Desemmascarem la redacció i modificació de lleis que ens condueixen a la involució de la transició energètica
Arran de la polèmica allau de macroparcs fotovoltaics al País Valencià que, plantejats en zones d’interior d’alt valor ecològic, responen a determinats interessos privats en detriment del bé comú, sorgeixen serioses dubtes sobre la finalitat i la legalitat d’estos projectes. D’una banda, perquè retroalimenten l’actual paradigma energètic de producció-consum centralitat. I d’altra, per l’ambigüitat del llenguatge jurídic emprat com a eina de confusió pel que fa a la seua legitimitat, tal com a continuació exposem.
Si analitzem el Decret Llei 1/2022, de 22 d’abril, del Consell, de mesures urgents en resposta a l’emergència energètica i econòmica originada a la Comunitat Valenciana per la guerra a Ucraïna, veiem que amb l’article 10 bis modifica la LOTUP, deixant molt clar que les instal·lacions de renovables són compatibles en sòl no urbanitzable (SNU) comú, on efectivament s’estan ubicant ara.
“Amb caràcter general, en aquells municipis en els quals la generació d’energia renovable no estiga expressament regulada en el planejament vigent, l’ús de producció d’energies renovables es considerarà compatible en sòl no urbanitzable comú de moderada, baixa o molt baixa capacitat agrològica…”
El que no diu és que en la resta de sòls, dites macroplantes siguen incompatibles. Este vuit informacional no és producte de l’atzar, té una motivació: evitar que les normatives locals limiten els usos, excloent de les activitats permeses la generació d’energia renovable, i dificulten, per tant, la tramitació de permisos al respecte.
Anàlogament, l’article 1 du a engany, fent només referència al SNU comú dintre dels criteris d’ocupació del sòl per centrals fotovoltaiques, amb la qual cosa sembla que és en este sòl on només podrien anar ubicades. No obstant, lluny d’això, esta modificació és una regla de càlcul del topall màxim que, almenys restringeix l’ocupació, ja que, incloent-hi els sòls protegits, que per no citar-se no queden exclosos de la regulació, els espais d’actuació serien majors.
“Amb caràcter general s’estableix una ocupació per a implantar centrals fotovoltaiques del 3 % de la superfície de sòl no urbanitzable comú de cada municipi, podent depassar-la ponderant el potencial dels diferents sòls en els següents termes: …”
Una falta de claredat i un ocultisme ple de contradiccions i diferents interpretacions respecte a l’emparament d’esta activitat per la llei, que també identifiquem en el tan qüestionat Decret Llei 14/2020 de mesures per accelerar la implantació d’instal·lacions renovables. En este cas, segons l’article 19 d’actuacions prèvies, sols es considerarà incompatible l’ús d’instal·lacions fotovoltaiques per a la generació d’energia elèctrica quan estiga expressament prohibit en el planejament urbanístic municipal.
Definitivament, tots estos aparents sense sentits sorgeixen d’una norma redactada a consciència amb ambigüitat per permetre la projecció de parcs en sòls protegits urbanísticament, pels que estan apostant grans capitals, gràcies al suport jurídic que reben.
D’igual manera succeeix amb els espais naturals protegits. No són moltes les instal·lacions tramitades a hores d’ara, però segons l’article 9 del Decret llei 14/2020, d’entre els espais protegits existents, seran considerats compatibles amb la implantació de fotovoltaiques, amb més o menys condicionaments: les Zones d’Especial Conservació (ZEC) les Zones d’Especial Protecció de les aus (ZEPA) i els Llocs d’Interés Comunitari (LIC), tots tres pertanyents a la Xarxa Natura 2000.
Així com els hàbitats protegits pel Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel que es crea i regula el Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçades; els monts d’utilitat pública, les àrees d’amortiment d’espais naturals protegits d’acord amb el PORN, els paratges naturals municipals i les reserves de caça i refugis de fauna.
Esta redacció entra en conflicte amb la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica, que estableix:
“El desplegament de les energies renovables s’ha de dur a terme de manera compatible amb la conservació del patrimoni natural i l’ordenació territorial adequada. Per a això, ha de perseguir revertir part de la riquesa que genera en el territori on es faça el desplegament esmentat per activar-ne l’economia i combatre el declivi demogràfic.”
És a dir, que si el desenvolupament s’ha de realitzar de manera compatible amb l’ordenació territorial adequada, no és possible que les plantes es puguen instal·lar en qualsevol tipus de sòl, o inclús en espais naturals protegits, com es fa al País Valencià.
