Apostem per la seua renaturalització fluvial com a estratègia de mitigació i adaptació de la ciutat a les inundacions
El passat dilluns, 6 de juny, de vesprada vora 200 persones assistiren a la jornada dedicada al Palància que l’Associació Cultural Nautilus i el col·lectiu comarcal al Camp de Morvedre d’Acció Ecologista-Agró van organitzar al Centre Municipal de Cultura del Port de Sagunt. La cita, presentada i moderada pel nostre company Rafael Armengot, doctor en Geografia, va comptar amb les intervencions d’Ana Camarasa, catedràtica de Geografia física de la UV; Carles Sanchis, investigador de la UPV i president de la Junta rectora del PN de l’Albufera; i, Vicent Doménech, subdirector general d’ordenació del territori i paisatge de la Generalitat Valenciana.
Com va exposar Ana Camarasa, volem un riu en equilibri des del seu naixement fins a la desembocadura. Sense intervencions antròpiques que dificulten la seua eixida al mar per tal que siga capaç d’evacuar, especialment durant els episodis de pluges torrencials, típics de la conca mediterrània i cada vegada més recurrents a conseqüència del canvi climàtic, sense desbordar-se. Perquè, com ja hem pogut veure durant els mesos de febrer i març, si amb pluges moderades patim inundacions, què passarà quan ploga de manera impetuosa?
D’acord amb la ponent, estos esdeveniments són clares evidències, de l’estat de desequilibri en què es troba el llit del riu i de les malmeses que li hem fet amb extraccions i construccions. Tant és així que, assenyala, la Sendera Blava com a exemple d’obstacle que troba el Palància per a evacuar aigua i adverteix que, si el no revertim, podria desencadenar en el futur conseqüències molt pitjors a les ja experimentades en episodis d’avingudes.
Per la seua part, Carles Sanchis va aprofundir en les transformacions realitzades al riu Palància amb què des del segle XX hem intentat fixar-lo com si fos un ens immòbil, sense vida pròpia. No obstant, la realitat és ben diferent. Tot i els esforços destinats a despullar-lo de la seua pròpia dinàmica, per exemple, aturant l’arribada de sediments amb les preses del Regajo i d’Algar, el Palància reivindica amb cada inundació la seua autonomia per a funcionar i restablir l’equilibri natural.
Amb això hem d’entendre que som nosaltres, els éssers humans, qui ens hem d’adaptar a la natura, en este cas al riu, i no a la inversa. En esta línia, per acabar amb la seua intervenció, Carles va animar a totes les persones que hi havia presents a informar-se sobre els contractes de rius. Una ferramenta de gestió i participació que va sorgir als anys 90 en França amb la intenció de restaurar, millorar o conservar un riu mitjançant accions consensuades per tots els actors implicats, i que ja s’ha formulat en un sector del Serpis.
A continuació, Vicent Doménech va parar atenció en els usos que, fins aleshores, s’ha fet dels màrgens del Palància, així com en la situació en què es troba el nostre riu respecte al PATRICOVA (Pla d’acció territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del risc d’inundació a la Comunitat Valenciana). Davant les preguntes del públic, Vicent destacà dos espais, la Mallà i el Mamellon, que l’Ajuntament de Sagunt encara és a temps de protegir i salvar de la pressió urbanística. Així convertiríem el nostre riu com eix vertebrador ecosocial, que no només incrementaria la resiliència del territori sinó que serviria d’element compensatori a la futura pèrdua d’espai natural i agrícola derivada de la consolidació de Parc Sagunt II amb la instal·lació de la gigafactoria de bateries elèctriques de la Volkswagen.
Totes estes declaracions informatives confluïren en un debat molt interessant i dinàmic, sobre quin Palància vol la ciutadania, que va concloure en la necessitat de renaturalitzar el llit del riu i de protegir al màxim el territori enfront de la possible incontinència urbana que es desencadenaria amb la prevista activitat industrial en Sagunt.
