La prioritat, en estos moments, ha de centrar-se en aconseguir el bon estat ecològic i les condicions favorables de conservació de l’Albufera
El Parc Natural de l’Albufera farà, l’any que ve, 40 anys d’història com a espai natural protegit. És el principal aiguamoll del nostre territori, en extensió i importància per a la biodiversitat. Malgrat comptar amb totes les figures jurídiques possibles de protecció dels seus valors ambientals (Ramsar, XN2000…), estes no han resultat eficaces per recuperar el bon estat ecològic d’esta zona humida, després del col·lapse ambiental iniciat a la dècada de 1970.
L’Ajuntament de València, amb el suport de la Conselleria competent en matèria de medi ambient i ordenació del territori, va proposar la realització dels tràmits per aconseguir que l’Albufera siga declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO. Una figura de reconeixement internacional que no comporta cap element addicional de protecció ecològica d’acció vinculant. Al mateix temps, assistim al desmantellament del marc jurídic i d’acció per a la protecció i revitalització de l’Horta de València -intrínsecament vinculada a la conca de l’Albufera-, un agrosistema d’elevat valor paisatgístic, humà i també mediambiental del qual ha quedat plenament palesa la importància dels seus serveis mediambientals (laminació i filtració de riuades, entre moltes altres).
Així, la Conselleria competent en matèria de medi ambient i ordenació del territori ha impulsat la derogació de la Llei de l’Horta de València, aprovada el passat 20 de febrer per les Corts. Esta reforma implica la descatalogació de 3800 Ha d’horta protegida, l’eliminació del Consell de l’Horta -òrgan de gestió participada de l’àmbit territorial de l’Horta-, del Pla de Desenvolupament Agrari – instrument de planificació estratègica per a l’impuls de l’agricultura periurbana sostenible- així com de les limitacions que impedien que es continuaren segellant sòls agrícoles i de les mesures que propiciaven la recuperació d’espais d’horta degradats. Unes modificacions legals que tindran com a conseqüència importants pèrdues de sòls fèrtils i de capacitat de laminació hidràulica com de patrimoni agrari, social, històric i paisatgístic; a la vegada que s’incrementa la vulnerabilitat territorial, ambiental i socioeconòmica davant els fenòmens climatològics extrems intensificats pel canvi climàtic.
Tampoc podem obviar el fet que l’actual ajuntament de València ha abandonat la gestió de l’horta de la ciutat. A més de l’acomiadament del tècnic municipal, s’ha produït un abandonament de l’horta de francs i marjals, es manté l’amenaça de tancament dels mercats de l’horta i la pràctica supressió del Consell agroalimentari municipal.
Encara que durant estos quasi 40 anys s’han realitzat avanços i esforços per millorar la situació de l’Albufera que cal reconèixer, romanen els factors estructurals de degradació ambiental d’este ecosistema (com l’absència d’un règim hidrològic -en quantitat i qualitat- que garantisca la consecució d’unes condicions favorables de conservació). La deficient aplicació dels instruments jurídics de protecció tampoc no ha permès abordar els problemes ambientals que han anat apareixent (contaminants emergents, disminució de cabals procedents de les conques per la modernització de regadiu i per la sobreexplotació dels aqüífers, etc.), ni enfrontar els desafiaments del futur.
Amb estos antecedents, davant la proposta de sol·licitar la declaració de Reserva de la Biosfera per a l’Albufera, les organitzacions ambientals presents en la Junta Rectora i al territori, manifestem que…
La prioritat ha de ser millorar la qualitat ambiental de llac i del parc natural de l’Albufera, assolir un bon estat ecològic i unes condicions favorables de conservació per a l’ecosistema, com requereix el compliment de la Directiva Marc de l’Aigua i de la Directiva Hàbitats
En estos moments, l’Albufera encara es troba lluny d’aconseguir este bon estat ecològic i les condicions favorables de conservació ni tan sols s’han definit, per tant, tots els esforços i recursos de les administracions públiques implicades han de dirigir-se a assolir este objectiu.
En un moment com l’actual, en què la societat ha patit un impacte incommensurable arrelaten la desconnexió de l’ús del territori i el planejament territorial dels processos geofísics i ecològics que defineixen la natura del propi territori i la perillositat que els fenòmens naturals poden suposar, es fa més palesa que mai la rellevància de dedicar els esforços a fer un diagnòstic treballat amb detall, sense presses, perquè resulte, al capdavall, encertat, i que done pas a una veritable aplicació de mesures eficaces.
A la presentació de la iniciativa sobre la Reserva de la Biosfera es va insistir especialment en que, tant la redacció de la proposta com la mateixa declaració com a Reserva de la Biosfera, no comportarà cap mesura normativa vinculant o limitació nova, sinó que estracta d’una recopilació i una “traducció al llenguatge de la UNESCO” de tot allò que ja existeix i que es troba actualment en curs. No considerem per tant, en estos moments, prioritària, esta figura de Reserva de la Biosfera, una figura de reconeixement que no implica cap canvi normatiu ni executiu i, per tant, no li proporciona cap mesura de protecció addicional o nova al deteriorat ecosistema de l’Albufera.
