Sentència desestimatòria del retracte de La Ràpita en primera instància

Volem que totes les persones que han aportat diners per a la compra de La Ràpita participen en la presa de decisions

“En juicios te veas, aunque los ganes”. És una advertència ancestral que feien les matriarques d’una ètnia secularment perseguida pel seu comportament vital heterodox. Malgrat això, sempre hem adoptat una altra consigna d’un líder de la Revolució Francesa, Danton, dita uns dies abans de ser guillotinat per ordre de Robespierre i els seus companys jacobins: “Audàcia, encara més audàcia, sempre audàcia”

En conseqüència, un dels mètodes que hem adoptat en la nostra llarguíssima lluita en defensa del territori, ha estat portar les nostres reivindicacions al món dels tribunals civils, administratius, penals, etc. Exposant-se així a la interpretació de les lleis que correspon a jutges i jutgesses.

De vegades hem guanyat i de vegades hem perdut. I sempre hem aguantat els llargs períodes que tarden a resoldre’s qualsevol dels plets. Recordem els vint anys del conflicte del Parany fins a arribar a guanyar als tribunals europeus. I els PAI de les zones humides com el de Massamagrell (a favor nostre) i G-2 d’Almardà (en contra) en 2003 després de guanyar el de Sagunt quinze anys abans (1987) com a marina Puerto Corinto.

Ara fa un any, es presentà una ocasió immillorable per adquirir per retracte d’adjacents un espai estratègic en el ZEC Marjal d’Almenara: LA RÀPITA. Una muntanyeta típica d’antic conreu de secà i màquia litoral termomediterrània amb una història social interessant del que ha estat la domesticació i utilització humana de les zones de descàrrega dels aqüífers associats a les marjals. En aquest cas, des de les “ràpites” o ermites sufís andalusines als palafanguers occitans de 1312, als poderosos dessecadors anglesos de les primeres màquines de vapor del segle XIX i el desembarcament de les grans finques arrosseres del segle XX de la Companyia Agrícola Casablanca i Extensions fins a la debacle de Marcelino Alamar, Pascual Hermanos, Dole i Chiquita Brands.

Malauradament, en març de 2023, i de manera inesperada, l’últim propietari ens va dir de passada que ho havia venut, sense voler aclarir res més. Vam intentar traure informació en el Registre de la Propietat de Nules de la suposada venda. Només en​s​ aconsellaren tornar dos mesos més tard, ja que havíem​ d’esperar a la inscripció de la venda de la finca per estar subjecta al registre previ de dues herències i ens donaren una nota informativa simple on constava únicament els tres actes que venien al cas: dues herències i una compra de la finca en qüestió amb els noms que identificaven els actes notarials dels protagonistes, res més. Cap detall de l’escriptura ni de les condicions.

Per si de cas, i sabent que la llei de retracte només dona 9 dies per interposar la demanda comptats a partir de la Inscripció o del moment en què se saben tots els condicionants i circumstàncies de la compravenda, representants d’AE-Agró van​ anar al registre de la propietat tots els dilluns durant tres mesos per seguir els tràmits de la inscripció de les herències.

Això donà temps perquè la Comissió Permanent d’AE-Agró estiguera informada i iniciara l’autorització, tant de la possible interposició de la demanda, quan es poguera, com de la col·lecta pública per tindre diners preparats en cas que el jutjat ens demanara com a garantia el dipòsit d’allò que podria ser el cost de la compravenda, com així va ocórrer en Nadal (34.000 €). A pesar de no tindre la informació exacta de l’escriptura i saber que a nosaltres sempre els últims amos ens confonien i amagaven dades perquè nosaltres no poguérem exercir els drets com a propietaris adjacents.

Finalment, ja en l’última visita al Registre de la Propietat de Nules se’ns van informar que la compradora havia retirat la documentació de la inscripció i desistit de la mateixa.

Immediatament, i amb la informació oficial de la Registradora de la Propietat (segona nota informativa simple) interposarem la demanda considerant que la retirada de la Inscripció era un acte de mala fe. De manera que, des d’eixe moment, com estableix la llei, començà a comptar el termini de 9 dies.

Fem una explicació minuciosa de tot el procediment perquè la sentència de la Jutgessa és denegatòria del retracte sense entrar al fons de la qüestió. El motiu? INTERPOSICIÓ DE LA DEMANDA FORA DE TERMINI dels 9 dies, considerant que prèviament ja teníem suficient informació.

Al nostre entendre, la jutgessa dona més valor a comentaris verbals confosos, poc clars i malintencionats d’alguns que a tots els documents que havíem intentat aconseguir legalment en el Registre de la Propietat. Amb aquesta resolució se salta la lletra i esperit del retracte que considera la Inscripció com a element clau per als terminis de la interposició de la demanda de retracte.

És per això que considerem dita sentència com injusta i injustificada i que cal interposar recurs davant l’Audiència de Castelló, encara que això suposa més temps d’espera amb l’esperança que un tribunal superior ens done la raó.

Posats en contacte amb el nostre advocat, que ha fet un treball excel·lent, hem demanat un aclariment de sentència i fet saber que, en relació amb els costos del litigi, podem acollir-nos a la Justícia Gratuïta per ser Acció Ecologista-Agró una entitat d’utilitat pública.

Mentrestant hi ha 20 dies hàbils (agost no és hàbil) per interposar recurs. Volem que totes les persones que han aportat diners per a la compra de La Ràpita estiguen assabentades de tot.

Igualment, ens agradaria saber del màxim possible de donants si consideren interessant continuar la demanda i si seria convenient utilitzar els recursos obtinguts per a esta campanya, si finalment la perdem, en la compra de qualsevol lloc estratègic dins del ZEC Marjal d’Almenara o de zones de connectivitat ecològica als voltants.