Article d’opinió de la nostra companya Laura Llopis
L’Autoritat Portuària de València (APV) ha anunciat que ajorna les obres d’ampliació de la tercera dàrsena del Port de Sagunt, atés que la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) d’este projecte, de l’any 2007, va caducar al desembre. L’APV també deixa en suspens les actuacions de regeneració de la zona compresa entre la Marjal dels Moros i el Port, així com la restauració paisatgística d’este aiguamoll. Estes actuacions van ser pactades amb l’Ajuntament de Sagunt en un conveni signat a l’octubre com a compensació pels impactes generats per esta infraestructura portuària.
Tanmateix, l’ampliació ara ajornada no és la primera que es realitza en el Port durant este segle. L’any 2001 es va publicar en el BOE la DIA que va donar llum verda a una ampliació de 1.100 metres del dic d’abric i a l’execució d’un nou contradic de 1.800 metres per a generar una dàrsena de maniobra amb dos nous molls al Port.
A este projecte es van plantejar al·legacions des de diferents organitzacions. De fet, el mateix Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) alertava de l’augment de l’erosió litoral com a conseqüència de la retenció de sediments pel nou dic. I també alertava del risc que això suposava per a la Marjal dels Moros, situada al sud del Port i aleshores ja declarada com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i Lloc d’Interés Comunitari (LIC) de la Xarxa Natura 2000.
La DIA d’este projecte d’ampliació del Port incorporava una sèrie de mesures compensatòries i un programa de vigilància ambiental responsabilitat de l’òrgan promotor. És a dir, l’Autoritat Portuària de València (APV). Entre altres actuacions, incloïa una campanya de seguiment batimètric durant les obres i fins tres anys després de la seua finalització.
De fet, en les al·legacions posteriors al pla d’ampliació de la tercera dàrsena, ara ajornat, la mateixa Direcció General d’Ordenació i Planificació Territorial alertava d’una modificació del perfil litoral des del punt de vista paisatgístic, de caràcter sever i irreversible, a causa de l’acumulació d’infraestructures portuàries. I informava de la necessitat de disposar d’estudis especialment rigorosos i de l’anàlisi de les dades derivades de les campanyes batimètriques anteriors.
Des d’Acció Ecologista-Agró hem sol·licitat una còpia d’este programa al Ministeri per a la Transició Ecològica. Considerem fonamental disposar de tota esta informació sobre les actuacions realitzades al llarg dels darrers anys per l’APV en compliment de les seues obligacions ambientals. Però, malgrat tindre dret a accedir a esta documentació, tal com establix la Llei 19/13 de Transparència, accés a la informació pública i bon govern, l’APV continua fent gala de la seua opacitat i posant entrebancs per a no facilitar-nos-la.
Experts i organismes internacionals afirmen des de fa anys i amb rotunditat que les zones humides suposen una barrera natural de protecció enfront del Canvi Climàtic per la seua capacitat com a eficients embornals de CO2, així com per la seua funció d’escuts enfront de la intrusió marina que ocasionen els temporals.
Malgrat això, qualsevol que passege per la platja de la Marjal dels Moros, després del pas del temporal Gloria, és conscient de la gran regressió patida per este indret del nostre litoral durant els últims anys. I del risc que això suposa per a la conservació d’esta marjal, amenaçada també pels enormes polígons industrials i logístics construïts al seu voltant.
Per tot això, qualsevol possible actuació en el Port, ara o en el futur, haurà de considerar estes amenaces com un factor clau de decisió. Però, això no eximix l’anàlisi i compensació dels impactes generats fins ara i la responsabilitat de l’APV i les administracions competents.
Laura Llopis Giménez, Llicenciada en Ciències de la Mar, Màster en Espais Naturals Protegits i membre d’Acció Ecologista-Agró Camp de Morvedre.
*Este article va ser publicat pel diari Levante-EMV el 26 de febrer de 2020.
