Denunciem el desbrossament de vegetació i segellament del sòl a estos espais, encara que marginals, plens de natura
Els llindars i cunetes de carreteres que podem trobar als nostres pobles i ciutats, encara que no ho semblen, configuren espais d’alt valor ecològic, que alberguen biodiversitat i contribueixen a la connectivitat de la infraestructura verda. No obstant això, s’ha configurat una percepció social que infravalora els seus beneficis i que respon a la visió parcial i utilitarista que es té de la natura. Davant la desprotecció que amenaça la seua conservació en el procés de construcció de carrils bici i de vianants demanen la revalorització de llindars i cunetes naturals així com la paralització d’estes pràctiques d’asfaltar a la babalà.
Esta setmana s’han iniciat les obres del tram de carril bici i de vianants de Sedaví-Benetússer que amplien l’anell ciclista metropolità, seguint el traçat de la CV-400, una carretera autonòmica que connecta l’Horta Sud amb la mar. La contribució d’esta iniciativa al desplaçament segur, saludable i sostenible de la ciutadania fa que la notícia s’haja rebut amb molta il·lusió. Encara que poc ha durat.
El malestar s’ha escampat en adonar-se de la destrucció dels marges que hi ha entre els carrils i la carretera. Considerem que estes zones en el seu estat natural, encara que no són grans espais naturals a protegir i valorar, actuen com corredors que permeten la conservació i la distribució de la fauna i flora pròpia de les ciutats.
No obstant això les plantes típiques mediterrànies (molt freqüents els matolls de ginesta, baladre…) i l’aspecte original del sòl han desaparegut, i ara estes zones llueixen una mena de material verd que tracta de donar-li un to natural a l’asfalt, desfigurant la realitat.
Estem davant d’una pràctica, que contribueix a la fragmentació del territori i que, malgrat els seus impactes, està molt estesa i arrelada en la construcció d’infraestructures de transport i de zones urbanes. Per exemple, als marges de la carretera CV-31 enfront de la Fira de Mostres de València, al terme municipal de Burjassot, on abans hi havia vegetació i terra, ara hi ha un mant artificial verd que tot ho cobreix, així no han de preocupar-se massa pel seu manteniment. Però també trobem estes destrosses quotidianes en els illots entre carrils de cotxes i en les mitjanes de carreteres de doble direcció.
Per tot això i amb la intenció de conservar estos espais, que serveixen d’hàbitat a diverses espècies de fauna i flora en entorns àmpliament antropitzats, com són les zones urbanes, demanem a qui corresponga que es paralitzen estes pràctiques i es proposen unes altres més respectuoses amb la natura. Volem que puga revertir-se este procés i es recupere la part viva de la terra al costat d’estes vies, que encara estan modificant-se.
