La Coordinadora de Grups Ecologistes de La Ribera et convida a participar en la manifestació contra esta contaminant i perillosa pedrera
El passat mes d’octubre es va constituir la Coordinadora de Grups Ecologistes de La Ribera, entitat en la qual participa el col·lectiu de Sueca-Muntanyeta dels Sants-Acció Ecologista Agró. La pròxima cita de la Coordinadora serà a Corbera (La Ribera Baixa, València). Concretament el dissabte, 23 de març, quan hem organitzat una mostra ecològica, una trobada dels grups de la Coordinadora i una manifestació per a exigir el tancament de la molesta, contaminant i perillosa pedrera de Corbera. En el següent article de la Coordinadora t’expliquem els motius per a participar en esta protesta.
Per a poder entendre la dimensió del problema de la pedrera de Corbera (La Ribera Baixa, València) fem un repàs de la seua història. En 1988 l’empresa Girtal rep la llicència d’explotació. Esta indústria provoca molèsties als veïns i a les diverses comunitats de regants de la població que denuncien que l’activitat és molesta, nociva, insalubre i perillosa. L’any 1993, el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià dóna la raó als veïns de Corbera. Finalment, en 2001 la llicència s’anul·la, perquè la distància és inferior de 2.000 metres del municipi, es troba en sòl no urbanitzable i no disposa del permís pertinent.
L’any 2004, s’atorga una llicència de 8 anys a l’empresari Magalló. L’industrial es fixa en la pedrera clausurada i sol·licita a l’Ajuntament “una llicència d’obres per a la restauració de la muntanya de la qual és propietari”. En 2012, la llicència caduca i l’empresa demana renovació. L’alcalde de Corbera, Jordi X. Vicedo, aposta per no renovar-la, ja que la firma “no complí les obligacions fixades i previstes en la llicència” i la nova sol·licitud no fixava terminis clars.
L’any 2014, la llicència es renova. L’alcalde i la societat d’afectats van arribar a un acord. Es donarien llicències parcials acotades en temps i espai per a controlar i fer efectiva la restauració. La llicència comprenia un període d’un any i mig. En 2015 la llicència es renova de nou. Complida la restauració pactada en l’anterior llicència, l’alcalde i la societat d’afectats van arribar de nou a un acord. Hi hauria una nova renovació de llicència. Esta vegada, per a un període de 2 anys, acotant una altra zona on s’havia d’actuar per a poder controlar i fer efectiva la restauració.
En gener de 2018 s’ordena la paralització de les obres per “incompliment dels termes de la llicència de 2015”. Després de la decisió, Áridos Romafe SL (actual empresa explotadora) interposa una querella criminal contra la secretària municipal i l’alcalde. També presenta un recurs contra la decisió de la denegació de la llicència (encara pendent de resoldre’s) i alhora demana al jutjat la continuïtat cautelar de l’activitat de la pedrera (esta és rebutjada per la justícia).
Al llarg de 2018, més irregularitats i amenaces. Concretament durant el mes de juny, la Policia Local observa que “hi ha activitat de càrrega dels materials i circulació dels camions i apunta: el 15 de juny una veïna informa que s’ha produït una voladura d’explosius a la pedrera”, tot i no tindre llicència d’explotació. La Policia Local no aconseguix clausurar la pedrera per l’oposició del propietari i de l’encarregat de l’explotació, els quals amenacen i denuncien la secretària i l’alcalde. Ni abandonen el recinte ni paren l’activitat ni trauen els vehicles i materials. Per part municipal, s’obri expedient d’infracció urbanística i es comencen a dictar multes coercitives a l’empresa.
La Conselleria de Medi Ambient sanciona al titular de l’activitat per contaminació i, la Conselleria d’Economia i Indústria, li obri expedient per explotar una àrea no autoritzada de 20.000 metres quadrats. Però, inexplicablement, el mateix funcionari, en octubre, autoritza unes voladures a la pedrera. Amb esta autorització, el ministeri permet a l’empresa adquirir l’explosiu necessari.
Ara ha eixit un comunicat dels treballadors de la pedrera, oposant-se al tancament i no dubtem que l’empresari està darrere perquè en estos negocis bruts, quan ja no tenen més arguments, utilitzen als treballadors davant l’opinió pública, com si els importara alguna cosa més que omplir-se la butxaca. Doncs, nosaltres hem de dir que tothom té dret al treball, però sense destruir la natura ni maltractar les poblacions veïnes.
Comprenen el problema dels treballadors, però ací ocorre el mateix que passa amb els del carbó o els de la central nuclear de Cofrents, que s’han de tancar les mines i aviat la nuclear on ara treballen i aleshores s’han de recol·locar en el desmuntatge, la restauració de l’entorn o altres tasques diferents. No hi ha més remei i és urgent, pel bé de tots.
Això és també el que ha vingut passant durant segles amb altres treballs: els mulers desaparegueren quan s’introduïren els tractors i els camions, els segadors acabaren quan començaren a utilitzar-se les grans màquines segadores, els pregoners quan inventaren la ràdio, els llenyataires quan arribà el butà i l’electricitat… Són treballs que han anat desapareixent i ara ningú els tira de menys, ni voldria fer-los per durs i mal pagats que n’eren (pregunteu-lo als iaios que treballaren en això…).
La pedrera ha de tancar, perquè està a 400 metres de les cases i això no pot ser. I els treballadors de la pedrera han de reciclar-se, poden treballar en la restauració de la mateixa pedrera, que ja hauria d’haver-se fet com marca la Llei, o en altres tasques afins o diferents. Però, de cap manera, es pot mantindre una activitat molesta, destructiva, contaminant i perillosa perquè un individu s’òmpliga de diners les seues butxaques. Primer són la salut de la població veïna i la natura.
La situació és insostenible. L’Ajuntament ja ha iniciat la via administrativa per a clausurar l’explotació. I ara cal que entre tots iniciem la via ciutadana contra esta injustícia amb la Plataforma de Veïns Contra la Pedrera. Per Corbera i per la natura, mobilitza’t i participa en la manifestació del 23 de març!!!
