Alertem de la contaminació de l’aire, l’aigua i el sòl pels purins
Les notícies aparegudes en premsa recentment respecte a un canvi en la legislació ambiental per part de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica per a facilitar la instal·lació de granges intensives, fonamentalment de porcs, han despertat la preocupació de distintes organitzacions, entre elles Acció Ecologista-Agró. El motiu? Doncs, les possibles conseqüències d’estes granges intensives per al medi ambient, ja que la mala gestió dels purins és una font important de contaminació de l’aire, l’aigua i el sòl.
Estes informacions parlen de reunions de membres de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica amb representants del sector ramader en les quals s’ha arribat a plantejar la possibilitat de derogar la legislació d’Avaluació d’Impacte Ambiental (AIA), així com incorporar el silenci administratiu positiu per a llicències ambientals. Cal recordar que la legislació ambiental és la garantia per a la sostenibilitat i la protecció dels recursos naturals, per la qual cosa no es pot flexibilitzar el compliment d’esta legislació.
En l’actualitat, en funció del volum i de la mena de bestiar, es requerix la preceptiva Autorització Ambiental Integrada (AAI) i la consegüent Declaració d’Impacte Ambiental (DIA), en la qual s’indica la superfície total agrícola necessària per a l’aportació de la dejecció com a fertilitzant una vegada estabilitzada, a raó de 170 quilograms de Nitrogen/Ha, segons la Directiva 91/676 sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats procedents de fonts agràries. Però, no es té constància de l’existència, a escala autonòmica, d’un registre únic de les superfícies agrícoles declarades per cada explotació. De la mateixa manera, tampoc se certifica que els períodes mínims per a l’estabilitzat dels purins es complixen.
Les grans explotacions intensives amb milers de porcs han substituït els xicotets ramaders i el benefici que antigament suposava el fem dels porcs per a augmentar la fertilitat del terreny ha passat des de fa ja anys a convertir-se en un dels majors problemes ambientals i de salut pública. L’alta concentració de purins i la seua mala gestió sobrepassa l’assimilació del terreny i acaba contaminant les aigües superficials i subterrànies, com ho demostren les dades sobre qualitat de les aigües subterrànies de la Conselleria i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX).
A més a més, la implantació d’esta ramaderia intensiva ha significat greus contaminacions atmosfèriques, dels sòls i de les aigües en les zones adjacents a les granges, en particular per nitrats, la principal font de contaminació del medi ambient provinent dels excrements dels porcs. A més a més les emissions d’amoníac, que provenen principalment de la ramaderia intensiva, a l’Estat espanyol superen el límit marcat per la Unió Europea (UE).
Per això, les organitzacions que com Acció Ecologista-Agró ens hem adherit a este escrit considerem que, de cap manera, s’ha de rebaixar les exigències ambientals per a la instal·lació d’estes macrogranges i ens dirigirem a la Conselleria per tal de demanar informació i explicacions al respecte.
Per altra part, és dubtós que l’aposta per estes instal·lacions siga una ferramenta per a la lluita contra la despoblació. Al contrari, els problemes causats per estes macrogranges dificulten la posada en valor de les zones d’interior, a més a més de no generar molta ocupació.
El model de grans explotacions de producció intensiva, amb el qual es vol competir amb altres comunitats relaxant la normativa ambiental, és incompatible amb la situació d’Emergència Climàtica que la Generalitat Valenciana ha declarat recentment. Este model productiu, intensiu a través d’integradores, es caracteritza per l’estabulació dels animals, amb la consegüent necessitat d’infraestructures i d’inputs exògens per a la producció (pinsos, productes zoosanitaris…), un ús abusiu de les aigües, així com la concentració de les dejeccions generades.
Més aviat caldria apostar per reconvertir les actuals granges en models agroecològics que treballen amb menys animals, amb millors condicions, amb una alimentació més saludable, basada en inputs generats en el mateix territori, i amb una millor gestió dels residus contaminants que generen. Sense perdre de vista que s’ha de fomentar la reducció del consum de carn, per tal de contribuir a la lluita contra el Canvi Climàtic.
La principal diferència entre els purins i la resta d’excrements és que els purins tenen un baix contingut en matèria seca. Els purins estan formats per diversos components contaminants o perjudicials per al medi ambient, principalment un excés important de nitrat, fosfat, potassi i metalls pesants (provinents de les aportacions d’enriquiment en el procés de fabricació de pinsos, fonamentalment coure, zinc, cadmi i plom), derivats de les dejeccions animals o d’animals morts.
Tant el nitrogen com el fòsfor són macronutrients, essencials per a la vida de les plantes, de manera que el seu excés provoca la proliferació de vida descontrolada. En algunes regions la quantitat d’aigües afectades per excessos de nitrats és alarmant, sobretot tenint en compte que en els passats anys la tendència ha anat a pitjor. Les aigües afectades per excés de nitrats deixen de ser potables, ja que els nitrats poden passar a formar nitrocompostos, que en molts casos són cancerígens.
Per tant, no considerem que flexibilitzar la legislació ambiental, per a facilitar la instal·lació de granges intensives i promoure este model productiu, puga afavorir el desenvolupament d’una economia sostenible en el nostre territori, fer front al Canvi Climàtic o lluitar contra la despoblació del món rural.
Este escrit compta amb el suport d’Acció Ecologista-Agró, l’Associació pel Desenvolupament Integral del Racó d’Ademús (ADIRA), l’Associació de Productors i Artesans La Dula Serrana, l’Associació La Caterva, la Coordinadora Per Una Serrania Viva, Ecologistas en Acción, Intersindical Valenciana, la Plataforma per la Sobirania Alimentària al País Valencià, la Plataforma Túria Verd, SEO/BirdLife, el Sistema Participatiu de Garantia Ecollaures i Xúquer Viu.
