part d’altres activitats socials i econòmiques diferents del trànsit. En correspondència amb la major sensibilitat social procedix una ordenança que pretenga regular el trànsit, evitant estos impactes i afavorint les maneres més actives de desplaçar-se, així com una recuperació de l’espai per a les persones.
No obstant això, esta regulació dels usos de l’espai i del comportament de les persones que es desplacen en les diverses maneres de transport no és suficient per a garantir ni la seguretat viària, ni un espai lliure d’impactes ambientals, ni perquè els diferents col·lectius socials puguen accedir a les seues destinacions per a satisfer les seues necessitats o interessos legítims.
Precisament, la gestió de la mobilitat, a més a més d’incloure la gestió del trànsit (buscant que siga segur i eficient) i la gestió del transport i les seues maneres (buscant que siga sostenible sociocultural, ambiental i econòmicament), també pretén garantir que tots els grups socials puguen accedir a estos béns localitzats i el puguen fer d’una forma satisfactòria.
Per això, la mobilitat, més que preocupar-se perquè vianants, ciclistes, patinadors, automobilistes, passatgers o transportistes puguen transportar-se, posa l’accent en el fet que els xiquets, els majors, les persones amb mobilitat reduïda, treballadors, estudiants, consumidors, cuidadors, turistes, pacients, amics o famílies puguen arribar a les seues destinacions. La clau no està en els mitjans (el transport) sinó en els objectius (arribar, accedir).
L’ordenança aprovada pel consistori millora les condicions de vianants, ciclistes i patinadors i permet racionalitzar millor l’ús del cotxe, la qual cosa suposa una millora en la regulació de la circulació i els seus impactes ambientals. Però, no aconseguix millorar substantivament la mobilitat de les persones, vistes estes pel que són i no pels mitjans de desplaçar-se.
Per exemple, cal tractar la mobilitat infantil. I no solament per a anar l’escola, ja que la manca d’autonomia infantil en els desplaçaments dificulta el seu desenvolupament personal. Fa falta que es tracte la mobilitat als centres escolars, on ni els accessos a peu són segurs, ni els desplaçaments amb transport públic estan assegurats. Per altra banda, la mobilitat al treball, que suposa prop del 40% dels desplaçaments amb cotxe, és clau per a disminuir l’ús de l’automòbil, el seu trànsit i els seus impactes.
Des de València en Bici-Acció Ecologista Agró no podem oblidar tampoc que les persones amb mobilitat reduïda ho són en part per les barreres de l’entorn i dels mitjans de transport públic. I que encara falta introduir la perspectiva de gènere i considerar les necessitats de desplaçament de les persones que es dediquen a la cura i l’atenció familiar i de la llar.
En conclusió, l’Ajuntament de València s’ha animat a fer un pas per a millorar una ordenança de circulació i les diferents formes de desplaçament. Tanmateix, la seua proposta no sembla que vaja a aconseguir l’objectiu de garantir la mobilitat de les persones diverses que viuen al Cap i Casal o que ens visiten.
Des de València en Bici-AE Agró portem treballant prop d’un any a elaborar una proposta d’ordenança de mobilitat més integral, encara que segur que millorable, pensant en la mobilitat de les persones, que ens agradaria fora objecte de debat públic i de consideració per part del consistori. La pots trobar en el següent enllaç: Proposta d’ordenança municipal de mobilitat, transport, circulació i els seus espais per a la ciutat de València.
