Com la vida brota després dels incendis
Només uns pocs dies després de l’extinció d’un incendi forestal, les plantes rebrotadores comencen a treure nous brots. Per què succeïx això? Doncs perquè la planta no està morta, té el sistema radicular intacte.Per altra banda, les plantes germinadores que guarden les seues llavors en càpsules resistents al foc, les dispersen sobre el sòl i s’uneixen al banc de llavors que ha anat acumulant-se durant dècades. Estes llavors s’activaran en el moment en què reben les primeres pluges.
Els primers anys, en les zones més degradades, amb menor presència d’espècies rebrotadores, podem observar com argelagues i estepes ocupen pràcticament tot l’espai disponible perquè són plantes que creixen en llocs amb forta exposició solar, motiu pel qual, s’anomenen heliòfiles.
Certa gent considera que les argelagues no tenen cap valor i caldria eliminar-les. Seria un greu error perquè allà on domina l’argelaga, poques plantes poden prosperar. A més a més, l’argelaga és una lleguminosa i, per tant, fixa al sòl el nitrogen present en l’aire, en convertir-lo en nitrats dels quals s’alimenten tot tipus de plantes. És a dir, la presència de les argelagues millora els sòls que generalment són pobres, quan parlem de zones forestals degradades.
La presència de les argelagues també permet la germinació i el creixement d’altres plantes més exigents que creixen sota la seua protecció, com és el cas del freixe de flor de la imatge. El procés que permet la promoció del freixe de flor s’anomena FACILITACIÓ. L’argelaga (espècie nodrissa) FACILITA l’establiment d’una nova espècie com el freixe de flor (espècie facilitada).
Processos com el descrit permeten que es produïsca la successió vegetal i que l’ecosistema evolucione a estadis més madurs. Amb el temps, el freixe de flor creixerà gràcies a la protecció de l’argelaga i, quan el freixe siga gran, ombrejarà l’argelaga que finalment morirà perquè és una espècie que requereix molta llum per a la seua pervivència. Res d’açò passaria si eliminem les argelagues i estaríem condemnant l’ecosistema a un estat estacionari.
Per tant, cal aprendre de tots estos processos que es produeixen de forma espontània als nostres ecosistemes en ordre a esbrinar quina és la millor manera d’ajudar esta successió. Al remat, la restauració ecològica es resumeix en fer coses perquè passen coses que facen que el sistema evolucione positivament i no romanga en estats degradats i estacionaris.
Ferran Gandia, membre de la Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró.