Tenint en compte el nivell d’eficàcia amb que s’està aplicant la legislació ambiental i de protecció del territori, ens preocupa que esta nova figura de reconeixement que es proposa no siga més que un mer distintiu turístic que contribuisca a incrementar, encara més, les pressions sobre este fràgil ecosistema, augmentant la massificació.
La governança i la participació de la societat en la construcció de la candidatura és un altre dels elements clau per a una Reserva de la Biosfera
Però lluny de tot això, s’ha optat més pel plantejament d’una candidatura ràpida i amb presses, que pel plantejament d’una candidatura reflexionada, raonada, socialment debatuda i consensuada. No hi ha hagut cap procés de participació efectiva (més enllà d’una reunió de treball amb la Fundació Assut) que permeta comptar amb informació actualitzada i completa, especialment pel que fa als valors ambientals i les seues amenaces, a superar suposadament gràcies a l’impuls d’un pretès desenvolupament econòmic i social sostenible a través de la relació de les persones amb la natura.
Hem de centrar prioritàriament els esforços de les administracions competents en resoldre, el més aviat possible i amb totes les garanties i la màxima eficàcia, la tramitació pendent de les figures de protecció
- Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN), Decreto 96/1995, que va iniciar la seua modificació al desembre de 2022.
- Pla Rector d’Ús i Gestió(PRUG),Decreto259/2004, que va iniciar la seua revisió al febrer de 2024.
- Normes de Gestió i els objectius de conservació de la Xarxa Natura 2000 del Parc de l’Albufera, que encara no han sigut elaborades.
Des del nostre punt de vista hem d’aconseguir per a millorar la qualitat de l’Albufera
- Augmentar els volums d’aigua i garantitzar un règim de cabals ecològics al llac i a la zona humida. Una major aportació d’aigua de qualitat procedent del Xúquer, distribuïda al llarg de tot l’any, per evitar que, al costat de mesos amb abundats aportacions, en altres mesos -en tardor i hivern- les aportacions siguen pràcticament inexistents.
De manera que no es torne a repetir la situació de la tardor de 2023 quan durant dos mesos el nivell de l’Albufera va estar per baix de les cotes mínimes que indica la normativa, produint una crisi ambiental que va engegar les alarmes. La falta de precipitacions i la conseqüent falta de renovació de l’aigua del llac s’ha de combatre amb aportacions d’aigua neta del Xúquer.
- Superar les conseqüències de la DANA, en la que entraren tant al llac com al parc una gran quantitat de residus, fangs contaminants i canyes, amb una neteja adequada i un seguiment per tal d’avaluar la situació de recuperació i millora del parc, en general, i del llac, en particular. S’han de fer actuacions de descontaminació de tots el residus plàstics i/o tòxics i perillosos que han arribat al parc. Ara mateix són milers els pellets de plàstics xicotets i boletes de poliespà que suren a l’aigua del llac o s’esten a les marges de les sèquies, canals, camins i motes dels camps. Ara tenim l’oportunitat de recuperar ambientalment l’Albufera, i aconseguir un estat millor que el que tenia abans de la DANA (grans inversions de els administracions).
- Reduir les concentracions de clorofil·la a. El llac de l’Albufera, des dels anys 70 es troba en un estat qualificat d’hipertròfia. Únicament durant els anys 2016 i 2017, les concentracions de clorofil·la a es van situar per baix del límit d’hipertròfia, de 75 µg/L. L’any 2023 la concentració mitjana de clorofil·la a ha sigut de 147 µg/L, i durant estos darrers anys s’observa una tendència a l’augment. Al gràfic es pot observar com porta pujant 6 anys seguits (i encara ens falten les dades del 2024).
- Solucionar de manera definitiva la manca de gestió de la palla de l’arròs que cada any, malgrat totes les advertències, continua ocasionant problemes ambientals i de salut molt importants.
També considerem que figures com la de la Reserva de la Biosfera no poden oblidar el reconeixement dels valors ambientals, paisatgístics, territorials i socioculturals de tota l’Horta periurbana de València i de la marjal.
Són espais completament interrelacionats que comparteixen i configuren els esmentats valors. La Reserva de la Biosfera hauria de tindre en compte conjuntament l’Horta de València i l’Albufera; d’altra manera, no té cap sentit.
Conclussió
Per tant, considerem que la prioritat, en estos moments, ha de centrar-se en aconseguir el bon estat ecològic i les condicions favorables de conservació de l’Albufera i en l’aprovació dels distints Plans i Normes esmentades, a la vegada que en protegir l’Horta. La declaració de Reserva de la Biosfera, sols tindrà sentit quan estos objectius estiguen aconseguits.
Subscriuen este comunicat Acció Ecologista-Agró, Ecologistes en Acció País Valencià, Fundació Nova Cultura de l’Aigua, Per l’Horta i Xúquer Viu.
