Renovables i territori

Defensem una transició energètica compatible amb la conservació del patrimoni natural i del territori

Rebutgem el model d’instal·lació de les renovables a la Comunitat Valenciana, no a les renovables en si. Es volen implantar generant perjudicis a espais protegits, al món rural en el seu conjunt, obviant les lleis i la Constitució. Sembla que la raó d’este comportament és aplanar el camí a interessos econòmics.

Des de l’any 2020, associacions ecologistes, grups locals i comarcals de defensa del territori o veïns que encara no havien participat en l’activisme, hem passat a tenir una gran activitat intentant condicionar la forma en què s’estan desplegant les energies renovables. Alguna cosa estarem fent bé, quan, recentment, alts càrrecs de la Generalitat, han començat campanya, ja no dirigida a defensar les renovables, sinó, a intentar desacreditar a les associacions i a l’ecologisme en general, que, segons ells, s’oposen a les renovables. Alguns dels seus arguments cauen en la fal·làcia “ad hominem”, i ometen els nostres arguments reals, que com exposaré seguidament, entenem que són molt raonables.

Tot tipus de generació d’energia té un apartat de beneficis i un apartat de perjudicis. Les renovables, per descomptat, també tenen els seus aspectes perjudicials. Però, amb algunes mesures complementàries, estos perjudicis es poden minimitzar. És en estes propostes, on alguns càrrecs polítics, es posen nerviosos i ens acusen d’oposar-nos a les renovables. No ens oposem a les renovables, ens oposem a la manera en què ells volen implantar-les.

En el cas d’Acció Ecologista-Agró, la nostra opinió sobre la implantació de les energies renovables, l’hem aportat per escrit, fins i tot, en un moment, en què no podíem esperar, ni remotament, la situació que avui estem vivint. Quan presentem al·legacions a l’avantprojecte de llei de canvi climàtic, ja assenyalem, que la implantació d’energies renovables, no hauria d’afectar sòls protegits, ni a zones incloses en la Xarxa Natura 2000, ni a muntanyes declarades d’utilitat pública. La protecció d’un territori ha de ser real, no sobri un paper. I la normativa valenciana, el Decret llei 14/2000, permet la instal·lació en estos espais, i ja hi ha projectes que estan apuntant a esta mena de sòls protegits. Entenem que a més és una vulneració de normativa estatal i europea i, per tant, il·legal.

Hi ha un segon aspecte que ens importa i interessa. La defensa de les zones rurals i els seus paisatges

Amb la normativa actual, les plantes d’energies renovables, s’estan concentrant en zones de l’interior, allunyades dels majors centres de consum de la costa. Esta situació no és la desitjable. Per a començar el transport d’energia comporta una pèrdua d’esta energia. Si es produeixen 50 Mw a Requena, només arribaran a València, aproximadament, poc més de 40 Mw. La resta es perd pel camí. Si només situem els parcs solars a l’interior, estem malgastant molta energia.

D’altra banda, estes instal·lacions d’energies renovables, tenen un impacte negatiu sobre el paisatge, l’economia i qualitat de vida de les zones de l’interior. Un dels primers arguments amb els quals les empreses volen convéncer als Ajuntaments, és la creació de llocs de treball. No obstant això, els estudis que estem realitzant, posen de manifest, que estes plantes, després de la construcció, no sols no creen ocupació en les zones en les quals s’assenten, sinó que ho destrueixen. Estem parlant que una planta de 100 hectàrees, pot ser mantinguda, en el dia a dia, per una única persona. Pot haver-hi treballs extraordinaris, que, periòdicament realitzen empreses externes que es desplacen a propòsit per a dur-los a terme. Però la localitat afectada, obté un lloc de treball de baixa qualificació, per 100 hectàrees. La vinya, per exemple, pot generar tres llocs de treball en igual superfície. Es poden perdre tres llocs de treball d’autònoms, per a obtenir un lloc de treball d’empleat de baixa qualificació i salari.

Per a mostrar la realitat, demanem a l’administració autonòmica valenciana i a l’estatal que ens mostrés els informes que posen de manifest la creació d’ocupació en zones rurals per part d’estes energies. Ambdues ens han contestat el mateix: no tenen informes sobre este tema.

A més a més hi ha alternatives factibles. Fer un repartiment equitatiu, no és gens difícil, i a més, és obligat amb la normativa actual.

La Comunitat Valenciana vol implantar 6000 MW de potència d’energia solar en els pròxims anys. Aproximadament, unes 12000 hectàrees. Si volguérem repartir estes hectàrees per municipis, resultaria, que cada municipi de la Comunitat hauria d’aportar 22 hectàrees!!!! (12.000 hectàrees entre 542 municipis). Xifra per a res exagerada i impensable. És una manera de distribució molt bàsica, però mostra que un repartiment equitatiu no seria tan complex, i no faria falta exhaurir zones de l’interior. En el model que vol implantar la Generalitat, el resultat final serà que grans ciutats, també grans consumidores d’energia, tindran implantades 4 o 5 MW, mentre que petites localitats tindran implantats centenars de megavats.

Esta situació, a més d’injusta, és il·legal. Ho és perquè la Constitució, en el seu article 130 obliga a promoure l’agricultura i la ramaderia, a fi d’equiparar el nivell de vida de tots els espanyols i a tenir un tracte més favorable amb les zones de muntanya.

En el mateix sentit, la llei estatal de canvi climàtic, estableix que:

“El desplegament de les energies renovables ha de dur-se a terme de manera compatible amb la conservació del patrimoni natural i l’adequada ordenació territorial. Per a això, perseguirà revertir part de la riquesa que genera en el territori on es realitze el referit desplegament per a activar la seua economia i combatre el declivi demogràfic.”

I a més d’il·legal, també és desaconsellable. La guerra d’Ucraïna, ja ens ha mostrat que la falta de sobirania alimentària és un problema seriós i real. No hem de desaprofitar les zones de cultiu. Espanya importa la meitat dels cereals que consumeix de l’exterior.

A la vista d’estes argumentacions, que tornem a dir, entenem molt raonables, ens preguntem la raó per la qual alguns alts càrrecs de la Generalitat s’oposen a elles i treuen l’artilleria contra nosaltres. La raó cal buscar-la en altres actors: els promotors i els seus beneficis i els càlculs electorals.

No costa el mateix un terreny prop d’una capital que en una localitat petita. Ni de bon tros costa el mateix (econòmicament parlant), una parcel·la agrícola, que una parcel·la sense utilització econòmica, perquè és natural i està protegida. Tampoc genera els mateixos beneficis un parc de 22 hectàrees (uns 11 MW), que un de 100 hectàrees (i 50 MW). Els promotors volen molt terreny i barat, i alguns polítics, li ho han donat, encara que sigui violentant la llei i posant en una situació difícil a algunes localitats de l’interior i als seus habitants.

I els càlculs electorals. Com les plantes fotovoltaiques estan molt lluny de ser gangues, és inconvenient situar-les on hi ha molts votants. Millor situar-les en zones amb pocs votants. Situació que no ens és nova als quals vivim a l’interior. Ja sofrim abocadors, centrals nuclears, preses, i diversos tipus d’infraestructures, que poc o res ens beneficien a nosaltres.

Podríem anar més enllà, i escriure en més detall. Podríem parlar dels parcs eòlics (també a l’interior), que serà necessari reduir de manera molt ostensible el consum actual, anar fent passos enrere al ja caminat: tornar al transport públic, no invertir molt en carreteres, ni ports, ni aeroports. Però, això ho deixem per a un altre dia. El decreixement és una matèria molt àmplia.