La crisi sanitària del coronavirus i l’Emergència Climàtica ens obliguen a crear i impulsar una realitat diferent al Cap i Casal
L’emergència sanitària del coronavirus ha establit un marc ambiental i social favorable per a impulsar una economia del decreixement orientada al bé comú i a combatre el Canvi Climàtic. Per això, des d’Acció Ecologista-Agró hem plantejat a la Comissió Municipal de Medi Ambient de València una sèrie de propostes post coronavirus, basades en l’aplicació sistemàtica del principi de precaució, per a crear una realitat diferent. Amb esta proposta d’accions esperem que la gestió pública de la situació econòmica i social originada pel COVID-19 s’oriente a preparar la ciutat per a futures crisis sanitàries i ambientals.
En primer lloc, pel que respecta a la contaminació atmosfèrica i a la mobilitat, des d’Acció Ecologista-Agró demanem a l’Ajuntament de València plans de xoc per a reduir l’ús abusiu del cotxe i promoure la bici com el vehicle més adequat per a la salut. A més a més, no s’ha de demonitzar el transport públic que, amb totes les mesures de seguretat, no ha d’implicar cap risc.
En este sentit, apostem pel model de “Ciutat 15 minuts”, minimitzant els desplaçaments per a poder desenvolupar els aspectes bàsics de la vida (escola, treball, compres, vida social…) en cada barri. Per altra banda, demanem també incrementar les estacions de control de la qualitat de l’aire, establir un sistema de recàrrega de vehicles elèctrics i completar la xarxa de carrils ciclistes segregats i segurs.
No podem oblidar que ciutats com València, i també molts pobles, estan pensades per als cotxes. Per això, cal promoure plans de conversió en zona de vianants en tots els barris, llevant espai als vehicles a motor. Necessitem zones per a vianants àmplies per a mantindre les distàncies de seguretat sanitària exigides pel coronavirus.
Biodiversitat urbana i espais naturals
Des d’AE-Agró considerem clau renaturalitzar la ciutat. Totes les veïnes i veïns dels barris de València han de poder gaudir dels serveis ambientals de la biodiversitat en proximitat. Proposem promoure horts urbans, arbrat i parcs de qualitat en tota la ciutat. És fonamental, a més a més, treballar per a permeabilitzar el sòl amb Sistemes urbans de Drenatge Sostenible (SUDS), posar en valor els embornals de carboni, recuperar els sòls contaminats i suprimir l’ús de productes químics en agricultura i jardineria urbana.
Cal també integrar la infraestructura verda en la planificació urbana, especialment pel que respecta a la connexió amb àrees naturals com el Parc Natural de l’Albufera i el Túria, recuperant el llit del riu i terrenys de connexió com l’antiga Horta de La Punta. Ara, més que mai, cal recuperar per a la ciutadania els terrenys de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de València.
Esta pandèmia ha evidenciat que la destrucció i la degradació dels ecosistemes afavorix la zoonosi. I també el dèficit de natura que patim. Per això, cal impulsar la restauració ambiental i la correcta gestió dels parcs naturals de l’Albufera de València i del Riu Túria, aprovant els seus plans de gestió, dotant-los de recursos, afavorint la connectivitat ecològica entre ells, fomentant l’ús públic regulat, els equipaments d’educació ambiental…
Residus, aigua i energia
Ens preocupa que amb esta “nova normalitat” s’incremente l’abandó de residus, la massificació i les molèsties a la fauna i flora en espais naturals. De fet, pel que respecta als residus, l’Ajuntament de València afronta un gran repte, ja que un dels efectes col·laterals de la pandèmia ha sigut l’increment de productes d’un sol ús, especialment guants de plàstic i carassetes.
Per això, des d’AE-Agró sol·licitem al consistori que fomente la utilització de productes d’higiene reutilitzables i campanyes de conscienciació sobre com usar-los correctament. També, campanyes per a la reducció del consum d’envasos i per a fomentar la reducció, recuperació i reutilització del plàstic. I, per descomptat, prohibir la incineració de residus urbans i industrials.
No ens cansarem de dir-ho: cal educar en la reducció, la reutilització, el reciclatge i la correcta separació dels residus, sobretot de la fracció orgànica. De fet, exigim implementar ja la recollida porta a porta dels residus orgànics per a la seua posterior reutilització com a compost.
Pel que respecta a la gestió de l’aigua, l’Ajuntament de València ha de rescatar la concessió de proveïment d’aigua potable com a servei públic i depurar les aigües residuals, abocades fins ara a la xarxa de séquies de la ciutat. El consistori ha de millorar la transparència del sistema de gestió de l’aigua i fomentar polítiques que respecten el cicle de l’aigua.
En l’àmbit energètic, necessitem que el consistori impulse una transició cap a les energies renovables i l’eficiència energètica. A més a més, li demanem que lidere l’impuls de la bioconstrucció i la construcció bioclimàtica amb ajudes, acompanyament i assessorament, així com amb actuacions exemplificadores.
Horta, sobirania alimentària i educació ambiental
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) ha posat d’exemple l’Horta de València com a sistema resilient enfront de pandèmies. De fet, les productores ecològiques han incrementat les seues vendes durant la crisi sanitària.
Sol·licitem que el consistori del Cap i Casal done un major suport al comerç just i al consum responsable i de proximitat agroecològic, com a garantia de sobirania alimentària enfront de futures pandèmies i de l’Emergència Climàtica. Per exemple, amb la promoció i creació de mercats agroecològics de barri.
Demanem també a l’Ajuntament de València la implantació d’un sistema d’educació ambiental permanent i transversal. Este hauria d’estar dirigit a tots els sectors de la societat i tindre una perspectiva eco-social. Només així podrem transformar l’organització de la ciutadania i promoure hàbits de petjada ecològica nul·la, com el comerç just i el consum responsable de productes de proximitat agroecològics.
Urbanisme, turisme i Port
Considerem que l’actual crisi sanitària i l’Emergència Climàtica obliga al consistori del Cap i Casal ha de reeditar la planificació urbanística per a dissenyar una ciutat diferent, més amble i adaptada a les situacions de pandèmia. Per això, demanem una moratòria urbanística per a tots els plans i projectes no essencials d’ús residencial, industrial i comercial.
També exigim un estudi actualitzat de l’impacte ambiental de cada pla i cada projecte previ a la seua reelaboració i posada en marxa, prenent com a punt de partida l’alternativa zero i introduint la regla de proximitat en la concepció de les infraestructures públiques i de l’ordenació del territori.
Pel que respecta al turisme, no podem oblidar que esta activitat econòmica i la gran quantitat de desplaçaments planetaris que implica són font de contaminació, d’entrada d’espècies exòtiques invasores i comporten un risc de transmissió de malalties enorme. Per això, cal transformar completament esta indústria, regular l’activitat dels apartaments turístics, controlar l’aforament en espais culturals i naturals i descartar la construcció del nou moll per a creuers del Port de València.
De fet, exigim la paralització immediata de l’ampliació del Port i, per descomptat, de la seua ZAL. També, la imposició de mesures compensatòries per a activitats amb impactes negatius sobre el medi ambient, com és el cas del Port, i la repercussió dels costos ambientals en l’equació de valor del sistema econòmic.
